Saint-Agathon

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Sant-Eganton
Saint-Agathon
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 48° 33′ 35″ N, 3° 06′ 12″ O
Localizacion sus la mapa de Bretanha
Superfícia 14,56 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
146 m
123 m
80 m
Geografia politica
Region istorica Bretanha Armas de Bretanha
Estat França
Region
53
Bretanha
Departament
22
Còstas d'Arvòr Armas deu Departament de las Còstas d'Arvòr
Arrondiment Guingamp
Canton Guingamp
Intercom
242200566
de Guingamp
Cònsol Lucien Mercier (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Gentilici Saint-Agathonnais, Saint-Agathonnaise (en francés)
Còde postal 22200
Còde INSEE 22272
Site officiel de Saint-Agathon

Sant-Eganton en breton ( Saint-Agathon en francés) es una comuna bretona, situada dins lo departament de las Còstas d'Arvòr e la region de Bretanha.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Partida eissida de l'article francés

" Anciana trèva de Ploumagoar, venguda comuna l'an 1790, parròquia l'an 1802, Sant-Agathon presenta un territòri als limits fòrça artificiales, partejat en dos pel cors del Frout, afluent del Trieux, près #que n'a establit lo bourg.

Tardivement Mencionada en los documents, la localité a d'originas escuras, mas #que poirián èsser ligadas a la preséncia d'un establiment monastique. Indignatz #qu'a fach mencion cap a 1330 en lo Pouillé dels beneficis del diocèse de Tréguier, del "prieur de Sant Guengonton"; de contunh en 1516 del "prieuré de Sant Neganton", dels parcelles dichas Lo Prieuré e Prat-ar-Prieuré "lo Pré del prieuré" jouxtent la glèisa al nòrd.

Se sauriá pas dire de quina abbaye dépendit aquel establiment. Un prieuré de Sant-Guenganton a mencionat entre las possessions d'aquela de Sant-Méen (I.-E-V.), Mas s'agiriá de Sant-Ganton (I.-E-V.). Fauta de documents, seriá tanben aléatoire de l'atribuir al abbaye de Sant-Melaine de Roazhon, #que ne levavan los prieurés de Sant-Salvador e de la Trinité de Guingamp e la glèisa de Ploumagoar, mai lèu #qu'a la abbaye guingampaise de Santa-Crotz, #que i aguèt confirmat l'an 1190 en la possession de "detla glèisa de Sant Maudet amb tres granjas e en aquela de la mitat de la dîme de la parròquia de Ploumagoar". Es a aquela capèla uèi destruida, situada dins lo vilatge de Maudé, #que se condusissiá antany, coma la testifica un testimoniatge de 1371, las gents arribadas a del "mal de sant Maudez"

Es un autre sant breton #qu'a donat lo sieu nom al bourg, sant Gwéganton. Prononciat en breton Zan Eganton, per l'intermediari d'una forma San(t) Weganton, a #èsser faussement assimilat al pape sant Agathon, actual patron de la glèisa. La tradicion locala vòl #que i aja viscut n'ermita en los bòsques de Malaunay. Patron egalament de Lanfains (cf. Aquel nom), es lo homonyme d'un sant confesseur #que figura, anotat Gueganton, en de ancianes litanies bretonnes del XIe sègle e, transcrit Guenguenton, a la data del 2 de mai en un bréviaire del abbaye de Sant-Méen del XVIe sègle. Son sens dobte-aquel los sieus reliques #qu'an mencionat entre aquelas transferidas de la abbaye de Léhon a París cap a 920. Al nombre d'aquelas, la Translation de sant Magloire indica, n'efièch, una "part del còrs de Winganton abbé".

Editàvem Flohic (1998) : "del nom d'una santa ermita del XIen sègle, Winganton, dicha "Guéganton" o "Néganton", #que i auriá viscut en los bòsques de Malaunay. Lo nom a transformat l'an 1583 en Sant-Agathon, #çò que met la parròquia jol patrocini d'aquel pape del VIIe sègle nascut a Palerme". (FONT MARIKAVEL)

Tèxte originau de l'article francés

" Ancienne trêve de Ploumagoar, devenue commune en 1790, paroisse en 1802, Saint-Agathon présente un territoire aux limites très artificielles, partagé en deux par le cours du Frout, affluent du Trieux, près duquel est établi le bourg.

Tardivement mentionnée dans les documents, la localité a des origines obscures, mais qui pourraient être liées à la présence d'un établissement monastique. Outre qu'il est fait mention vers 1330 dans le Pouillé des bénéfices du diocèse de Tréguier, du "prieur de Saint Guengonton"; puis en 1516 du "prieuré de Saint Neganton", des parcelles dites Le Prieuré et Prat-ar-Prieuré "le Pré du prieuré" jouxtent l'église au nord.

On ne saurait dire de quelle abbaye dépendit cet établissement. Un prieuré de Saint-Guenganton est mentionné parmi les possessions de celle de Saint-Méen (I.-et-V.), mais il s'agirait de Saint-Ganton (I.-et-V.). Faute de documents, il serait aussi aléatoire de l'attribuer à l'abbaye de Saint-Melaine de Rennes, dont relevaient les prieurés de Saint-Sauveur et de La Trinité de Guingamp et l'église de Ploumagoar, plutôt qu'à l'abbaye guingampaise de Sainte-Croix, qui fut confirmée en 1190 dans la possession de "l'église de Saint Maudet avec trois fermes et dans celle de la moitié de la dîme de la paroisse de Ploumagoar". C'est à cette chapelle aujourd'hui détruite, située au village de Maudé, qu'on conduisait jadis, comme l'atteste un témoignage de 1371, les gens atteints du "mal de saint Maudez"

C'est un autre saint breton qui a donné son nom au bourg, saint Gwéganton. Prononcé en breton Zan Eganton, par l'intermédiaire d'une forme *San(t) Weganton, il a été faussement assimilé au pape saint Agathon, actuel patron de l'église. La tradition locale veut qu'il ait vécu en ermite dans les bois de Malaunay. Patron également de Lanfains (cf. ce nom), il est l'homonyme d'un saint confesseur qui figure, noté Gueganton, dans d'anciennes litanies bretonnes du XIe siècle et, transcrit Guenguenton, à la date du 2 mai dans un bréviaire de l'abbaye de Saint-Méen du XVIe siècle. Sans doute sont-ce ses reliques qui sont mentionnées parmi celles transférées de l'abbaye de Léhon à Paris vers 920. Au nombre de celles-ci, la Translation de saint Magloire indique, en effet, une "partie du corps de Winganton abbé".

Éditions Flohic (1998) : "du nom d'un saint ermite du XIè siècle, Winganton, dit "Guéganton" ou "Néganton", qui aurait vécu dans les bois de Malaunay. Le nom est transformé en 1583 en Saint-Agathon, ce qui place la paroisse sous le patronage de ce pape du VIIe siècle né à Palerme". (SOURCE MARIKAVEL)

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Lucien Mercier    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
850 891 929 890 928 945 972 1 009 1 021

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
1 024 1 015 1 028 1 015 1 057 1 114 1 125 1 130 1 121

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
1 060 1 038 1 007 973 945 955 970 982 924

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
899
890
1 106
1 331
1 453
1 783
1 972
2 002
2 023
2009 2010
2 076
2 144
2 110
2 160
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Vejatz tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Véser tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]