Segonda guèrra d'Ossetia

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Segonda guèrra d'Ossetia
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas

Debanament de la guèrra.
Informacions generalas
Data 7-16 d'aost de 2008
Luòc Georgia
Casus belli Invasion georgiana d'Ossetia dau Sud
Eissida Destruccion de la màger part dei fòrças armadas georgianas, proclamacion de l'independéncia d'Abcazia e d'Ossetia dau Sud.
Belligerants
Georgia Russia

Abcazia
Ossetia dau Sud

Fòrças en preséncia
entre 18 e 28 000 soudats. 19 000 soudats

5 000 soudats
2 900 soudats

Pèrdas
169 tuats, 947 bleçats e 42 presoniers, 150 blindats capturats o destruchs, 6 avions destruchs, 4 elicoptèrs destruchs e 11 naviris aprefondats. 64 tuats, 283 bleçats e 12 presoniers, entre 4 e 9 avions destruchs, 40 blindats destruchs

1 tuat e 2 bleçats
150 tuats aperaquí, unei pèças d'artilhariá destruchas

Batalhas
Tskhinvali

La Segonda guèrra d'Ossetia se debanèt dau 7 au 16 d'aost de 2008. Opausèt Georgia a una coalicion formada per Russia, Abcazia e Ossetia dau Sud. S'acabèt per una revirada dei fòrças georgianas, per l'ocupacion parciala de Georgia per de tropas russas durant quauquei jorns e la proclamacion d'independéncia d'Abcazia e d'Ossetia dau Sud.

Foguèt causada per l'invasion georgiana de la region separatista d'Ossetia dau Sud que son govèrn èra sostengut per Russia. Lei combats se concentrèron rapidàment dins lo relarg de Tskhinvali, defenduda per lei tropas d'Ossetia e per una mission de la CEI de mantenent de l'alta-au-fuòc compausada de soudats rus. Aquò entraïnèt una reaccion militara importanta de Russia qu'acomencèt de bombardar Georgia e que mandèt una fòrça per replegar lei Georgians. Entre lo 8 e lo 11 d'aost, la contra-ataca russa, principalament aeriana, causèt de pèrdas importantas ai Georgians que deguèron abandonar la region de Tskhinvali en fàcia de l'arribada d'unitats terrèstras russas novèlas au nòrd de la ciutat.

La retirada georgiana foguèt fòrça malaisada, sota leis atacas russas, e entraïnèt la destruccion unei bregadas de combat causant un afondrament rapide dau front centrau. A l'oèst, en Abcazia, lei separatistas d'aquela region, ajudada per de soudats rus, ataquèron lei posicions georgianas que foguèron aisament conquistas. Enfin, lei Rus intrèron sus lo territòri georgian onte prenguèron Gòri (13 d'aost) e Poti (14 d'aost) sensa combat important avans la signatura d'un alta-au-fuòc.

La fin de la guèrra foguèt negociada ambé l'acòrd entre lei presidents Nicolas Sarkozy e Dmitrii Medvedev. Entraïnèt l'evacuacion dei regions separatistas per lei fòrças georgianas e l'evacuacion dau rèsta dau territòri georgian per lei tropas russas. Quauquei jorns après la signatura de l'alta-au-fuòc, Abcazia e Ossetia dau Sud se proclamèron independentas.