Saint-Baldoph

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Saint-Baldoph
Saint-Baldoph
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Cap a la comuna de Sant-Baldoph
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 45° 32′ 10″ N, 5° 57′ 11″ E
Superfícia 6,24 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
881 m
291 m
Geografia politica
Region istorica Savòia (Arpitània) Armas de Savòia
Estat França
Region
84
Auvèrnhe Ròse Aups
Departament
73
Savòia Armas deu Departament de Savòia
Arrondiment Chambéry
Canton La Ravoire
Intercom
247300098
Chambéry Métropole
Cònsol Olivier Fayn (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Còde postal 73190
Còde INSEE 73225
www.saintbaldoph.fr

Saint-Baldoph en arpitan (Saint-Baldoph en francés) es una comuna arpitana de Savòia, situada dins lo departament de Savòia e la region de Ròse-Aups.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Comunas vesinas[modificar | Modificar lo còdi]

Distanças e posicion relativa
Distanças e posicion relativa
Saint-BaldophSaint-Baldoph
Comuna amb 949 abitants (2000)Apremont (1,8km)
Comuna amb 7010 abitants (2000)La Ravoire (2,8km)
Comuna amb 1039 abitants (2000)Myans (3,2km)
Comuna amb 4722 abitants (2000)Barberaz (3,5km)
Comuna amb 749 abitants (2000)Montagnole (3,7km)

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Partida eissida de l'article francés

En l'Antiquitat, lo territòri de la municipalitat de Sant Baldoph a revelat una preséncia romaine pas localizada. N'efièch divèrs objèctes trobats pòdon la testificar :

  • Una statuette de Mercuri nus (desapareguda uèi mas précédemment al musèu Savoisien),
  • Una lampe a òli,
  • Un buste de satyre en bronze.

Aquel son las traces los mai ancianas #que coneisson aquel territòri.

En 1248, lo Mont Granier coneis un éboulement espectacular #que destruissi de divèrses pòbles de la cluse de Chambéry e fach de nombrosas victimas. Après lo éboulement, lo prieuré de La nòstra Madama del Granier es alavetz transferit a Sant-Baldoph, estalviada. La municipalitat acuèlh alavetz una comunitat de fraires mas la siá populacion declina pauc a pauc.

En decembre 1742, un fraire sacristain de la municipalitat a vist los Espanhòls venir en Savoie per Chaparaillan (al sud) en longeant lo pè del Granier per las Espatlas e Apremont.

Los Espanhòls #ocupar en 1742 la Savoie amb la fin de ne tirar profit. Totes los ostals de Sant-Baldoph aguèron saquejat aital coma la Glèisa. « #Dintrar dins l'ostal presbytéral del Révérend Joseph Bouvier, curé per en lo moment de ladite parròquia, d'ont #traire totes los registres de bateg, matrimòni, sépulture, e unes autres títols. » A la patz, en 1749, los abitants #demandar una ajuda financièra amb la fin de levar las ruïnes[1].

A l'epòca de l'ancian regim, lo vilatge aperteniá a la distincion e la baronnie de Apremont. La distincion passa alavetz en desparièras mans e tòrna a la s-|XVII|e}} a la familha Coudrée de Allinges, de quitament la familha Millet de Arvillard deten un important territòri a Sant-Baldoph[2].

Tèxte originau de l'article francés

Dans l’Antiquité, le territoire de la commune de Saint Baldoph a révélé une présence romaine non localisée. En effet divers objets retrouvés peuvent l'attester :

  • Une statuette de Mercure nu (disparue aujourd’hui mais précédemment au musée Savoisien),
  • Une lampe à huile,
  • Un buste de satyre en bronze.

Ce sont les traces les plus anciennes que connaissent ce territoire.

En 1248, le Mont Granier connaît un éboulement spectaculaire qui détruit plusieurs villages de la cluse de Chambéry et fait de nombreuses victimes. Après l’éboulement, le prieuré de Notre Dame du Granier est alors transféré à Saint-Baldoph, épargnée. La commune accueille alors une communauté de moines mais sa population décline peu à peu.

En décembre 1742, un moine sacristain de la commune a vu les Espagnols venir en Savoie par Chaparaillan (au sud) en longeant le pied du Granier par les Abîmes et Apremont.

Les Espagnols occupèrent en 1742 la Savoie afin d'en tirer profit. Toutes les maisons de Saint-Baldoph furent pillées ainsi que l’Église. « Ils entrèrent dans la maison presbytéral du Révérend Joseph Bouvier, curé pour lors de ladite paroisse, d’où ils enlevèrent tous les registres de baptême, mariage, sépulture, et autres titres. » À la paix, en 1749, les habitants demandèrent une aide financière afin de relever les ruines[3].

À l’époque de l’ancien régime, le village appartenait à la seigneurie et la baronnie d’Apremont. La seigneurie passe alors dans différentes mains et revient au sègle XVII à la famille Coudrée d’Allinges, de même la famille Millet d’Arvillard détient un important territoire à Saint-Baldoph[2].

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Olivier Fayn    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
682 657 637 1 009 1 025 1 013 -

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
1 009 955 911 838 821 816 788 749 680

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
634 649 576 506 530 537 494 518 545

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
776
911
1 153
1 358
2 227
2 843
2 924
2 936
2 948
2009 2010
2 951
3 024
2 965
3 040
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Véser tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Perrousse,Gabriel André, Los environs de Chambéry, La fontaine de siloé, 1993, pàg.391, ISBN 2-908697-47-5
  2. 2,0 et 2,1 Luòc del parc de la Chartreuse. Sant-Baldoph. 2005/2006. Disponible dessús : https://web.archive.org/web/20160304194739/http://www.parc-chartreuse.net/cultura/pdf/Anautit_Gr%C3%A9sivaudan/SaintBaldoph.pdf Error de citacion : Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Site du parc de la Chartreuse.Saint-Baldoph.2005» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  3. Perrousse,Gabriel André, Les environs de Chambéry, La fontaine de siloé, 1993, p.391, ISBN 2-908697-47-5