Republica de Macedònia

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
v · d · m
Republica de Macedònia
Wikidata:Estat sobeiran
Flag of Macedonia.svg


Geografia fisica
Continent Euròpa
Geografia politica
Frontalièr de KosovaSerbiaBulgariaGrècia e  Albania
Capitala Skopje
Cap Nikola Gruevski
Cap d'estat q57436
Organ legislatiu q1258164
Moneda q177875
Lenga oficiala Macedonian
Geografia umana
Còdes
Domeni internet .mk
ISO 3166-1 alfa-2 MK
ISO 3166-1 alfa-3 MKD
ISO 3166-1 807


Identificacions d'autoritats
GND [1]
ISNI [2]
LCCN [3]
ULAN
BNF [4]
SUDOC [5]
CALIS
CiNii
NDL
ISO standard
link=//commons.wikimedia.org/wiki/Category:Republic_of_Macedonia?uselang=oc Republica de Macedònia Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Republica de Macedònia.
Pagina d'ajuda sus l'omonimia Pels articles omonims, vejatz Macedònia.


Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
v · d · m
Republica de Macedònia
Република Македонија
Republika Makedonija
Republika e Maqedonisë'

Wikidata:Estat sobeiran
Bandièra de la Republica de Macedònia Blason de la Republica de Macedònia
(Detalhs) (Detalhs)
Devisa nacionala : Cap
Europe location MKD.png


Lengas oficialas macedonian
Capitala Skopje
42° 0' 0" N 21° 26' 0" È
Mai granda vila Skopje
President Branko Crvenkovski
Primièr ministre Nikola Gruevski
Superfícia
 - Totala
 - Aiga (%)
Classat 144en
25 713 km²
Negligible
Populacion
 - Totala (2001)
 - Densitat
Classat 246en
2 100 000 ab.
80 ab./km²
Independéncia
 - Declarada
 - Reconeguda
De Iogoslavia
8 de setembre de 1991
17 de setembre de 1991
Gentilici Macedonians
Moneda (denar macedonian ‎‎)
- nom occitan [[]]
- nom officiau anglés [[]]
Fus orari UTC +1
Imne nacional Denes Nad Makedonija
Domeni internet .mk
Indicatiu telefonic +389

La Republica de Macedònia (en macedonian Република Македонија = Republika Makedonija, en albanés Republika e Maqedonisë) es un estat situat en Euròpa del Sud-Èst, dins los Balcans. Es environat per Grècia, Bulgaria, Serbia, Kosova e Albania. A una superfícia de 25 713 km² e una populacion de 2 100 000 estatjants (2001).

La capitala es Skopje.

Lo gentilici es macedonian -a.

En rason d'un desacòrdi de Grècia sus sa denominacion (una de las provincias grègas pòrta tanben lo nom de Macedònia), la màger part de las organizacions internacionalas (coma l'OTAN e l'Union Europèa) e dels Estats estrangièrs apèlan oficialament aqueste país l'Anciana Republica Iogoslava de Macedònia, o en forma abreujada, la FYRÒM (de l'anglés FYROM = Former Yugoslav Republic of Macedonia). Pasmens s'utilizan largament, per rason de comoditat, dins los tèxtes mens oficials (comunicats, telegramas, ligams de navigacion dels sits dels ministèris dels Afars Estrangièrs) los tèrmes de Macedònia e de Republica de Macedònia. Certans estats an reconegut unilateralament lo nom constitucional de « Republica de Macedònia », utilizat per aquel estat. Es lo cas dels Estats Units d’America, de Russia e de China. Los Estats Units adoptèron aquel nom en novembre de 2004 per mercejar lo FYRÒM del sosten balhat per la guèrra en Iraq.

Somari

Istòria[modificar]

Article detalhat : Istòria de la Republica de Macedònia

La Republica de Macedònia es eissida de la particion de l'anciana Iogoslavia. En 1992, causís brevament una bandièra portant l'estela de Vergina, simbòl associat a Alexandre lo Grand. Geograficament, la republica conten a l'entorn de 38 % de la superfícia e 44 % de la populacion de la zòna coneguda jol nom de Macedònia, lo demai es devesit entre sos vesins grècs (la mitat del total) e bulgars (mens d'un desen). Aquesta situacion provòca adonc de protestacions violentas de Grècia, que considèra que la Macedònia antica fa part de son istòria nacionala. Contèsta aital a la republica novèla lo drech d'utilizar las referéncias a l'antiquitat e obten que modifique sa bandièra en 1995.

Aquò's perque l'ONU la reconeis sonque coma Anciana Republica Iogoslava de Macedònia (FYROM) [6] e qu'aqueste país adoptèt en 1995 una novèla bandièra amb uèit rais al luòc dels setze rais de l'anciana estela de Vergina. Una proposicion per un nom novèl, que se traduiriá pas, de Republika Makedonija-Skopje, foguèt avançada per las Nacions Unidas e Grècia a acceptat de ne far una basa de discussion.

La Republica de Macedònia restèt a l'escart del violent conflicte nationalitari que tustèt las ancianas republicas iogoslavas de Bòsnia e Ercegovina e Croàcia en 1991-1995, mas l'arribada massissa de 360 000 refugiats albaneses del Kosovo vesin en 1999 gaireben destabilizèt la republica.

Politica[modificar]

Article detalhat : Politica de la Republica de Macedònia

Una brèva guèrra civila en 2001, que i prenguèron part de rebèls albaneses a l'oest del país, s'acabèt per l'intervencion d'una pichona fòrça de l'OTAN que deviá susvelhar la fin de las ostilitats tant coma la concession pel govèrn de dreches alargats a la minoritat albanesa.

Subdivisions[modificar]

Article detalhat : Subdivisions de la Republica de Macedònia

Los Albaneses de la Republica de Macedònia se son revoltats per tal d'obténer mai de dreches : coma l'ensenhament, l'utilizacion de la lenga albanesa dins l'administracion...

Geografia[modificar]

Carta de la Republica de Macedònia

Articles detalhats : Geografia de la Republica de Macedònia ~ Vilas de la Republica de Macedònia

Economia[modificar]

Article detalhat : Economia de la Republica de Macedònia

Demografia[modificar]

Article detalhat : Demografia de la Republica de Macedònia

Evolucion de la demografia entre 1992 e 2003 (chifras de la FAO, 2005). Populacion en milièrs d'abitants.

Cultura[modificar]

Article detalhat : Cultura de la Republica de Macedònia


Fèstas e jorns feriats
Data Nom occitan Nom local Remarcas

Bibliografia[modificar]

Vejatz tanben[modificar]

Ligams extèrnes[modificar]

Ligams videografics[modificar]

  • Video.jpg



Nòtas & referéncias[modificar]