Unitat astronomica

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

L’unitat astronomica (UA o ua) es una unitat utilizada per mesurar las distàncias, subretot entre los objèctes del Sistèma Solar. Es istoricament basada sus la distància entre la Tèrra e lo Solelh.

Una annada lutz val aproximativament 63 241 ua.

En anglés, e dins qualques autras lengas, s'emplega lo simbòl « AU » o « au ».

Precision de la definicion[modificar | modificar la font]

En primièra aproximacion (en supausant la massa de las planetas negligibla davant aquela del Solelh), la Tèrra a una orbita elliptica a l'entorn del Solelh, que sa lei temporala es contenguda dins las leis de Kepler ; per mai de precision, se ten compte de las interaccions entre planetas e de las fòrças exercidas per las planetas sul Solelh. Apareis doncas que la Tèrra es pas a una distància constanta del Solelh.

Per obtenir una valor fixa, foguèt, a l'origina, definida coma lo semiaxe major de l'orbita terrèstra, que correspond a la mejana temporala de la distància Tèrra-Solelh (mejana de las distàncias sus una durada definida).

En 1976, foguèt definida coma la distància al Solelh d'una particula de massa negligibla[note 1] sus una orbita non perturbada e qu'auriá un periòde orbital de 365,256 898 3 jorns (una annada gaussiana).

Dempuèi 1996, la constanta gravitacionala eliocentrica es definida coma valent : (0,017 202 098 95)2ua3/d2 [1].

Valor numerica actuala[modificar | modificar la font]

Aquelas definicions, combinadas amb d'observacions radar e seguidas de las sondas espacialas, permetèron d'avalorar l'unitat astronomica a (149 597 870,691 ± 0,030) km.

Per vulgarizacion, se considèra qu'una unitat astronomica mesura a pauc près 150 milions de quilomètres.
Aquò representa la correguda d'una durada d'un pauc mai de uèit minutas a la velocitat de la lutz.

Aumentacion seculara[modificar | modificar la font]

Los astronòms Georgij A. Krasinsky e Victor A. Brumberg metèron en evidéncia, per de mesuras radiometricas de la distància entre la Tèrra e las planetas del Sistèma Solar, una aumentacion de la valor de l'unitat astronomica, de prèp de 15 mètres per sègle[2].

Utilizacion[modificar | modificar la font]

D'una part, l'unitat astronomica s'utiliza per exprimir las distàncias dins lo Sistèma Solar o dins de sistèmas planetaris. D'autra part, en rason dels metòdes utilizats per mesurar la distància de las estelas alunhadas, l'unitat astronomica interven dins la definicion del parsec, definit coma la distància ont una unitat astronomica sosten un angle d’una segonda d'arc. Es una unitat en defòra del Sistèma Internacional (SI), mas en usatge amb aquel.

Distàncias a l'interior del Sistèma Solar[modificar | modificar la font]

Distància mejana de las planetas del Sistèma Solar al Solelh[modificar | modificar la font]

(aquela valors son arredondidas al centen prèp)

Autras distàncias al Solelh[modificar | modificar la font]

  • Pluton : de 29 a 49 ua
  • Sonda Voyager 1 : 113 ua (lo 17 d'abril de 2010)
  • Sonda Voyager 2 : 92 ua (lo 17 d'abril de 2010)

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

Nòtas
  1. L'expression de « massa negligibla » correspond a un cas limit del problèma dels dos còrs ont una sola de las doas massas exercís una fòrça sus l'autra.
Referéncias
  1. Convencions del SIRT (Servici Internacional de la Rotacion de la Tèrra e dels Sistèmas de Referéncia), D. D. McCarthy éd., Note technique 21, Observatòri de París, julhet de 1996.
  2. * G. A. Krasinsky and V.A. Brumberg, Secular Increase of Astronomical Unit from Analysis of the Major Planet Motions, and its Interpretation Celestial Mechanics and Dynamical Astronomy 90: 267–288, (2004)

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Articles connèxes[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]