Referendum d'autodeterminacion de Catalonha

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Fichièr:ArturMas Press conference on Nov92014 Catalonia independence poll 03.jpg
Lo president catalan, Artur Mas, en companhiá dels autres dirigents dels partits signaires de l'acòrd sul referendum

Lo referendum d'autodeterminacion de Catalonha (en catalan: Referèndum d'autodeterminació de Catalunya) es un referendum d'independéncia que se deu celebrar lo 9 de novembre de 2014. La data e la question de la consulta foguèron anonciadas pel President de la Generalitat de Catalonha, Artur Mas, lo 12 de decembre de 2013 amb lo supòrt dels grops parlamentaris de Convergéncia e Union, Esquèrra Republicana de Catalonha, Iniciativa per Catalonha Verds - Esquèrra Unida e Alternativa e Candidatura d'Unitat Populara, çò que representa 87 dels 135 deputats que compta lo Parlament de Catalonha. La data causida coincidís amb lo 25en anniversari de la casuda del Mur de Berlín.

Lo referendum s'articula a l'entorn de doas questions, definidas pr'aquò oficialament coma una question dividida en doas parts: "Volètz que Catalonha siá un Estat?" e "En cas afirmatiu, volètz qu'aqueste Estat siá independent?", çò que dona als votaires tres possibilitats: una responsa negativa qu'implica la volontat de demorar dins l'estat espanhòl, una responsa negativa a la segonda part que pròna una solucion federalista, valent a dire la tresena via defensada per Josep Antoni Duran i Lleida mentre que sonque las doas responsas afirmativas, conegudas popularament coma "síisí", son favorablas a una independéncia de l'estat espanhòl.

Antecedents[modificar | modificar la font]

Lo sentiment independentista ocupava una plaça pro minoritària dins la societat catalana fins a 2009.

De 2009 a 2012: iniciativas localas e manifestacion "Som una nació. Nosaltres decidim"[modificar | modificar la font]

Fòto de la manifestacion "Som una nació. Nosaltres decidim" que se faguèt lo 10 de julh de 2010 a Barcelona

Durant las annadas 2009 e 2010 se celebrèron de consultas sus l'independéncia de Catalonha dins mantuna localitat catalana, sens qu'aguèssen un pes oficial. S'obtenguèt alara una majoritat bèla de vòts favorables a l'independéncia.

Se prononcièron tanben dins aqueste sens entre 2012 e 2013 a l'entorn de 200 municipilitats catalanas que durant de sessions plenàrias aprovèron de se declarar territòri catalan liure. Lo sentiment independentista anèt en créisser e capitanejat per l'ANC s'organizèt una manifestacion prevista pel mes de setembre de 2012.

2012: la manifestacion "Catalonha, nòu estat d'Euròpa" e las eleccions[modificar | modificar la font]

L'11 de setembre de 2012 se debanèt una manifestacion importanta istoricament a Barcelona qu'aguèt coma eslogan "Catalunya, nou estat d'Europa". L'eveniment capitèt d'amassar entre 1 e 1,5 milions de personas que se declarèron en favor de l'independéncia del Principat de Catalonha. Aquel succès d'assisténcia marquèt un moment clau e un ponch d'inflexion dins l'evolucion de la situacion politica catalana e tanben un catalizador dels eveniments ulteriors coma per exemple la Via Catalana.

L'acòrd sul referèndum[modificar | modificar la font]

Aprèp d'anonciar lo referèndum[modificar | modificar la font]

Aprèp que foguèssen estadas anonciadas la data e las questions del referendum, se metèron en plaça divèrses movements e mai de questionaments sus la formulacion d'aqueste.

La(s) question(s) del referendum[modificar | modificar la font]

Inicialament èron arribadas mantunas possibilitats de questions per aqueste referendum. La causida finala foguèt criticada per la CUP que pr'aquò ratifiquèt las questions unanimament lo 21 de decembre de 2013 en manifestar a l'encòp sa volontat de las cambiar.

La polemica del percentatge[modificar | modificar la font]

Segon lo jornal Ara [1] lo meteis jorn de la decision del referendum, lo president Mas demandèt d'ajornar lo debat a prepaus dels percentatges que permetrián de ganhar, çò que laissa presagiar que i deurà aver un autre acòrd ulteriorament entre los partits catalans.
Pr'aquò l'endeman de l'acòrd, la secretària generala d'ERC, Marta Rovira, anoncièt que bastariá que l'opcion de doble ganhèsse amb un 51%, siá aperaquí 26% del total, per ganhar l'independéncia[2].

Lo 14 de decembre, un dels jornals de Catalonha El Periódico publiquèt un sondatge que disiá que se lo referendum se celebrèsse sulpic, a basa de calculs criptics, los vòts independentistas arribarián pas a 50% e que serián finalament de 44,1% contra 36,2% que serián contra la secession[3].

Las pressions e menaças del PP[modificar | modificar la font]

Fotografia de l'activista e realizadora Jill Love, durant una accion de protèsta a Tarragona lo 10 de genièr de 2013, facha per Pobleviu.cat

Lo 6 de genièr de 2014, la dirigenta de la representacion catalana del PP, Alicia Sánchez-Camacho, anoncièt que las comunas dirigidas per aqueste partit fornirián pas las donadas de populacion localas que devon servir a establir la lista dels votaires. A l'encòp demandèt als socialistas de far la meteissa causa mas sa demanda foguèt pas seguida manca pel cònsol de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros qu'anoncièt sa decision lo 8 del meteis mes. Qualques jorns mai tard dins aquesta vila, lo 10 de genièr, l'artista Jill Love se liguèt las mans e se metèt una saca sul cap per manifestar la desaprovacion d'aquesta decision.

La peticion a l'Estat espanhòl[modificar | modificar la font]

Lo dijòus 16 de genièr lo Parlament de Catalonha votèt una peticion pel Congrés dels deputats per tal que la Generalitat de Catalonha poguèsse realizar lo referèndum sus l'independéncia. La demanda foguèt aprovada amb 87 sufragis favorables que totalizavan los membres de CiU, ERC e ICV-EUiA (84 deputats) e mai tres figuras del PSC: Joan Ignasi Elena, Núria Ventura e Marina Geli, çò qu'agreugèt la crisi al sen de la federacion catalana del partit socialista. La CUP, amb sos 3 deputats, s'abstenguèt coma o aviá anonciat que considera que conven pas de demanar un permés al Govèrn d'Espanha per far lo referendum. Votèron contra los representants del PP, de Ciudadanos e lo demai dels membres del PSC, valent a dire un total de 47 personas.

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Ara, article del 14 de decembre de 2013
  2. Article del jornal Ara, lo 13 de decembre de 2013
  3. Article de El Periódico, lo 14 de decembre de 2013