Sionisme

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Theodor Herzl, autor deu libe Der Judenstaat (1896), qu'ei considerat com lo fondator deu Sionisme

Lo Sionisme (ציונות Tsiyyonut en ebrieu), derivat de Sion, lo nom d'un tuc de Jerusalèm e per extension la vila era medisha, dab lo sufixe -isme qui serveish tà formar un sarròt de noms de doctrinas, qu'ei ua ideologia politica nacionalista qui preconiza l'existéncia d'un centre espirituau, territoriau o nacionau judiu dens la Tèrra d'Israèl. A la neishença deu movement, a la fin deu sègle XIXau, aqueth territòri qu'apartienèva a l'Empèri Otoman puish, arron de la Purmèra Guèrra Mondiau, qu'estó devath la sobeiranetat de la Gran Bretanha. Suu plan ideologic e institucionau, lo Sionisme que vòu tornar balhar aus judius un estatut perdut autanlèu l'Antiquitat, valent a díser çò d'un pòble tornar gropat au sen d'un medish estat.