Robèrt Lafont

Aqueste article es redigit en provençau.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Robèrt Lafont
Robert Lafont occitaniste.jpg
Nom de naissença(fr) Robert Auguste César Lafont Modifica el valor a Wikidata
Naissença16 de març de 1923, Nimes
Decès24 de junh de 2009, Florença
Occupacionprofessor, lingüista, escrivan, istorian, especialista de la literatura, teorician politic e culturau de l'occitanisme

Robèrt Lafont (de maniera completa Robèrt August Cesar Lafont, en francés Robert Lafont) (Nimes, 16 de març de 1923 Florença, Itàlia, 24 de junh de 2009) èra un intellectuau occitan e pus particularament un lingüista, un escrivan, un istorian, un especialista de la literatura e un teorician politic. Èra una dei pus grandei figuras istoricas de l'occitanisme. Foguèt president de l'Institut d'Estudis Occitans de 1959 a 1962.

La Generalitat de Catalonha creèt en 2010 un Prèmi Robèrt Lafont per recompensar lei personalitats o institucions importantas de l'occitanisme, que son primier ganhador foguèt lo lingüista Pèire Bèc.

Èra maridat amb l'escrivana, traductritz e ensenhaira italiana Fausta Garavini.

Biografia[modificar | Modificar lo còdi]

Robèrt Lafont nasquèt a Nimes en 1923 dins una familha protestanta de Vaunaja dau costat de sa maire Alícia Virgínia Noguier. Après lo divòrci de sei parents anèt viure en cò de sei grands dins un vilatjon de l'èst de Nimes, Cauviçon. Partiguèt dins son adolescéncia en 1936 amb son paire, qu'èra foncionari de Finanças, a Lons-le-Saunier, e aquel exili li faguèt recuperar mai fòrtament l'occitan.

Lo començament dau militantisme occitan e la guèrra[modificar | Modificar lo còdi]

De 1940 a 1943 estudièt lei letras classicas a Montpelhièr. Durant aquel periòde, de 1941 a 1942, se faguèt membre dau Felibritge a Nimes en 1941 e 1942, abans de crear lo movement Joventuts Occitanas. A partir de l'estiu de 1943 fins au mes de mai de l'an seguent, aguèt de trabalhar ai camps de la joventut francesa, d'en primier a Mauriac e puei a Lescar (Bearn). Ne fugiguèt e se jonguèt a un grop de resistents en Cevena. Durant lo mes d'aost, participèt a la liberacion de Nimes. En seguida d'aquò trabalhèt quauquei mes dins lo gabinet dau prefècte de Gard avans d'èsser mobilizat, en 1945, dins lei Fòrças Francesas d’Ocupacion en Alemanha.

La madurason intellectuala e sociala[modificar | Modificar lo còdi]

Nimes, ciutat natala de Lafont

Quand arribèt la Liberacion, venguèt membre dau novèl Institut d'Estudis Occitans que s'èra creat en febrier de 1945. Aqueu meteis an, lo 3 de decembre, se maridèt amb Andrèa Paula Loïsa Chauchard, una professora de francés originària d'Andusa. Amassa aguèron dos enfants, Suzanna e Miquèu.

Lafont coneguèt l'influéncia deis idèas federalistas portadas per Carles Camprós e sa revista Occitania, e de l'òbra de Mistral, e editèt en aost de 1946 un jornau, l'Ase negre, que revendicava aqueleis orientacions. Pasmens au bot d'un cèrt temps, l'escrivan comencèt a s'alonhar dau federalisme proudhonian.

Tre 1949, après que capitèt l'agregacion en letras classicas, Robèrt Lafont foguèt professor a Bedarius, a Seta, a Arle e finalament au licèu de Nimes que i trabalhèt fins en 1964. A l'encòp que trabalhava dins l'ensenhament segondari, tre 1951, èra intrat a l'Universitat de Montpelhièr que i trabalhava amb Camprós e i ensenhava l'occitan. Venguèt universitari d'un biais definitiu en 1964. Acabèt sa tèsi, La Phrase occitane, que foguèt publicada en 1967. En 1972, venguèt titular de la cadiera de lenga e literatura occitanas de l’Universitat Pau Valèri de Montpelhièr.

