Salvador Espriu

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salvador Espriu en 1980

Salvador Espriu i Castelló (Sant Coloma de Farners, 10 de julh de 1913 - Barcelona, 22 de febrièr de 1985) foguèt un poèta, dramaturg e romancièr catalan. Es considerat coma un dels renovadors, amassa amb Josep Pla e Josep Maria de Sagarra, de la pròsa catalana de formulas del noucentisme.

Biografia[modificar | Modificar lo còdi]

La produccion literària d'Espriu es vasta, mas cal destacar los libres de poèmas Cementiri de Sinera (Lo cementèri de Sinera), El caminant i el mur (Lo en caminant e lo mur) e La pell de brau ("La pèl de taure"), probablament la siá òbra mai coneguda, que desvolòpa la vision de la problematica istorica, morala e sociala d'Espanha. Al cors de la siá òbra poetica (d'estil modernista) , Espriu desvolòpa un quite mond, identificat amb "Sinera", qu'es lo nom d'Arenys legit al revèrs. Primera història d'Esther (Primièra istòria d'Esther) es la siá primièra òbra dramatica, qualificada per l'autor coma una "improvisacion per mariòtas", per lo sieu caractèr grotesc. Mai tard escriguèt Una altra Fedra, si ua plau (Una autra Fedra, si vos plai), a la demanda de l'actritz Núria Espert.

Placa d'omenatge a Salvador Espriu dins lo bastiment istoric de l'Universitat de Barcelona

Las musicacions de poèmas sieus faches per Raimon an contribuit fòrça a difondre la siá òbra. Cal remarcar las Cançons de la roda del temps (Cançons de la ròda del temps) e lo poèma He vist aqueata terra (Ai gardat aquela tèrra), magnifica contemplació de Catalonha mejançant lo païsatge d'Arenys de Mar. Segon lo quite Espriu, Raimon cantava los sieus poèmas coma degun o aviá pas fach jamai.

Òbras[modificar | Modificar lo còdi]

  • 1929: Israel, el seu primer llibre, escrit en castellà
  • El Dr. Rip (1931)
  • Laia (1932)
  • Aspectes (1934)
  • Ariadna al laberint grotesc (1935)
  • Miratge a Citerea (1935)
  • Letizia (1938)
  • Fedra (1938)
  • Petites proses blanques (1938)
  • Antígona (1939)
  • 1943: Historia antigua, que incloïa la col·laboració d'Enric Bagué
  • Cementiri de Sinera (1946)
  • Primera història d'Esther (1948)
  • Les cançons d'Ariadna (1949)
  • Mariàngela l'herbolària (1951)
  • Tres soreres (1951)
  • Anys d'aprenentatge (1952)
  • Les hores (1952)
  • Mrs. Death (1952)
  • El caminant i el mur (1954)
  • Final del laberint (1955)
  • Les hores (1955)
  • Antígona (1955)
  • Evocació de Rosselló-Pòrcel i altres notes (1957)
  • La pell de brau (1960)
  • Sota la fredor parada d'aquests ulls (1960)
  • Obra poètica (1963)
  • Llibre de Sinera (1963)
  • Per al llibre de Salms d'aquests vells cecs (1967)
  • Aproximació, tal vegada el·líptica, a l'art de Pla Narbona (1968)
  • Tarot per a algun titella del teatro d'Alfanja (1969)
  • Una altra Fedra, si us plau (1978)
  • 1980: D'una vella i encerclada terra, alguns poemes seran incorporats a Per a la bona gent
  • Les roques i el mar, el blau (1981)
  • Per a la bona gent (1984)