Ribozim

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Estructura d'un ribozim

Un ribozim es una molecula d'ARN amb capacitat catalitica. Lo tèrme de ribozim deriva de la combinason dels mots enzim d'acid ribonucleïc.

Los ribozims son de moleculas d'ARN qu'an la capacitat d'agir coma catalisadors, es a dire d'accelerar de reaccions de forma especifica. Coma los enzims proteïcs, possedisson un centre actiu que se jonh especificament a un substrat e que facilita sa conversion en un produch. Los ribozims son mens versatils que los enzims proteïcs.

Fòrça ribozims son d'introns amb capacitat d'autotractament, es a dire que son capables de s'autoeliminar en jonhent los dos exons adjacents. Los introns autoactius son singulars dins lo sens que normalament agisson sonque un còp e pèrdon lor activitat, e doncas satisfàn pas a totas las condicions que definisson un catalisador.

S'es descrich de ribozims dins los virus, los procariòtas e los eucariòtas.

I a de ribozims implicats dins divèrsas reaccions cellularas importantas; cal senhalar entre elas lo tractament o maduracion de l'ARN e la sintèsi de proteïnas (una de las moleculas d'ARNr de compausantas del ribosòma catalisa la reaccion de transpeptidacion, o union dels aminoacids).

La descobèrta d'aquestas moleculas d'ARN amb capacitat catalitica, o ribozims, nos fa lutz sus l'origina de la vida. Podèm pensar que los precursors de la vida foguèron de moleculas d'ARN, o semblantas, amb capacitat de s'autoreplicar. Aquestas ipoteticas replicasas d'ARN aurián evoluit fins a èsser a l'origina de la cellula.

Aquestas proprietats cataliticas de l'acid ribonucleïc foguèron descobèrtas per Thomas Cech e Sidney Altman que recebèron lo Prèmi Nobel de Quimia en 1989.