Lo sieu trabalh[modificar | Modificar lo còdi]

Lingüistica[modificar | Modificar lo còdi]

Dins l'òbra lingüistica abondosa de Lafont, se pòt destacar :[modificar | Modificar lo còdi]
  • Un gròs trabalh de codificacion e de restauracion dau provençau segon la nòrma classica, e pus generalament, una teorizacion de la nòrma classica a l'escala de tota la lenga que contribuís a l'occitan larg (estandardizacion).
  • Una analisi lucida de la diglossia e dei vias per ne sortir, amb una introduccion pioniera de la sociolingüistica dins lo domeni occitan tre 1970 (ben en avança sus l'ensems de l'estat francés).
  • Una teoria completament novèla en lingüistica : la praxematica.
  • Son trabalh coma cofondador dau Conseu de la Lenga Occitana (CLO) en 1996, puei son implicacion dins aquel organisme de codificacion.
Seis obratges a l'entorn de la lingüistica :[modificar | Modificar lo còdi]
  • (fr) Phonétique et graphie du provençal - Tolosa - Edi. IEO - 1951
  • (fr) La phrase occitane, Essai d'analyse sys tématique - Paris - Edi. PUF - 1967
  • (oc) L'ortografia occitana: sos principis - Montpelhièr - Edi. CEO - 1971 (Reedicion en 1983 dins las edicions CRDP)
  • (oc) L'ortografia occitana: lo provençau - Montpelhièr - Edi. CEO - 1972
  • (fr) Introduction à l'analyse textuelle - Paris - Edi. Larousse - 1976
  • (fr) Le travail et la langue, estudi sociolingüistic - Paris - Edi. Flammarion - 1978
  • (fr) Le verbe occitan - Nimes - Edi. MARPOC - 1981
  • (fr) Éléments de phonétique de l'occitan - 1983 (Reedicion en 2004 dins las edicions Vent Terral)
  • (fr) Pratique praxématique - Rouen - Cahier de la linguistique sociale - 1983
  • (fr) Questions sur les mots - Paris - Edi. Didier - 1987
  • (fr) Le Dire et le Faire - Montpelhièr - Edi. Praxiling - 1990
  • (fr) Il y a quelqu'un, La Parole et le Corps - Montpelhièr - Edi. Praxiling - 1994
  • (fr) Quarante ans de sociolinguistique à la périphérie - Paris - Edi. L'Harmattan - 1997
  • (fr) Schèmes et motivation : Le lexique du latin classique - Paris - Edi. L'Harmattan - 2000
  • (fr) Praxématique du latin classique - Paris - Edi. L'Harmattan - 2001
  • (fr) L'Etre de Langage, Pour une anthropologie linguistique - Limòtges - Edi. Lambert Lucas - 2004
  • (fr) La Motivation postérieure et nasale de schème en sémitique, Une approche par l'arabe classique - Limòtges - Edi. Lambert Lucas - 2006

Istòria e Politica[modificar | Modificar lo còdi]

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

  • (fr) Histoire d'Occitanie amb Andrieu Armengaud - París - Edi. Hachette - 1979
  • (oc) Nani Monsur - Enèrgas - Edi. Vent Terral - 1979
  • (ca) Nosaltres el pòble Europeu - Barcelona - Edi. Edicions 62 - 1991
  • (oc) Petita Istòria europèa d'Occitània - Canet - Edi. Trabucaire - 2003

Politica[modificar | Modificar lo còdi]

  • (fr) La Révolution régionaliste - París - Edi. Gallimard - 1967.
  • (fr) Sur la France - París - Edi. Gallimard - 1968.
  • (fr) Décoloniser en France : Les Régions face à l'Europe - París - Edi. Gallimard - 1971
  • (fr) La revendication occitane - París - Edi. Flammarion - 1974
  • (fr) Le Dénouement français - París - Edi. J-J Pauvert Suger - 1985
  • (fr) Nous, peuple européen - París - Edi. Kimé - 1991
  • (fr) La Nation, l'État, les Régions, - París - Edi. Berg International - 1993
  • (fr) Vingt lettres sur l'Histoire. À ces cons de français et ces couillons d'occitans - Villefranche d'Albigeois - Edi. Vent Terral - 2005
  • (fr)Prémices de l'Europe - Arle - Edi. Sulliver - 2007
  • (fr) L'État et la Langue - Arle - Edi. Sulliver - 2008

Literatura[modificar | Modificar lo còdi]

Estudis medievals[modificar | Modificar lo còdi]

  • Trobar, Soixante chansons des troubadours - Montpelhièr - Edi. CEO - 1972
  • Las cançons dels Trobadors - Tolosa - Edi. IEO - 1980
  • La Geste de Roland t.1 e t.2 - Paris - Edi. L'Harmattan - 1991
  • Le Roland occitan - Paris - Edi. Christian Bourgeois - 1991
  • Jaufre Rudel, Liriche - Firenze - Edi. Le Lettere - 1992
  • Le Chevalier et son désir - París - Edi. Kimme - 1992
  • Histoire et anthologie de la littérature occitane T.1 L'Age classique - Montpelhièr - Presse du Langudoc - 1997
  • La Chanson de Sainte Foi - Geneve - Edi. Droz - 1998
  • La Source sur le Chemin - París - Edi. L'Harmattan - 2002
  • Trobar T.1 a T.4 - Baiona - Edi. Atlantica - 2004 / 2005

