Republica de Macedònia
|
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||
| Continent | Euròpa | |||||||||||
| Frontalièr de | Kosova, Serbia, Bulgaria, Grècia e Albania | |||||||||||
| Capitala | Skopje | |||||||||||
| Cap | Nikola Gruevski | |||||||||||
| Cap d'estat | q57436 | |||||||||||
| Organ legislatiu | q1258164 | |||||||||||
| Moneda | q177875 | |||||||||||
| Lenga oficiala | Macedonian | |||||||||||
| Domeni internet | .mk | |||||||||||
| ISO 3166-1 alfa-2 | MK | |||||||||||
| ISO 3166-1 alfa-3 | MKD | |||||||||||
| ISO 3166-1 | 807
|
|||||||||||
 |
Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Republica de Macedònia. | |||||||||||
|
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
||||||||||||
| Devisa nacionala : Cap | ||||||||||||
|
||||||||||||
| Lengas oficialas | macedonian | |||||||||||
| Capitala | Skopje 42° 0' 0" N 21° 26' 0" È |
|||||||||||
| Mai granda vila | Skopje | |||||||||||
| President | Branko Crvenkovski | |||||||||||
| Primièr ministre | Nikola Gruevski | |||||||||||
| Superfícia - Totala - Aiga (%) |
Classat 144en 25 713 km² Negligible |
|||||||||||
| Populacion - Totala (2001) - Densitat |
Classat 246en 2 100 000 ab. 80 ab./km² |
|||||||||||
| Independéncia - Declarada - Reconeguda |
De Iogoslavia 8 de setembre de 1991 17 de setembre de 1991 |
|||||||||||
| Gentilici | Macedonians | |||||||||||
| Moneda | (denar macedonian ) | |||||||||||
| - nom occitan | [[]] | |||||||||||
| - nom officiau anglés | [[]] | |||||||||||
| Fus orari | UTC +1 | |||||||||||
| Imne nacional | Denes Nad Makedonija | |||||||||||
| Domeni internet | .mk | |||||||||||
| Indicatiu telefonic | +389 |
|||||||||||
La Republica de Macedònia (en macedonian Република Македонија = Republika Makedonija, en albanés Republika e Maqedonisë) es un estat situat en Euròpa del Sud-Èst, dins los Balcans. Es environat per Grècia, Bulgaria, Serbia, Kosova e Albania. A una superfícia de 25 713 km² e una populacion de 2 100 000 estatjants (2001).
La capitala es Skopje.
Lo gentilici es macedonian -a.
En rason d'un desacòrdi de Grècia sus sa denominacion (una de las provincias grègas pòrta tanben lo nom de Macedònia), la màger part de las organizacions internacionalas (coma l'OTAN e l'Union Europèa) e dels Estats estrangièrs apèlan oficialament aqueste país l'Anciana Republica Iogoslava de Macedònia, o en forma abreujada, la FYRÒM (de l'anglés FYROM = Former Yugoslav Republic of Macedonia). Pasmens s'utilizan largament, per rason de comoditat, dins los tèxtes mens oficials (comunicats, telegramas, ligams de navigacion dels sits dels ministèris dels Afars Estrangièrs) los tèrmes de Macedònia e de Republica de Macedònia. Certans estats an reconegut unilateralament lo nom constitucional de « Republica de Macedònia », utilizat per aquel estat. Es lo cas dels Estats Units d’America, de Russia e de China. Los Estats Units adoptèron aquel nom en novembre de 2004 per mercejar lo FYRÒM del sosten balhat per la guèrra en Iraq.
Somari |
Istòria[modificar]
Article detalhat : Istòria de la Republica de Macedònia
La Republica de Macedònia es eissida de la particion de l'anciana Iogoslavia. En 1992, causís brevament una bandièra portant l'estela de Vergina, simbòl associat a Alexandre lo Grand. Geograficament, la republica conten a l'entorn de 38 % de la superfícia e 44 % de la populacion de la zòna coneguda jol nom de Macedònia, lo demai es devesit entre sos vesins grècs (la mitat del total) e bulgars (mens d'un desen). Aquesta situacion provòca adonc de protestacions violentas de Grècia, que considèra que la Macedònia antica fa part de son istòria nacionala. Contèsta aital a la republica novèla lo drech d'utilizar las referéncias a l'antiquitat e obten que modifique sa bandièra en 1995.
Aquò's perque l'ONU la reconeis sonque coma Anciana Republica Iogoslava de Macedònia (FYROM) [6] e qu'aqueste país adoptèt en 1995 una novèla bandièra amb uèit rais al luòc dels setze rais de l'anciana estela de Vergina. Una proposicion per un nom novèl, que se traduiriá pas, de Republika Makedonija-Skopje, foguèt avançada per las Nacions Unidas e Grècia a acceptat de ne far una basa de discussion.
La Republica de Macedònia restèt a l'escart del violent conflicte nationalitari que tustèt las ancianas republicas iogoslavas de Bòsnia e Ercegovina e Croàcia en 1991-1995, mas l'arribada massissa de 360 000 refugiats albaneses del Kosovo vesin en 1999 gaireben destabilizèt la republica.
Politica[modificar]
Article detalhat : Politica de la Republica de Macedònia
Una brèva guèrra civila en 2001, que i prenguèron part de rebèls albaneses a l'oest del país, s'acabèt per l'intervencion d'una pichona fòrça de l'OTAN que deviá susvelhar la fin de las ostilitats tant coma la concession pel govèrn de dreches alargats a la minoritat albanesa.
Subdivisions[modificar]
Article detalhat : Subdivisions de la Republica de Macedònia
Los Albaneses de la Republica de Macedònia se son revoltats per tal d'obténer mai de dreches : coma l'ensenhament, l'utilizacion de la lenga albanesa dins l'administracion...
Geografia[modificar]
Articles detalhats : Geografia de la Republica de Macedònia ~ Vilas de la Republica de Macedònia
Economia[modificar]
Article detalhat : Economia de la Republica de Macedònia
Demografia[modificar]
Article detalhat : Demografia de la Republica de Macedònia
Cultura[modificar]
Article detalhat : Cultura de la Republica de Macedònia
| Data | Nom occitan | Nom local | Remarcas |
|---|---|---|---|
Bibliografia[modificar]
Vejatz tanben[modificar]
Ligams extèrnes[modificar]
Ligams videografics[modificar]
-
- sus YouTube... mai de 20 600 documents subre Macedònia en picar coma clau Republic of Macedonia
