Ramón María del Valle-Inclán

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Ramón María del Valle-Inclán (vadut Ramón José Simón Valle Peña' ; Vilanova de Arousa, Galícia lo 28 d'octobre de 1866 - Sant Jacme de Compostèla, lo 5 de genèr de 1936. Foguèt un dels principals escrivans modernistas d'Espanha. Son roman pus conegut es Luces de Bohemia.

Que vadó dens ua familha d'origina nòbla de Galícia Lo son pair, Ramón del Valle Bermúdez, qu'èra escrivan e liberau e la soa mair que s'aperava Dolores de la Peña y Montenegro. Que ho batejat Ramón José Simón Valle Peña (que cambiore lo son nom en Valle-Inclán en referéncia a un ajòu son aperat Francisco del Valle-Inclán.

Qu'estudiè au licèu de Pontevedra e, arron d'arrecéber lo bachillierato en 1885, que comencè estudis de dret a l'Universitat de Sant Jacme de Compostèla. Durant aquesta tempsada que dè quauques classas particularas entà ganhà's la vita. En 1888 que comencè estudis d'art tanben. Durant aquestas annadas que comencè tanben a escríver e que publiquè en 1889 un conte titolat A media noche (qu'ei a díser A mieja nueit). Qu'abandonè los estudis de dret a la mort deu son pair en 1890 e que tornè a Pontevedra. Que viatgè a Madrid puish, a partir de 1992 au Mexic (on publiquè dens jornaus locaus) e a Cuba.

En 1893 que tornè a Pontevedra e en 1894 que publiquè ua garba de contes devath lo títol femeninas. Que comencè tanben a hargoar lo son estil vestimentari dab la soa capa e la soa barba qui lo poèta famós Rubén Darío nicaraguan be'n escrivore un poèma.

En 1896 que s'installa a Madrid on e participa a mantuas tertulias (grops de discussions literàrias) ; que coneish atau escrivans famós com Gómez Carrillo, Pío y Ricardo Baroja, Azorín, Benavente, González Blanco, Villaespesa, Mariano Miguel de Val. En 1897 que publica Epitalamio (Historias de amores). En 1899 qu'ei herit accidentaument au braç au cors d'ua discussion dab lo jornalista Manuel Bueno e l'infeccion que hè necessària l'amputacion.

Que viu praubement durant las purmèras annadas deu sègle XX.

A partir de 1902 que publiquè la seria de las soas Sonatas qui seràn adaptadas au teatre e ua de las interprètas, l'actriz Josefina Blanco, que vaderà la soa molher en 1907. Qu'auràn tres hilhs : Joaquín María (1914), Carlos Luis (1917), Jaime (1921).

En 1907 tanben que publica Águilas de blasón , Aromas de leyenda, Versos en loor de un santo ermitaño e El marqués de Bradomín. Simpatizan deu carlisme, en 1908 que publica Los cruzados de la causa, El resplandor de la hoguera e Gerifaltes de antaño sus aquesta tematica.

En 1910 que viatgè en Argentina e que'n prohèitè entà vesitar los país vesins (Chile, Bolívia, Paraguai e Uruguai. Durant la Purmèra Guèrra Mondiau que vesitè lo front en França.

En 1920, dab l'òbra teatrau Lutz de boèmia (Luces de boemia) qu'estreè un genre navèth : l'esperpento (hèit d'imatge absurde vodat a refletar la realitat en la bèth deformar).

Politicament que s'opausa au regim dictatoriau deu generau Miguel Primo de Rivera e que sostienerà la Republica Espanhòla anat dinc a simpatizar dab l'Union Sovietica. En 1935, que's morí d'un càncer e que ho sepelit shens ceremonia religiosa, com ac demandè.

Ligam intèrne[modificar | modificar la font]