Tèrra Amata

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
talha= Non deu èsser confondut amb Terra Amata.
Reconstitucion d'una cabana de Tèrra Amata segon la proposicion primièra de H. de Lumley.

Tèrra Amata es un site arqueologic de fòra suls penjals del mont Boron a Niça a 26 m en dessús del nivèl actual de la mar. Donèt de rèstas del Paleolitic inferior (Aqueulean) e mai un dels pus ancians fogals d'Euròpa.

Principalas descobèrtas[modificar | Modificar lo còdi]

Descobèrt pendent d'òbras de terrassament en 1966, foguèt escavat per una equipa capitanejada per Henry de Lumley pendent una de las primièras escavacions preventivas organizadas. Las interpretacions de las donadas arqueologicas de Tèrra Amata son fòrça diferentas segon que se referissèm als trabalh de Lumley[1][2][3] o a aqueles de Paola Villa, que consacrèt une partida de son doctorat al site[4].

Segon H. de Lumley, los nivèls arqueologics (ensems C1a e C1b) correspondon a mai d'un « sols d’abitats » superpausats de l’« Aqueulean ancian » sus una plaja fossila. Serián de 380 000 ans abans uèi. La reparticion dels rèstas arqueologics e dels elements naturals traduiriá la preséncia de cabanas amainatjadas sus la plaja. L’industria litica mesa al jorn, de calcari silicificat e de selze, se sosdividís en doas serias:

  • l’industria de la « plaja », marcada par l’emplec subretot de còdols coma supòrts d’espleches. Aquels espleches compòrtan fòrça còdols talhats, qualques bifàcias parcials atipics e de picas trièdricas unifàcias de basa reservada, dichas dempuèi « picas de Tèrra Amata » ;
  • l’industria de la « duna », d'espleches pichons amb d'esclats pus abondants (raclaires, denticulats, etc.) [5].

Segon H. de Lumley, las doas serias presentan pasmens fòrça analogias e son presentadas ensems.

Mai recentament, P. Villa demostrèt fòrça plan, subretot en tornant realizar los montatges e apariaments entre nivèls diferents, que lo gra de preservacion del site de Tèrra Amata èra estat largament subrestimat, que las ipotèsis fasent intervenir de cabanas èran improbablas e que los nivèls arqueologics se podián pas considerar coma unitats independentas. Prepausèt tanben de baissar l'edat de las serias aqueuleanas, que datarián de prèp de 230 000 ans abans uèi[6][7][8][9].

Musèu de Tèrra Amata[modificar | Modificar lo còdi]

Una partida dels rèstas es presentada dins lo quadre d'un musèu del site, lo Musèu de Paleontologia Umana de Tèrra Amata.

Fonts[modificar | Modificar lo còdi]

  1. (fr)Lumley, H. de (1966) - « Les fouilles de Terra Amata à Nice (A.-M.). Premiers résultats », Bulletin du Musée d'Anthropologie préhistorique de Monaco, n° 13, pp. 29-51.
  2. (fr)Lumley, H. de (1976a) - « Les civilisations du Paléolithique inférieur en Provence », in: La Préhistoire française - t. I : Les civilisations paléolithiques et mésolithiques, Lumley, H. de, Ed., Ed. du CNRS, pp. 819-851.
  3. (fr)Lumley, H.de, Lumley, M-A. de, Miskovsky, J-C. et Renault-Miskovsky, J. (1976) - « Le site de Terra-Amata - Impasse Terra Amata, Nice, Alpes-Maritimes », in: Sites paléolithiques de la région de Nice et Grottes de Grimaldi - Livret-guide de l'excursion B1 - IXème Congrès de l'UISPP, Nice, Lumley, H. de et Barral, L., Eds., pp. 15-49.
  4. (en)"Villa 1983" Villa, P. (1983) - Terra Amata and the Middle Pleistocene archaeological record of Southern France, University of California Press, Anthropology 13, 303 p.
  5. (fr)Fournier, R-A. (1973) - Les outils sur galets du site mindelien de Terra-Amata (Nice, Alpes-Maritimes), Université de Provence, Thèse de Doctorat, 221 p.
  6. (en) Villa, P. (1983) - Terra Amata and the Middle Pleistocene archaeological record of Southern France, University of California Press, Anthropology 13, 303 p.
  7. (fr)Villa, P. (1976) - « Sols et niveaux d'habitat du Paléolithique inférieur en Europe et au Proche-Orient », in: L'évolution de l'Acheuléen en Europe, Combier, J., (Éd.), IX° Congrès de l'UISPP, coll. X, pp. 139-155.
  8. (fr)Villa, P. (1977) - « Sols et niveaux d'habitat du Paléolithique inférieur en Europe et au Proche-Orient », Quaternaria, XIX, pp. 107-134.
  9. (en)Villa, P. (1982) - « Conjoinable pieces and site formation processes », American Antiquity, vol. 47, n° 2, pp. 276-290.

Liames extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]