Stop-motion

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Animacion d'una pèça de moneda amb stop-motion.
Mary and Gretel (1916)
L'stop-motion es una tecnica d'animacion que consistís a capturar de fotografias consecutivas d'un objècte lo movent un pauc entre cada fotografia de biais que ne las visualizant rapidament sembla que l'objècte es mòu. Generalament se nominan animacions d'stop motion totas aquelas que son pas realizadas ni amb de dessenhs: dessenhs animats (tanben nomenada: animacion tradicionala 2D), nimai creadas completament dins l'ordinator (animacion 3D); mas que foguèron creadas prenent d'imatges de la realitat. Atal, l' stop motion pòt servir per a produire de moviments animats de quin que siá objècte, que siá rigid o moldelable: joguinas, blòts de construccion, figurinas articuladas o personatges creats amb de plastilina... Tanben se desvolopan d'animacions en stop motion fòrça interessantas amb d'autres materials, coma lo sable, los talhs de papièr o de mòtles de gip. Poiriam definir aquela mena d'animar coma l'animacion a l'estat pur, perque bastís lo moviment fotograma per fotograma; manipulant l'objècte o la figurina amb las quitas mans; de biais progressiu, en avançant, sens cap de possibilitat de retorn. 

Realizacion[modificar | modificar la font]

Existís un infinit de processus d'animar amb la tecnica de l'stop-motion, aquó es degut al fach que la tecnica se desvolupèt dins un procés artistic, ont, cada autor la pòt dirigir cossí que vòl s'exprimir. Atal la tecnica de l'stop motion possesís una grand riquesa de metòdes e de biais d'animar. Poiriam diferenciar doas grands biais d'animacion stop motion: aquela realitzada amb la plastilina-claymation (o quin que siá autre material modelable) e aquela realizada amb d'objèctes rigids.

L'animacion stop motion realizada amb de plastilina, se pòt far segon l'estil liure; es a dire, quand las figurinas se transforman pendent lo procés de filmatge. Un exemple d'aquel biais d'animar la trobam dins l'òbra Forest, d'Allison Schulnik (2010). O, alara, se pòt orientar los personatges que mantenon pendent tot lo procés d'animacion. Un exemple es lo trabalh de la productora Aardman Animations. Atal doncas, per capitar una animacion los personatges devon tornar a lors formas originalas. Son bastidas d'una armadura interiora (al biais d'un esqueleta articulat) qu'es recobèrta de plastilina (o tanben amb de mòtles de latex). Mary and Max (2009) es una bona mòstra d'aquel biais d'animar en stop motion.

Per las animacions realizadas amb d'objèctes rigids, se pòt diferenciar tanben, dos biais de far: Una d'aquelas, es l'utilizacion de personatges amb caras rigidas (semblants de monacas) e d'extremitats articuladas mejans una armadura intèrna. Aquelas armaduras-esqueletas intèrnas, pòdon èsser fòrça sofisticadas e realistas (amb de rotulas pels genolhs e coïdes), o simplas e eficaças (amb arram teissut pels braces, cambas e col). Qualques exemples representatius son los filmes The Nightmare Before Christmas (1993), Крокодил Гена / Gena the crocodille (1969). L'autre biais de procedar es utilizar d'objèctes non articulats; lo moviment que ne sortís es mai grossièr, mas es pasmens pas sens manca d'expressivitat. Un exemple es Panique au village (2009).

La pixilacion es una varianta de la tecnica stop motion que la basa es de capturar d'imatges d'una persona o un grop de personas, en posicion stopada e anar variant la pausa a pauc a pauc; d'aquel biais, la persona o lo grop de personas venon de monacas umanas. Un dels melhors es lo trabalh de l'animator Norman McLaren, dins Neighbours. I a una interessanta combinason de pixilacion e d'animacion de figurinas articuladas, filmada de biais simultèu, dins Alice/Něco z Alenky (1988) de Jan Švankmajer e The Secret Adventures of Tom Thumb(1993) realitzat per Bolex Brothers e dirigida per Dave Borthwick.

Una autra varianta de l'stop motion es l'animacion grafica de fotografias de veire dins Frank Film (1973), Braverman's Condensed Cream of Beatles (1972) e Cada día paso por aquí (2004).

Bibliografía[modificar | modificar la font]

  • (ca)PURVES, Barry. Stop motion, Ed Blume, 2011 (libre nº3, pertanyent a la col·lecció sobre tècniques d'animació)
  • (en)ENCINAS, Adrián. Puppets and Clay, Blog, 2008

Referéncias[modificar | modificar la font]