Analisi literària[modificar | Modificar lo còdi]

  • (fr) Anthologie de la jeune poésie occitane - Paris - Edi. Le Triton Bleu - 1946
  • (fr) Mistral ou l'illusion - Edi. Vent terral - 1954
  • (fr) Petite anthologie de la Renaissance toulousaine de 1610 - Avinhon - Edi. Aubanel - 1960
  • (fr) Francés de Corteta, Tròces causits - Lavit - Edi. Lo libre Occitan - 1968
  • (fr) Renaissance du Sud, Essai sur la littérature occitane au temps de Henri IV - Paris - Edi. Gallimard - 1970
  • (fr) Nouvelle Histoire de la littérature occitane (amb Christian Anatole) - Paris - Edi. PUF - 1970
  • (fr) Baroque Occitan - Avinhon - Edi. Aubanel - 1974 (Reedicion en 2002 dins las Publications Montpellier III)

Poesia[modificar | Modificar lo còdi]

Pròsa[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Lo Cavalier de Març - Eglise-Neuve-d'Isaac - Edi. Fédérop / Le chemin Vert / Obradors - 1983
  2. Lo Libre de Joan - Eglise-Neuve-d'Isaac - Edi. Fédérop / Le chemin Vert - 1984
  • Bertomieu - L'Eglise-Neuve d'Issac - Edi. Fédérop - 1986
  • La Confidéncia fantasiosa - L'Eglise-Neuve d'Issac - Edi. Fédérop - 1989
  • La Reborsiera - L'Eglise-Neuve d'Issac - Edi. Fédérop -1991
  • Chronique de l'Eternité - L'Eglise-Neuve d'Issac - Edi. Fédérop - 1991
  • L'enclaus - Tolosa - Edi. IEO - Col. A tots - 1992
  • Insularas - Tolosa - Edi. IEO - Col. A tots - 1996
  • La Festa T.3. Finisegle - Eglise-Neuve-d'Isaac - Edi. Fédérop - 1996
  • Contes libertins e faulas amorosas - Canet - Edi. Trabucaire - Col. Pròsa occitana - 2000
  • L'Eròi talhat - Canet - Edi. Trabucaire - Col. Pròsa occitana - 2001
  • Lo Fiu de l'Uòu - Baiona - Edi. Atlantica -2001
  • Lei miraus infidèus - Tolosa - Edi. IEO - Col. A tots - 2002
  • Nadala - Nimes - Edi. Marpoc - 2003
  • Lei Vidas d'Atanasi - Pau - Edi. Reclams - 2004
  • Lo Cèrcadieu - Pau - Edi. Reclams - 2007
  • La Cosmocritica - Tolosa - Edi. IEO - 2008

Teatre[modificar | Modificar lo còdi]

  • Lo pescar de la sépia - Tolosa - Edi. IEO - 1958
  • La Loba, o la frucha deis tres aubas - Avinhon - Edi. Aubanèu - 1959
  • Ramon VII - Lavit - Edi. Lo Libre Occitan - 1967
  • La nuech deis enganats - Nimes - Edi. IEO - 1967
  • Los ventres negres - Nimes - Edi. IEO - 1967
  • Teatre claus (Rècuelh de pèças) - Tolosa - Edi. IEO - 1969
  • Dòm Esquichòte - Tolon - Centre Dramatique Occitan de Provence (C.D.O.P) - 1973
  • Lei cascavèus - Tolon - C.D.O.P - 1977
  • La Croisade - Ais de Provença - Edi. Edisud - 1983
  • Istòria dau trauc, lo Relòtge, la Cabra, dins Teatre d'òc al sègle XX - Montpelhièr - Edi. C.R.D.P - 1984
  • Gertrud o la mòrt dau teatre, Divertiment critic a dos temps, La révolte des Cascavèus dins Auteur en scène n°5 "Robert Lafont : Un impossible théâtre ?"

Lingüistica (en francés)[modificar | Modificar lo còdi]

  • Phonétique et graphie du provençal : essai d'adaptation de la réforme linguistique occitane aux parlers de Provence, Tolosa : IEO, 1960

Liames extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Filmografia[modificar | Modificar lo còdi]

Precedit per
Pèire Azemà

President de l'IEO
1959 - 1962
Seguit per
Pèire Bèc