Sistèma locomotor

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

L'estudi de l'aparelh locomotor conteng, l'estudi de l'esquelet, de las articulacions e çò qui los liga: que sia passiu (ligaments), o actiu (muscles)[1].

Composicion[modificar | modificar la font]

los òs[modificar | modificar la font]

las articulacions[modificar | modificar la font]

los ligaments[modificar | modificar la font]

los muscles[modificar | modificar la font]

los canèrs[modificar | modificar la font]

  • las artèrias: menhan la sang cap aus tishuts deu còs, despuish los ventricules cardiacs. Dens los membres, som mei muscularas qu'elasticas
  • las veas: tòrnan menhar la sang cap au còr, trovam de las honsudas e de las superficaus, ende arrebòcar pas, las honsudas usan la contraccion musculara, mentre que las superficaus an valvulas
  • los capilars: son la zòna d'escambi entre la sang e los tishuts
  • los limfatics: amassan lo liquide extra-capilar que n'es pas passat dens la vea

los nervis[modificar | modificar la font]

Lo sistèma axiau[modificar | modificar la font]

Lo membre toracic[modificar | modificar la font]

Lo membre inferior[modificar | modificar la font]

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Jean-Marc Chevallier, Appareil locomoteur, Médecine-science Flammarion, juillet 1993