Trabalh (economia)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
talha= Aquel article presenta d'ambigüitats amb l'article «Trabalh (economia)».
Trebalhador nordamerican als començaments del sègle XX.

Al sens economic corrent, lo trabalh es l'activitat remunerada que permet la produccion de bens e servicis. Amb lo capital, es un factor de produccion de l'economia. Es subretot executat per d'emplegats en cambi d'un salari. Lo procès d'intrada e de sortida de l'emplec se fa sul mercat del trabalh.

Son estudi economica se fa amb l'economia del trabalh, son estudi sociologica correspond a la sociologia del trabalh, e son encastre juridic es lo drech del trabalh.

Etimologia[modificar | Modificar lo còdi]

  • Jos l'Antiquitat, lo tèrme bas latin trepalium (attestat en 582) es una desformacion de tripalium, un instrument format de tres pals, dos verticals e un plaçat transversalament, ont se ligavan los animals per los ferrar o los sonhar, o los esclaus per los punir.
  • Aparegut al sègle XII[1] e significava tanben un torment (psicologic) o un sofriment fisic (lo trabalh de la jasilha).
  • Autre ipotèsi per explicar l'evolucion del mot trabalh cap al seu sens modèrne:
    • Lo monaquisme e lo cristianisme, fòrça influents a la nauta Edat Mejana, auriá plan participat a difusar una representacion del trabalh actiu, vist alara coma una consequéncia del pecat original. Atal las règlas dictadas per sant Beneset destinadas a reglar la vida dels monges benedictins. S'apèjan sus tres activitats - pilars, qu'una activitat manuala efectuada en comun.
    • Aquela activitat - nomenada trabalh - es destinada a l'encòp a obrar per permetre la subsisténcia de la comunautat, per desvelopar lo ben comun mas tanben per expiar lo pecat original.

Definicions e plaça sociala[modificar | Modificar lo còdi]

Al sens mai larg, lo trabalh correspond a tota activitat umana de production de bens e servicis. Lo bricolatge, lo trabalh de l’ostal, la teleta o los trabalhs escolars intran dins aquel camp.

Dans un sens mai restrenh, sols los bens e servicis avent de valor per altrú son pres en compte. Aquel perimètre encara inclusís lo trabalh de l’ostal, mas exclusís per exemple la teleta.

Dempuèi lo rapòrt Stiglitz, los economistas insistisson sul fach que lo travalh es pas sonque lo trabalh remunerat, l'activitat productritz dels trabalhadors: compren tanben lo benevolat e lo trabalh de l’ostal.

Jacques Freyssinet separa los diferents tipes de trabalh en trabalh liure, trabalh salariat e trabalh forçat, dins l'encastre d'activitats marcadièras o non marcadièras[2] .

Lo trabalh forçat es l'esclavatge, los corrògs, e las pènas de trabalhs forçats.

Dins l'encastre d'activitats marcadièras, lo trabalh liure o fan los trabalhadors independents.

Dins l'encastre d'activitats non mercadièras, lo trabalh liure es lo trabalh domestic e lo trabalh militant; lo trabalh salariat inclusís los emplegats de las administracions publicas e de l'ostal.

Lo trabalh e son corollari lo caumatge son d'elements importants de la situacion economic d'un país. Son estatut es disputat, d'una vision fasent del trabalh un dever moral (lo trabalh alunhant lo vici) e social (lo ben èsser collectiu dependent del nombre de trabalhadors e e de lor productivitat) cap a una vision fasent del trabalh una expleitacion e una alienacion (lo drech a l'òci favorizant la vida de l'esperit).

Dins los païses tocats pel caumatge de massa, existisson tanben de revendicacions jos la forma d'un « drech al trabalh ».

Lo trabalh es un dels elements importants per l'apartenéncia dels individús a una societat, çò qu'explica lo desrei d'una partida dels caumaires involontaris.

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Antiquitat[modificar | Modificar lo còdi]

L'esclavatge èra utilizat pendent l'Antiquitat per realizar las tascas mai penosas.

De l'Edat Mejana al Periòde modèrne (fins al sègle XIX)[modificar | Modificar lo còdi]

En Euròpa occidentala, pendent l'Edat Mejana nauta, lo movement monastic se fondèt en granda partida sul trabalh (Règla de sant Beneset), donant al trabalh una tòca de fraternitat del punt de vista comunautari e tanben d'espelida dins la participacion al ben comun (pensat al respècte de la creacion divina).

Fin alara lo trabalh es un signe evident de servitud mas Beneset decidiguèt de lo far intrar dins l’etica crestiana permetent la plenitud de l’opus dei. Los monges bastiguèron una societat crestiana tant pel trabalh de lors mans que pel trabalh de lor esperit. A l'encòp centre cultural vodat a l’instruccion dels clergues e a la difusion dels rites oficials e entrepresa economica, lo monastèri benedictin coneguèt un succès considerable encoratjat per las autoritats politicas que veson dins los òrdres monastics d'aliats fidels per pacificar e regular la vida sociala dels reialmes barbars[3].

