Batalha der Alamo

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Sètge de l'Alamo)
Anar a : navigacion, Recercar


Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
d · m
Batalha der Alamo
Revolucion Texana
Picto infobox conflict.png
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
1854 Alamo.jpg
El Alamo, dessenh de 1854
Informacions generalas
Picto infobox conflict.png
Data 23 de Hereuèr – 6 de Març, 1836
Luòc San Antonio (Tèxas)
Eissida Victòria mexicana
Belligerants
Picto infobox conflict.png
Flag of Mexico.svg Mexic Flag of Texas.svg Republica de Tèxas
Comandants
Picto infobox conflict.png
Antonio López de Santa Anna William Barret Travis James Bowie

The Alamo (eth píbol), siguec ua batalha (23 de hereuèr-6 de març 1836 ) e un gran eveniment ena Revolucion de Tèxas. Contunhec dempús un sèti de 13 jorns en eth quau es mexicani sos eth sòn president general Antonio López de Santa Anna, ronçaren un assaut sus era Mission der Alamo, proche a San Antoni de Bèxar. Toti es devesaires sigueren morts. Era cruesa de Santa Anna inspirec plan de texans tà juntar-se damb era armada de Texas tà resvenja-se. Atau, es texans ganharen era batalha de San Jacinto er 1 d'abril de 1836 e acabaren aguesta revolucion.

Quauque mesi auans, es texans auien het hora es mexicani de Texas. 100 texans demorauen alavetz ena garnison d'er Alamo. Era força texana creishia damb eth temps: lèu arribaren es comandants James Bowie e William B. Travis damb més voluntaris. Eth 23 de hereuèr 1500 mexicani anaren tà San Antonio de Bèxar tà capcionar era garnison texana. Travis escriguéc diuersi letres tà domandar ajuda pr'amor que podien pas resistir as mexicani, més sonque 100 òmes arribaren dempús.

Eth 6 de març era armada mexicana avancec entà er Alamo. Dempús de rebutar as mexicani dus viatges, es texans s'alestiren tà auer un tresau assaut. Es devensaires sigueren morts pera cabaleriá mexicana. Sonque cinc o siei texans se renderen més sigueren tanben estrefats. Testimonis parlen d'enter 182 e 257 texans morti més plan d'istoriadors confermen que morigueren tanben enter 400 e 600 mexicani .

Per etnies, 13 òmes eren texans vaduts en Texas més 11 auien ancessors mexicani, 42 òmes eren europei e 2 eren judius e 2 negres. Era resta qu'eren americans e pas de texans.


Contèxte[modificar | modificar la font]

Sos Santa Anna, eth govern mexican comencec a desihar arrièr eth model federalista e era constitucion de 1824 siguec abolida en 1835. Açò encità plan de federalistes entà era revolta. Era region termièra mexicana de Texas qu'era plan abitada per plan d'immigrants des Estats Units e aguesti eren plan acostumats a un govern federau.

En eth mes d'octobre es tropes mexicani se vederen immersides ena prumèra batalha dera revolucion texana. Es texans que bateren un cop e un aute es tropes mexicani plaçades a proche de Texas.

Era armada texana qu'auia plan d'aventurièrs des Estats Units. Plan de texans auien tornat tàs sòns ostals. Santa Anna erá plan enrabiat pr'amor d'açò e escriguec ua letra tath president des Estats Units, Andrew Jackson ena quau domandaua era eishida de Texas d'aguesti òmes.

Er Alamo auia estat escolhit coma ponch de resistencia contra es mexicani més podien pas resistir quaquarren damb artilhariá. Es forçes mexicani auien alavetz mens de 100 soldats. Neill domandec més tropes e aliments més en era armada texana i auia enquia quate capmèstres. En eth 14 de gèr trapéc Sam Houston tà domandar aliments, armes e òmes.

