Robèrt Darrigrand

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Robèrt Darrigrand
Naissença 1934
Ortès
N. a
Decès 10 de julhet 2016
D. a
Causa de decès
Assassinat/ada per
Luòc d'enterrament
Lenga mairala
Fogal ancestral
País de nacionalitat
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Bèlamaire
Bèlpaire
Fraire
Sòrre
Conjunt
Companh/a
Filh/a
Religion
Membre de
Familha nòbla
Membre de
l'equipa esportiva
posicion de jòc
tir (esquèrra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala
Profession
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diplòma
Director de tèsi
Estudiant de tèsi
Foncion politica
Residéncia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cançons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e prèmis
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nòbla
Títol de noblesa
Títol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la fèsta
País d'origina  Occitània, França
Nacionalitat
Profession ispanista e lingüista occitan
Ocupacion
Luòc de trabalh
Distincions
Mestressas
Religion
Estudis
Títol
( - )
Dinastia
Servici de a
Grad militar
Arma
Coronament
Investitura
Predecessor
Successor
Conflictes
Comandament
Faches d’armas {{{faitsdarmas}}}
Omenatge
Autras foncions

Robèrt Darrigrand, qu’ei vadut a Ortès en 1934 e qu'ei mort lo 10 de julhet 2016, qu’ei ispanista e lingüista occitan.

Biografia[modificar | Modificar lo còdi]

Que hasó estudis a Ortès puish a la facultat de letras de Bordèu e a la Sorbona. Agregat d’espanhòu, qu’ensenhè a París, Argièr e Bordèu on hasó la màger part de la soa carrièra, acabada com professor de cadièra superiora au licèu Michel Montaigne.
Qu’estó de d’òra membre de l’Institut d’Estudis Occitans. En 1960 que hasè partida de l’escabòt qui acompanhè a Rogèr Lapassada tà crear Per Noste, la seccion bearnesa de l’IEO. En 1967 que fondè dab Jacques Boisgontier e Rogièr Teulat lo CREO (Centre Regionau d’Estudis Occitans) qui amassa los ensenhaires d’occitan de l’academia. La medisha annada, dab Max-Henri Gonthié, que creè l’Ostau Occitan qui ei la seccion girondina de l’IEO. Pr’amor deu son engatjament tà la defensa de la lenga e de la cultura occitanas que collaborè a mantuas revistas au miei de las quaus Reclams e Per Noste/País gascons.
Las soas recèrcas que pòrtan tanben sus l’istòria deu protestantisme bearnés. Qu’ei l’un deus animators deu CEPB (Centre d’Estudi deu Protestantisme Bearnés) e qu’ei president de l’associacion deu musèu Joana de Labrit d’Ortès (istòria deu protestantisme bearnés).

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • Comment écrire le gascon (ed. Per Noste, Ortès, 1969).
  • Initiation au gascon (ed. Per Noste, Ortès, 1971).
  • Grammaire abrégée du gascon, en collaboracion dab Miquèu Grosclaude (ed. Per Noste, Ortès, 1976)
  • Gironde, terre occitane (Ostau Occitan, Bordèu, 1970), en collaboracion dab Jacques Boisgontier, Anne Cavignac, Michel Dufaure e Roger Teulat.
  • Le livre aquitain d’expression occitane (CRDP, Bordèu, 1972), en collaboracion dab Christian Bonnet e Marie-France Cabanne.
  • Condes deus monts e de las arribèras (ed. Per Noste, Ortès, 1970, segonda ed. 1978).
  • Roger Lapassade, le béarnais en action (ed. Orthez, Cité du Livre, 2009).

Presentacion d’autors[modificar | Modificar lo còdi]

  • Xavier Navarròt, tèxtes causits (Centre d’Estudis Occitans, Montpelhièr, 1970).
  • Simin Palay : Los tres gojats de Bòrdavielha (ed. Per Noste, Ortès, 1974)
  • Jean-Henri Fondeville : Calvinisme de Bearn divisat en siex ecloges. Presentacion et revirada. (CEPB, Pau, 2002).
  • Arnaud de Salette : Los psalmes de David metuts en rima bernesa, 1583. Presentacion transcripcion e revirada. (ed. Per Noste, Ortès, 1983).

Istòria deu protestantisme[modificar | Modificar lo còdi]

  • Le Béarn sous Jeanne d’Albret (Bibliothèque municipale, Pau, 1983), en collaboracion dab Miquèu Grosclaude, André Hourcade, Nicolas Kalinine, François Marin e Daniel Urbain.
  • « Arnaud de Salette et son temps ». Le Béarn sous Jeanne d’Albret. Contribucion e edicion deus actes deu collòqui d’Ortès. (ed. Per Noste, Ortès, 1983).
  • « L’Église évangélique libre d’Orthez. Un siècle d’histoire (1831-1935) » (CEPB, Pau, 2004).
  • Le psautier béarnais, version Arnaud de Salette. Disc compacte de psaumes interpretats per la corala de la Glèisa evangelica libra d’Ortès. Preparacion e revirada deus tèxtes. (CEPB, Pau, 2004).
  • Sur les pas des Huguenots, vingt itinéraires en Béarn, Pays Basque et Bigorre. Redaccion de mantuns itineraris (Pau, CEPB, 2009)
  • Arnaud de Salette : Los psalmes de David metuts en rima bernesa, 1583. Edicion critica (Paris, H. Champion, 2010).
  • Musèu Joana de Labrit a Ortès [1]