Tamarind

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar


Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
v · d · m
Tamarind
Espècia
Icone botanique01.png
Tamarindus indica 2.JPG
Portada d'un vièlh tamarind, a la Reünion
Règne Plantae
Division Magnoliophyta
Classa Magnoliopsida
Òrdre Fabales
Familha Fabaceae
Sosfamilha : Caesalpinioideae
Tribú Detarieae
Genre Tamarindus
Tamarindus indica

L.

Identificacions d'autoritats
Icone botanique01.png
GND [1]
ISNI [2]
LCCN [3]
ULAN
BNF [4]
SUDOC [5]
CALIS
CiNii
NDL
ISO standard
link=//commons.wikimedia.org/wiki/Category:Tamarindus_indica?uselang=oc Tamarind Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Tamarind.
Percorrètz la botanica sus Wikipèdia:
AlphaHelixSection (blue).svg
Symbole-faune.png
Salmobandeau.jpg
PCN-icone.png
Icone botanique01.png
P agriculture.png
Patates.jpg
Extracted pink rose.png
Un tamarind sortit de la grana

Lo tamarind (Tamarindus indica) es l'unica espècia coneguda dins lo genre Tamarindus e aparten a la familha de las leguminosas o Fabaceae.

Somari

Etimologia[modificar]

Lo mot "tamarind" ven de l'arabia "tamar hind" (تمر هند), que significa "datilièr d'Índia".

Distribucion e descripcion[modificar]

Flors del tamarind

Lo tamarind viu dins de luòcs de clima tropical e subtropical. Es originari de l'èst d'Africa e se trapa pels tropics sobretot en Asia e America, majoritàriament a la Cariba, onte sovent se cultiva per la seuna polpa.

Es un arbre grand de fuèlhas persistentas en localitats sens sason seca mas caduc dins lo cas contrari. A de fuèlhas amb fins a 40 foliolas e flors en pinhas. Lo fruch es una golça pelana d'una polpa brumenca comestibla e de qualques granas duras.

Usatges[modificar]

La polpa a l'entorn de las granas dels fruches del tamarind es de gost agradablament acida. A de multiples aplicacions dins la cosina tradicionala dels païses de las zonas tropicalas asiaticas, africanas e sudamericanas. Tanben es un dels ingredients de la salsa Worcester.

La polpa es garda subretot al sal. Confita amb de mèl o de sucre èra una de las confisariás dels bedoïns del desèrt.

La fusta de l'arbre es dura e fòrça apreciada pel seu color roja per ne far de mòbles e postams. Al sud d'Índia servissiá per far de travèrsas de camin de fèrre.

Tanben a d'usatges medicinals subretot dins l'Ayurveda per combatre los problèmas digestius.

Referéncias[modificar]

  • (en)Dassanayake, M. D. & Fosberg, F. R. (Eds.). (1991). A Revised Handbook to the Flora of Ceylon. Washington, D. C.: Smithsonian Institution.
  • (en)Joseph Dalton Hooker. (1879). The Flora of British India, Vol II. London: L. Reeve & Co.

Ligams extèrnes[modificar]