Trichechidae
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
 Serena |
|||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
|||||||||
| Serena | |||||||||
| Classificacion classica | |||||||||
| Règne | Animal | ||||||||
| Embrancament | Chordata | ||||||||
| Classa | Mammalia | ||||||||
| Òrdre | Sirenia | ||||||||
| Familha | Trichechidae | ||||||||
| Genre | |||||||||
| Trichechus Linnaeus, 1758 |
|||||||||
| Taxons de reng inferior | |||||||||
Espècias :
|
|||||||||
| Reparticion geografica Règne de precisar | |||||||||
|
|||||||||
Percorrètz la biologia sus Wikipèdia :
|
|||||||||
Las serenas son de mamifèrs marins qu'apertenon a la familha trichechidae e al genre Trichechus, que compta segon los autors, tres o quatre espècias fòrça vesinas. Constituisson amb los dugongs (dugongidae), l'òrdre dels sirenians.
Pòdon viure fins a trenta ans, dins d’aigas de temperatura superiora a 20 grases.
Descripcion : Animal pauc conegut, la serena viu dins l’aiga, sèmbla a una mòrsa de color blava. Pòdon far cinc mètres de long e pesar fins a una tona e mièg. Sas aletas an una forma de paleta, sa coa es facha sonque de muscles, sens òsses per la sosténer. Amb sos pichòts uèlhs, es pas miòpe, distinguís las formas e las colors. Sas dents se remplaçan sovent.
Alimentacion : La serena es erbivòra, pas romiaira, e manja d’èrbas que flòtan. Ne pòt manjar fins a cinquanta quilòs per jorn ! Se noirís aparentament sonque la nuèch. Las plantas que se’n noirís an un feble rendement energetic, çò qu’explica que las serenas an un taus metabolic fòrça bas : nadan lentament per economizar lor energia.
Uèi es rar e protegit pertot dins lo mond, mas es estat longtemps caçat per l’òli que ne fasián e per sa carn.