Parallèlament al trabalh liure, existissiá lo servatge, qu'instaurava una obligacion de trabalh pels païsans al benefici dels senhors. En França, lo servatge desapareguèt gaireben aprèp la guèrra de Cent Ans, e, demorava localament, foguèt abolit dins l'ensems del domèni reial per Loís XVI (en 1779), puèi definitivament pendent la Revolucion francesa.

Periòde Modèrne (a partir del sègle XIX)[modificar | Modificar lo còdi]

Es caracterizat per la generalizacion del salariat, de las condicions del trabalh inumanas e de salaris mai bas que jamai. Aquò s'explica par l'intrada de las femnas e dels enfants dins lo mercat del trabalh.

Reglamentacion del trabalh[modificar | Modificar lo còdi]

Las règlas del trabalh son determinadas pel Còdi del Trabalh e s'impausan als emplegaires coma als salariats. Cadun se deu respectar las leis e la reglamentacion del trabalh.

Existisson de règlas amb valor internacionala, dins las convencions de l'Organizacion Internacionala del Trabalh (OIT) o dins l'encastre del drech europèu.

Lo drech del trabalh pauc a pauc se constituèt jos pression del movement obrièr amb l'eliminacion del trabalh dels enfants, la lucha per mermar lo temps de trabalh, per melhorar las condicions de trabalh e la reconeissença del sindicalisme.

En França, lo còs de l'inspeccion del trabalh es encargat de vigilar al respècte del drech del trabalh, se besonh en fasent apèl a la Justícia. Emplegaires o salariats del privat pòdon tanben far apèl al conselh dels prudòmes per trencar un litigi.

Critica radicala del trabalh[modificar | Modificar lo còdi]

Qualques refusan que lo debat demora al canton de la reparticion del trabalh, e se’n prenon al quite trabalh. Paul Lafargue, gendre de Karl Marx, aviá publicat, a la fin del sègle XIX, Lo Drech a la pigresa, ont fasiá l'elogi implicit de l'aparelh tecnologicament automatizat de la produccion. En seguent d'autres avançan que la productivitat aumentèt fòrça pendent lo sègle XX, mas sens qu'aquò siá repercutat sus la quantitat de trabalh a donar. Apondon que lo trabalh modèrne es tròp sovent desconectat de sa tòca: lo trabalhador venent un simple rodatge d'un sistèma economic que lo despassa.

La critica radicala del trabalh foguèt teorizada a cada còp de biais fòrça diferent per d'actors tan diferent coma Guy Debord (la celèbra armada del rèire trabalh de la societat de l'espectacle que disiá « trabalhetz pas jamai ! »), lo grop alemand Krisis (Lo manifeste contra lo trabalh) o Serge Latouche (per las criticas de las nocions de creissença e de desvelopament): pòdon èsser de partisans de la descreissença, de marxistas eterodòxes, de marxians o d'anarcocomunistas. Pel grop Krisis (e tanben dels autors de la « novèla critica de la valor », coma Anselm Jappe, Moishe Postone o Jean-Marie Vincent), lo trabalh coma es presentat pel capitalisme, deu pas èsser considerat coma l'esséncia de l'òme, naturala e transistorica. Aqueles autors penson que lo trabalh es pas d'en primièr una activitat, mas que jol capitalisme, es un rapòrt social plan particular al centre social del foncionament del capitalisme. De segur qu'es un « trabalh concrèt » (lo fach de produire una valor d'usatge), mas aquela dimension es interiorament constituida per una autra dimension, totalizanta e que la domina: lo « trabalh abstrach ». Aquel es considerat per aqueles autors coma l'esséncia sociala de la societat capitalista. Es d'en primièr eissit de la foncion de mediacion sociala entre los òmes, que ten lo trabalh dins lo tipe de socializacion producha pel capitalisme: es pel trabalh qu'obtendrai los produchs fabricats par d'autres. Lo meu trabalh rebat alara sur l'ensems del trabalh social global. Es atal que lo trabalh que avem fach cada jorn seriá de « trabalh abstrach ». Mas es pas lo fach de far quicom qu'a pas de sens, lo « trabalh abstrach » es çò que lo trbalh es estructuralament vengut dins le capitalisme, un biais de socializacion abstracha, que capta e estructura l'agir dels individús. Aquela abstraccion del trabalh, se realiza cada jorn, mas pas mejan la consciéncia, l'imaginari o una « ideologia del trabalh », mas dins lo quite debanament de la produccion sociala (es alara una « abstraccion reala » plan dificila de passar). Luènh d'oposar lo trabalh e lo capital coma o fach lo marxisme tradicional, al contrari, aqueles autors penson que « son que doas estapas successivas dins la metamorfòsi de la meteissa substença: lo trabalh abstrach[4]. » A l'oposat de la tradicionala teoria de la valor trabalh desvelopada per l'economia politica classica e lo marxisme tradicional, aquel corrent desvelopa una teoria de la forma sociala de la valor. La valor es la representacion del « trabalh abstrach » (coma forma sociala), e apareis al moment del cambi mercadièr. Per Krisis, donc cal pas liberar lo trabalh del capital (per la politica e lo retorn de l'Estat social, en lo moralizant, en li donant de règlas, eca.) per que li es intrinsecament ligat, mas se liberar del quite trabalh. Abolir lo trabalh que la forma sociala e la trajectòria son la compausanta fondatritz del procès de la valorizacion del capital, per inventar a la plaça de nòus rapòrts socials. Per Serge Latouche[5], la critica del trabalh es diferenta, vòl d'en primièr mostrar que la dominacion del trabalh seriá una dominacion de « l'ideologia del trabalh », e tanben mejans l'imaginari social. Prepausa alara, per un retorn sus nos actes e nòstra consciéncia, de « decolonizar l'imaginari ».

