Trichechidae

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Cossí legir una taxobox Serena
Serena
Serena
Classificacion classica
Règne Animal
Embrancament Chordata
Classa Mammalia
Òrdre Sirenia
Familha Trichechidae
Genre
Trichechus
Linnaeus, 1758
Taxons de reng inferior
Espècias :
Reparticion geografica Règne de precisar
[[Imatge:#F6EBE4| | Mapa distribuicao Trichechus.png ]]
Mapa distribuicao Trichechus.png

     /    Trichechus inunguis
     /    Trichechus manatus
     /    Trichechus senegalensis

Percorrètz la biologia sus Wikipèdia :
AlphaHelixSection (blue).svg
Symbole-faune.png
Salmobandeau.jpg
PCN-icone.png
Icone botanique01.png
P agriculture.png
Patates.jpg
Extracted pink rose.png


Las serenas son de mamifèrs marins qu'apertenon a la familha trichechidae e al genre Trichechus, que compta segon los autors, tres o quatre espècias fòrça vesinas. Constituisson amb los dugongs (dugongidae), l'òrdre dels sirenians.

Pòdon viure fins a trenta ans, dins d’aigas de temperatura superiora a 20 grases.

Descripcion : Animal pauc conegut, la serena viu dins l’aiga, sèmbla a una mòrsa de color blava. Pòdon far cinc mètres de long e pesar fins a una tona e mièg. Sas aletas an una forma de paleta, sa coa es facha sonque de muscles, sens òsses per la sosténer. Amb sos pichòts uèlhs, es pas miòpe, distinguís las formas e las colors. Sas dents se remplaçan sovent.

Alimentacion : La serena es erbivòra, pas romiaira, e manja d’èrbas que flòtan. Ne pòt manjar fins a cinquanta quilòs per jorn ! Se noirís aparentament sonque la nuèch. Las plantas que se’n noirís an un feble rendement energetic, çò qu’explica que las serenas an un taus metabolic fòrça bas : nadan lentament per economizar lor energia.

Uèi es rar e protegit pertot dins lo mond, mas es estat longtemps caçat per l’òli que ne fasián e per sa carn.

[modificar] Nòtas

  1. Marc van Roosmalen, New Species, Dwarf Manatee, Amazon Association for the Preservation of Nature