Simon V de Montfòrt

Aqueste article es redigit en provençau.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Representacion de Simon V de Montfòrt.

Simon V de Montfòrt (vèrs 1208 - 4 d'aost de 1265), còmte de Leicester e de Chester, foguèt un dei senhors anglés pus poderós dau sègle XIII. Fiu dau cap crosat Simon IV de Montfòrt, participèt probable a la Crosada deis Albigés dins leis ans 1220. Puei, partiguèt en Anglatèrra onte l'Ostau de Montfòrt teniá de fèus. Cap militar e administrator confirmat, venguèt rapidament un dei caps de la noblesa desirosas d'aumentar lei limits de l'autoritat reiala e d'obtenir la formacion d'un parlament. En 1258, lei Provisions d'Oxford contentèron sei revendicacions ambé la creacion d'un conseu de quinze senhors cargats de dirigir lo reiaume ambé lo rèi. Pasmens, en 1261, Enric III (1216-1272) obtenguèt lo sostèn dau papa per rompre l'acòrd entraïnant una guèrra civila entre partisans dau rèi e partisans dau parlament. Inicialament venceire en 1264, Simon ordonèt la formacion d'un parlament dubèrt a la noblesa e a la borgesiá. Pasmens, foguèt batut e tuat en 1265 a la Eversham marcant la restauracion de l'autoritat reiala. Après aquela desfacha, sa familha foguèt exilada.

Modèl:Portal Anglatèrra