Preludi ara batalha[modificar | modificar la font]

Houston sonque poguéc enviar 30 òmes damb artilhariá ar Alamo. Bowie tanben escriguéc ath govern provisionau texan domandant "òmes, sós, armes e canons". Cinc jorns dempús, un petit grop de volontaris arribec e damb eri eth famós congresista american e aventurièr Davy Crockett de Tenessee.

Neil desemparec er Alamo e deishec eth comandament tà Travis, més es òmes causiren Bowie coma capmèstre. Santa Anna contunhéc d'amassar òmes en san Luis Potosí. Era armada comencéc era sua caminada tar Alamo en deseme. Totun, aguesta que siguec lenta. I auia pas plan de muòles pes provesions e plan d'òmes, civils, deisharen era armada en auer es sós. Eth gran nombre de hemnes que seguien es òmes dera armada atau coma de petits anaua en contra des provesions. Es soldats lèu sigueren redusits de minjar sonque petiti racions.

En eth 12 de hereuèr crotzaren eth Rio Grande més i auia plan de nhèu. Hipotermia, disenteria e atacs des Comanches eren ua dura doana tara armada mexicana en Texas.

Sèti[modificar | modificar la font]

Eth 23 de hereuer 23 òmes deishauen San Antonio De Béxar. Un grop de texans atacà tà amassar vaques tar Alamo e diuersi membres dera garnison portaren es sues familhes entar Alamo. Ena serada, més de 1.500 mexicani enlogaren eth vilatge de Béxar damb ua bandièra rocha, açò vole díder sens quarter. Es texans enviaren un grop d'òmes ta domandar un rendament onorable més es mexicani sonque ofertaren un rendament incondicionau.

Trapades[modificar | modificar la font]

Pendent es jorns que seguiren, es mexicans establiren diuerses bateries d'artilhariá e pendent era prumèra setmana deth sèti més de 200 bales de canon caigueren sus er Alamo. Eth 24 de hereuèr Bowie caiguéc malaut e deishéc Travis coma comandant dera garnison. Un vent plan hred (4ºC) assoléc eth luoch. Quaquarres des dues armades era pas preparada tà aguesti temperatures.

Travis enviec diuersi messatgièrs. Ua letra siguec famosa pr'amor qu'era dirigida "ta toti es òmes de Texas e tà toti es americans de tot lo monde". Ena fin deth prumèr jorn deth sèti, es tropes de Santa Anna arrecebien 600 òmes més; era armada mexicana ja auia més de 2000 òmes.

En eth 26 de hereuer Fannin manec 320 òmes, quate canons e diuersi vagons damb aliments tar Alamo, més dempús de caminar sonque dus quilometres tornaren en trapar plan de tropes mexicani. Aguestes, totun, ganharen més òmes e adara ja eren més de 3.100.

Er assaut[modificar | modificar la font]

Santa Anna manéc un assaut sus er Alamo. Aquetha serada ua hemna, Juana Navarro, anà enquia Santa Anna tà negociar un rendament pes devesaires der Alamo. Més poguéc pas.

Travis amassà es sòns òmes e expliquéc qu'un atac erá iminent. Dibuishéc ua linha en eth terra e domandéc a aqueri que voliuen morir per Texas de crotzar. Sonque un òme (Moses Rose) rebutjéc de crotzar-la.

As detz hores dera vrespada era artilhariá mexicana finic eth sòn bombardament. A mieja net més de 2.000 mexicani se dividiren en quate colones d'atac. 500 mexicani de cabalhariá demoraren arrièr damb ena reserva. Eth silenci siguec tricat peth !Viva Santa Anna! e plan de civils en er Alamo corriguèren tara gleisa cercant ua salvacion.

Totun, era gran concentracion de tropes mexicanes oferguéc un ponch d'atac excellent pera artilhariá texana. Un canon solet tuec era meitat dera companhia de caçaires de Toluca (mexicani). Es texans aueren d'espausar-se en es murs tà tirar e Travis siguec un des prumèrs tà morir. Poqui mexicani arribaren as murs damb es escales. Mens pujaren en naut. Toti sigueren morts.

