Ramon de Ricaud

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Infotaula de personaRamon de Ricaud
Donadas personalas
Activitat
Professioncavalièr, conselhièr e senescal
Activitat1191–1245
Carrièra militara
LeialtatComtat de Tolosa Modifica el valor a Wikidata
ConflicteCrosada dels albigeses Modifica el valor a Wikidata

Ramon de Ricaud (originari de Ricaud[1], fl. 1191-1245[2]) èra un cavalièr del Comtat de Tolosa que foguèt senescal[N 1] e conselhièr[3] de Ramon VI de Tolosa. Durant la Crosada dels albigeses, dirigiguèt divèrses tropas, especialament un còrs de renfòrç mandat ajudar la garnison de La Vaur durant lo sètge de la vila.

Biografia[modificar | Modificar lo còdi]

Lo cronicaire Guilhèm de Puèglaurenç nos dich, pauc de temps après la liberacion del castèl de Fois en 1214: «Ajustarai qu'ausiguèri dire en aquel temps que lo nòble cavalièr Raimond de Ricaud, qu'èra estada un dels mai grands conselhièrs del comte de Tolosa, anèt trobar monsenhor Folc, avesque de Tolosa, e li demandèt l'ostal de l'Espital dicha de la Mainaderie, per i acabar sos jorns dins l'obesissença de Dieu, e que l'avesque respondiá per una parabòla: "Vos, que per vòstres marrits conselhs avètz indirèctament perdut lo comte, vosautres qu'avètz tot fach, demandatz ara ne recompense un espital. Sètz coma un fòl, qu'aviá tuat un òme en o frapant d'una pèira al cap, e que venguèt per partejar las almòinas que se fasiá als paures al nom de mòrt. Èra segut dins la fila, e quand lo que distribuïssiá l'almòina passèt davant el sens li balhar coma als autres, ditz "Me distribuïsses pas res, mieu qu'ai tot fach?"" Es per aquela comparason que l'avesque creguèt deure regetar la demanda, e a l'epòca son mot aguèt granda capitada.»[2]

Descendéncia[modificar | Modificar lo còdi]

Entre sos enfants conegts i a una filha, Matilda, qu'esposariá Guilhèm Saisset en 1203.[4]

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Senescal o baile dins las fonts. Segon Meyer, l'istorian Vaissète pensa que senescal e baile èran utilizats de faiçon intercambiabla pel meteis burèu dins lo comtat de Tolosa.

Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1.  Les voies de l'hérésie: Structures et comportements (en francés). Centre d'études cathares, 2001. 
  2. 2,0 et 2,1 Guilhèm de Puèglaurenç , trad. per Jean Duvernoy. Guillaume de Puylaurens, Chronique (Chronica magistri Guillelmi de Podio Laurentii). Texte édité, traduit et annoté (en francés), 1976. 
  3. Michel Roquebert. L'épopée cathare, Volume 2. Privat, 1970. 
  4.  La chanson de la croisade contre les Albigeois: commencée par ..., Volume 2 (en francés), 1879.