Diferents analisis critics del trabalh foguèron publicats pendent los ans 1980-1990[6].

Vejatz tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia (fr)[modificar | Modificar lo còdi]

  • Histoire Générale du Travail (Tomes 1 à 4) publiée sous la Direction de LH Parias, Éd. Nelle Librairie de France
  • Histoire du Travail et des Travailleurs par Georges Lefranc, Paris 1957, Lib Ernest Flammarion
  • Ils travaillaient la France, Métiers et mentalités du 16° au 19° siècle, par Albert Poitrineau, Éd. Armand Colin Paris 1992
  • Inconcevable critique du travail, analyse sociologique des conséquences de l'activité humaine, par Christophe Dargère, Éd. L'Harmattan Paris 2012
  • les Marchés du travail en Europe, IRES (collectif), Éd. la découverte collection Repères paris 2000
  • Les Politiques de l'Emploi par Liem Hoang-Ngoc, Éd. du Seuil Paris 2000
  • le Travail dans Vingt ans, Rapport de la Commission présidée par Jean Boissonnat, Éd. Odile Jacob / la documentation Fse Paris 1995
  • Pourquoi nous Travaillons, par Jean Fourastié, Éd. PUF / Que sais-je Modèl:Numéro Paris 1970
  • Travailler et Vivre, Compte rendu de la 85° Session des Semaines Sociales de France, novembre 2000 Bayard
  • La Machine et le Chômage, Progrès technique et Emploi, par Alfred Sauvy, Éd. Dunod / Bordas Paris 1980
  • Du Temps pour Vivre La semaine de 4 jours à la carte, par Pierre Larrouturou, Éd. Flammarion 1995
  • L'allergie au Travail, par Jean Rousselet, Éd. du Seuil 1974.
  • La Fin du Travail par Michel Drancourt, Éd. Hachette Collection "Pluriel" 1984
  • Le Droit à la Paresse par Paul Lafargue (présentation nouvelle de Maurice Dommanget), Éd. Petite Collection Maspero Paris 1972
  • Travailler deux heures par Jour par Adret (collectif d'auteurs), Éd. du Seuil Paris 1977
  • Le Chômage créateur, postface à la Convivialité par Ivan Illich, Éd. du Seuil Paris 1977

Filmografia (fr)[modificar | Modificar lo còdi]

Critica del trabalh

Articles connèxes[modificar | Modificar lo còdi]

Économie
Problematica emplec caumatge
Drech social
Condicions de trabalh

Ligams extèrne[modificar | Modificar lo còdi]

Notas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. (fr)Articles travailler et travail, in: Alain Rey (dir.), Le Robert, dictionnaire historique de la langue française, dictionnaires Le Robert, ISBN 2-85036-532-7
  2. (fr)Article Travail, in: Alain Beitone et al., Dictionnaire des sciences économiques, Armand Colin, 2001, ISBN 2-200-26432-1
  3. (fr)monaquisme crestian, Universitat de Tolosa-Joan Jaurés
  4. (fr)Anselm Jappe et Robert Kurz, Les habits neufs de l'Empire. Remarques sur Negri, Hardt, Ruffin, Léo Scheer, 2003
  5. Serge Latouche, L'invention de l'économie, 2005
  6. Per exemple: (fr)Reflexions sus ecologia... industrialisme... trabalh in Le Point d'Interrogations, L'abolicion del trabalh (The abolition of work) de Bob Black (fr) la revue Interrogations, …