Es mexicani s'amassaren de nau, més ath dusau atac siguec tanben rebocats e aueren d'atacar peth tresau viatge. Santa Anna enviéc es reserves e finauments es mexicani pogueren dintrar en er Alamo. Toti es soldats texans damb es canons sus es murs qu'eren morts.

Era batalha finau[modificar | modificar la font]

Plan de texans corregueren tara gleisa e es barricades e fugigueren dera cabalariá mexicanana, qu'atacaua de nau. Eth darrièr grop d'òmes que lutauen eren Crockett e sòns òmes. Fin-finau, era luta siguec damb coltelhs. Es poqui que demorauen vius fugiren enquia era gleisa.

Es mexicans vederen era bandièra texana e volgueren escambiar-la. Quate mexicani moriren abans d'auer era bandièra de Mexic de nau en er Alamo. Bowie moriguec sus eth lhet. Un grop de soldats mexicani dintrec ena sua camara damb baionates tà lo tuar. Bowie moriguec lèu lèu. Es darrièrs òmes que morigueren eren es 11 damb eth gran canon de 12 liures texan. As 18.30 hores era batalha der Alamo qu'era finida.

Dempús dera batalha[modificar | modificar la font]

Sonque set texans moriren pas més Santa Anna manec de los tuar. Un oficial texan diguec que damb ua auta victoria coma aguesta a los texans iran al dimoni !.

Santa Anna diguec que 600 texans eren morti e sonque 70 mexicans. Es istòriadors diden, totun, qu'en er Alamo morigueren de 400 a 600 soldats mexicani, us baishes tarribles pera epoca. Plan de testimonis confirmen que 182 texans morigueren.

Eth dus de març quauques delegats declararen era naua Republica de Texas. Sam Houston sabia pas enqüera qu'er Alamo auia cadut. Quan arribaren diuersi òmes ta'c confirmar sigueren detenguts pendent quauques hores. Adara calia evacuar tota era armada texana shens càder en eth panic: era armada mexicana enqüera era 6 vuatges més grana qu'era texana.

Santa Anna pensaua qu'es texans desiharien lèu Texas més damb era caduda der Alamo enqüera més e més òmes corrien tà ajudar Texas. Santa Anna dividec era sua armada en tres colones. Açò siguec un gran error. Eth vint-e-un d'abril ua armada texana ataguec Santa Anna proche de Lynchburg Ferry e en 18 minuts es mexicani fugien. Es soldats texans didien un cop e un aute "Rembrembatz er Alamo !".

Santa Anna siguec capturat eth jorn dempús més diguec a Houston :Eth destin deth Napoleon der Oest es pas egal ar des autes òmes. Vos podetz rebrembar açò. Més Houston responguec Açò qu'ac auies d'auer ditz abans der Alamo. Santa Anna siguec forçat a desihar Texas damb es sòns òmes e Texas siguec una naua República.

Llegat[modificar | modificar la font]

Santa Anna caiguec en desgracia dempús dera sua captura ena Batalha de San Jacinto. S'a parlat plan des texans que devesaren er Alamo e pauc des Tejanos que lutaren ena armada texana o ena mexicana. Aué plan d'istòriadors diden qu'era majoriá dera gent coneish es héts der Alamo més per peletes que pas per libes. E açò ei pas bon.

En 1960 se hec era peleta der Alamo damb John Wayne e en 2004 ua naua peleta tanben se hec. D'enter es versions de cançons més populari, rebrembam era The ballad of the alamo (1960), The Green Leaves of Summer (1960) o Deguello (1960) de Dimitri Tiomkin.

