Roșia Montană

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Roșia Montană
País Flag of Romania.svg Romania
Departament Alba
Actual Alba county CoA.png
Superficia 41.61 km²
Populacion 1 929 615 (2003)
Latitud 46° 18′ N
Longitud 23° 7′ O
Altitud 800 m (moiena)
Populacion 3176
Internet http://www.sate-comune.ro/descriere_comuna.php?comuna=Rosia-Montana
Roşia Montană, vuda generala

Roșia Montană (en ongrés Verespatak, en alemand Goldbach, en latin Alburnus Maior) es un vilatge minier situat dins los Monts Apuseni, au nòrd-oest dau județ d'Alba (lo departament), en Transilvània, Romania.

Lo vilatge e la mina[modificar | modificar la font]

Fichièr:Rosia Montana10.jpg
Roşia Montană (vielhs şteampuri)dessenh dau XIXe secle)
Ostau istoric de Roșia Montană, plan degradat

Roșia Montană es situat sus un site onte l'activitat miniera es coneguda dempuei l'antiquitat. Los romans l'an desvelopat e an creat los dos Alburnus : Al. Maior (Roșia Montană) e Al. Minor (Abrud, dins la valada). Los monts Apuseni son plan riches en minerés, n'i trobam de las gròssas quantitats d'aur pur (a 24 carats), d'argent, de coire e daus metaus rares. L'extraccion miniera es restada tradicionala e privada juscant'a l'arribada dau comunisme. A 'queste periòde, l'Estat romanés a nacionalizat e mecanizat l'activitat esbolhat los şteampuri (los concassaires a rodet (ròda a aiga) alimentats per daus pitits estanhs apelats tau). Après quauquas annadas, l'extraccion de minerés a chanhat, los miners an començat a trabalhar en carriera a ciau dubrit. Qu'es entau qu'a disparut un daus monts dau site (lu mont Cetate), classat monument istoric e naturau dins las annadas 50. Dempuei 2007 la mina es barrada e los miners au chaumatge. La firma multinacionala Gold Corporation vòu tornar lançar l'activitat, mas emb las tecnicas d'extraction e de tractament massivas (a ciau dubrit), l'utilizacion de cianur e d'un grand estanh de retenguda de las aigas cianuradas.

En 1854 un a trobat 25 tauletas de bòsc cerat. Una, datent dau 6 genier 131 après J.C. menciona la denominacion de la vila (Alburnus Maior). 'Questa tauleta es aura expausada au Museu de la Mina de Roșia Montană (Muzeul Mineritului).

Entre los que volen tornar trobar dau trabalh a la mina e los que volen parar las atacas au site naturau e culturau e desvelopar 'n'activitat toristica, lo vilatge es talhat en dos. Per lu moment, lu ministre de l'environadís romanés s'opausa au projecte de la firma.

La lenga[modificar | modificar la font]

Las gents de Roșia Montană parlan romanés ardelean o ongrés transilvenc. L'arelean es un dialècte parlat en Transilvània. Es estat influenciat per l'ongrés e l'alemand. Dins 'queu vilatge, 'queu boiradís es ben marcat, la prononciacion es colorada de consonantas ongresas e lo vocabulari corrent es plen de mots ongreses, alemands, franceses, eslaus, totes romanizats.

Parapleu: Parassòr (en ro. umbrelă); ven dau francés parapluie

Betyag: Malaude (en ro. bolnav); de l'ongrés beteg

Costen: Placard (en ro. dulap); de l'alemand kosten

Cucuruz: Bigarran (en ro. porumb); de l'eslau kukuruza

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]