Reiaumes Oblidats

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Cal melhorar l'escritura d'aquel article.
L’ortografia, la gramatica, lo vocabulari, la sintaxi o autres aspèctes lingüistics incorrèctes son a verificar. Podètz corregir o crear la discussion.

Lei Reiaumes Oblidats (Forgotten Realms en anglés) son un monde imaginari creat per l'autor e conceptor canadian Ed Greenwood per lo juec de ròtle Donjons e Dragons. L'accion se debana principalament sus lo « supercontinent » de Fadaruna (Faerûn), que compausa la planeta Abeir-Toril. La magia i jòga un ròtle predominant, coma dins la màger part deis univèrs de campanhas de Donjons & Dragons.

Bèn qu'estent inicialament la campanha personala d'Ed Greenwood, detalhada dins una lònga tiera d'articles dau magazine american Dragon, lei Reiaumes Oublidats devenguèron benlèu l'univèrs mai presat dei jogaires de Donjons e Dragons dins leis annadas 1990.

La popularitat dei Reiaumes Oblidats fuguèt tanben noirida per fòrça romans (especialament lei proesa dau famós eròi drow Drizzt Do'Urden o de l'archimagi Elminster) e de nombrós juecs de ròtle sus ordinator, coma Pool of Radiance, Baldur's Gate, Icewind Dale e Neverwinter Nights.

Lei Reiaumes son plen pòples inspirats dei civilizacions de nòstre monde, tot en aguent la color e l'engenhositat de culturas originalas e diversificadas.

Avans-gost de l'univèrs dei Reiaumes Oblidats[modificar | Modificar lo còdi]

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Forgotten Realms map

Lei Reiaumes Oblidats son situats sus la planeta Abeir-Toril. D'autrei tèrras d'aquel monde aubèrgan tanben d'autrei campanhas de Donjons e Dragons. Abeir-Toril es constituit dei continents de Fadaruna, Kara-Tur, Zaquara et Maztica, e mai d'autrei continents pus pichòts pa'ncara explorats. Pasmens, la màger part dei publicacions ligadas ai Reiaumes Oblidats pertòcan Fadaruna.

L'univèrs es compausat de plusiors plans d'existéncia, que son un pauc coma de mondes parallèles aguent cadun sei pròpris règlas e tèma (lo fuec, l'aiga, l'ombra, etc.). Per anar d'un plan a l'autre, fau aver recors a la magia. Mentre qu'Abeir-Toril es sus lo plan materiau, o plan primari, certanei aventuras pòdon se debanar dins d'autrei plans d'existéncia. Dei visitors d'autrei plans son d'ailhors corament utilisats coma elements de l'intriga dins lei Reiaumes Oblidats. Dins sei dos premieras versions, lei Reiaumes Oblidats partejavan una cosmologia especifica ambé leis autrei quadres de campanha, aquela de la Granda Ròda e de sei plans exteriors; pasmens, en 2001, una restructuracion destraucèt a una cosmologia particulara ai Reiaumes Oblidats per la 3ena edicion.

Es interessant de constatar que certanei regions de Fadaruna prenon una vision particulara dau medievau-fantastic o son derivadas d'una region existenta dau monde reau. Es probablament una dei rasons explicant lo succès dei Reiaumes Oblidats, cada jogaire podent i tornar atrobar la vision que se fa dau juec de ròtle.

Per exemple lo Mitan, region mai coneguda dei jogaires, es comparabla a l'Euròpa de l'Edat Mejana. Lei legendas persanas son represas per Calimchan e Zacara, ambé de païsatges sovent desertics e cauds, l'Egipte antica a inspirat l'empèri de Mulhorand, l'Asia a son omològue ambé lo continent de Cara-Tur, l'Africa Eqüatoriala a inspirat la jungla de Chult, e Maztica esplecha lei ressorsas e lo pòple nouvèu dei començament de l'America.

Lei Reiaumes Oblidats son pasmens pas una còpia dau monde reau. Pòu tornar atrobar lei basas de l'inspiracion dei conceptors mai Abeir-Toril es un monde vivent, ambé sei legendas pròprias e seis aventuras en perpetuala evolucion gràcias en particular ai jogaires e ai romans ligats.

Religions[modificar | Modificar lo còdi]

Lei Reiaumes Oblidats an un pantheon politeïsta. Lei dieus fan partida integranta dau monde : interagisson ambé lei mortaus, respòndon ai preguieras e an d'agendas personaus. Son de personatges epics, e una classa de part entiera. Certans mortaus son d'autra part estats elevats au reng de dieu dins l'istòria dei Reiaumes Oblidats. An de nombrós servitors sus lo plan materiau sota forma d'adorators, capelan, paladins, avatars e autreis Elegits.

Lei capelans e sei derivats (paladins, monges, etc.) son de piós servitors que veneran e reçaupon de poders d'un dieu en particular. Leis Elegits son d'adorators mortaus aguent reçauput una partida de poders de son dieu, e fasent ofici de representent d’aqueu sus tèrra. Lo pus conegut deis Elegits de la divessa Mistra es probablament Elminster de Valombre, famós savi e masc dei Reiaumes.

Au dessús de totei aquelei dieus s’atròba una entitat anomenada Ao. Aquel n'apròva pas leis adorators e li agrada mai de se tenir luench dei mortaus. Es responsable dau Temps de trébols, o Guèrra dei dieus, coma descrich dins La Trilogia deis Avatars, seria de libres dedicada ai Reiaumes Oblidats. A fòrabandit pendent quauquei temps lei dieus, que se mesclèron ai mortaus, çò que provoquèt l'ascension de mai d'un dieu de cu Ciric (dieu dau murtre, de la trichariá, deis illusions, dei desastres, dei messòrgas e deis intrigas) e Miejanuech, que cambièt de nom per Mistra (deessa de la magia), mai tanben la mòrt de certanei, coma Bhaal e Mirkul.

Jòcs vidèos[modificar | Modificar lo còdi]

Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]