Bibliografia[modificar | modificar la font]

º Barr, Alwyn (1996), Black Texans: A history of African Americans in Texas, 1528–1995 (2nd ed.), Norman, OK: University of Oklahoma Press, ISBN 0-8061-2878-X

º Barr, Alwyn (1990), Texans in Revolt: the Battle for San Antonio, 1835, Austin, TX: University of Texas Press, ISBN 0-292-77042-1, OCLC 20354408

º Chariton, Wallace O. (1990), Exploring the Alamo Legends, Dallas, TX: Republic of Texas Press, ISBN 978-1-55622-255-9

º Chemerka, William H.; Allen J. Wiener (2009), Music of the Alamo, Bright Sky Press, ISBN 978-1-933979-31-1, retrieved 2012-02-18

º Edmondson, J.R. (2000), The Alamo Story-From History to Current Conflicts, Plano, TX: Republic of Texas Press, ISBN 1-55622-678-0

º Edwards, Leigh H. (2009), Johnny Cash and the paradox of American identity, Indiana UP, ISBN 978-0-253-35292-7, retrieved 2012-02-18

º Glaser, Tom W. (1985), in Schoelwer, Susan Prendergast, Alamo Images: Changing Perceptions of a Texas Experience, Dallas, TX: The DeGlolyer Library and Southern Methodist University Press, ISBN 0-87074-213-2

º Groneman, Bill (1990), Alamo Defenders, A Genealogy: The People and Their Words, Austin, TX: Eakin Press, ISBN 0-89015-757-X

º Groneman, Bill (1996), Eyewitness to the Alamo, Plano, TX: Republic of Texas Press, ISBN 1-55622-502-4

º Groneman, Bill (1998), Battlefields of Texas, Plano, TX: Republic of Texas Press, ISBN 978-1-55622-571-0

º Hardin, Stephen L. (1994), Texian Iliad, Austin, TX: University of Texas Press, ISBN 0-292-73086-1

º Henson, Margaret Swett (1982), Juan Davis Bradburn: A Reappraisal of the Mexican Commander of Anahuac, College Station, TX: Texas A&M University Press, ISBN 978-0-89096-135-3

º Hopewell, Clifford (1994), James Bowie Texas Fighting Man: A Biography, Austin, TX: Eakin Press, ISBN 0-89015-881-9

º Lindley, Thomas Ricks (2003), Alamo Traces: New Evidence and New Conclusions, Lanham, MD: Republic of Texas Press, ISBN 1-55622-983-6 Lord, Walter (1961), A Time to Stand, Lincoln, NE: University of Nebraska Press, ISBN 0-8032-7902-7

º Manchaca, Martha (2001), Recovering History, Constructing Race: The Indian, Black, and White Roots of Mexican Americans, The Joe R. and Teresa Lozano Long Series in Latin American and Latino Art and Culture, Austin, TX: University of Texas Press, ISBN 0-292-75253-9

º Myers, John Myers (1948), The Alamo, Lincoln, NE: University of Nebraska Press, ISBN 0-8032-5779-1

º Nofi, Albert A. (1992), The Alamo and the Texas War of Independence, September 30, 1835 to April 21, 1836: Heroes, Myths, and History, Conshohocken, PA: Combined Books, Inc., ISBN 0-938289-10-1

º Petite, Mary Deborah (1999), 1836 Facts about the Alamo and the Texas War for Independence, Mason City, IA: Savas Publishing Company, ISBN 1-882810-35-X

º Schoelwer, Susan Prendergast (1985), Alamo Images: Changing Perceptions of a Texas Experience, Dallas, TX: The DeGlolyer Library and Southern Methodist University Press, ISBN 0-87074-213-2

º Scott, Robert (2000), After the Alamo, Plano, TX: Republic of Texas Press, ISBN 978-1-55622-691-5

º Tinkle, Lon (1985), 13 Days to Glory: The Siege of the Alamo, College Station, TX: Texas A&M University Press, ISBN 0-89096-238-3 . Reprint. Originally published: New York: McGraw-Hill, 1958

º Todish, Timothy J.; Todish, Terry; Spring, Ted (1998), Alamo Sourcebook, 1836: A Comprehensive Guide to the Battle of the Alamo and the Texas Revolution, Austin, TX: Eakin Press, ISBN 978-1-57168-152-2