Quim Monzó

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Quim Monzó

Quim Monzó i Gómez (Barcelona, 24 de març de 1952) es un romancièr e jornalista catalan e un dels escrivans mai apreciats en Catalonha actualament. Son òbra es estada traducha en mai de vint lengas.

Biografia[modificar | Modificar lo còdi]

Quim Monzó estudièt lo dessenh grafic a l'Escòla Massana de Barcelona. Comencèt puèi a publicar de reportatges a la debuta del decènni de 1970. Escriguèt de reportatges sus Vietnam, Cambòtja, l'Irlanda del Nòrd e l'Africa del Índic a Tele/eXprés. A escrich d'articles per divèrses jornals, entre eles lo Diari de Barcelona, l'Avui, El Periódico de Catalunya o El País, e a l'ora d'ara escriu una colomna jornalièra a La Vanguardia. Dempuèi la mitat dels ans ochanta es collaborador de Catalunya Ràdio, Rac1 e TV3.

Lo sieu primièr roman es de 1976. En genièr de 1982 gràcias a una borsa anèt a Nòva York, ont demorèt fins a 1983. En 2007 foguèt cargat d'escriure e recitar lo discors inaugural de la Fièra del Libre de Francfort ont la cultura catalana èra la convidada alavetz. Monzó acceptèt e per aquela escasença dessenhèt un aplaudit escrich jos la forma d'un conte qu'èra totalament diferent dels discorses tradicionals. De decembre del 2009 en abril del 2010 se debanèt a la Galariá Arts Sants Mònica de Barcelona una granda exposicion retrospectiva sus la siá vida e la siá òbra, qu'aviá per títol Monzó.

Monzó a publicat un bèl nombre de romans, contes e recuèlhs d'articles, es estat tradusit en mai de vint lengas e a ganhat divèrses prèmis literaris. Sas collaboracions dins los mejans de comunicacion an contribuit a ne far un dels autors catalans mai populars. A tradusit Truman Capote, J.D. Salinger, Ray Bradbury, Thomas Hardy, Harvey Fierstein, Ernest Hemingway, John Barth, Roald Dahl, Mary Shelley, Javier Tomeo, Arthur Miller, Eric Bogossian... A escrich, amb Cuca Canals, los dialògs del filme Jamón, jamón, del director de cinèma Bigas Luna. A escrich l'òbra dramatica per teatre El tango de Don Joan, amb Jérôme Savary.

Al cors de la siá carrièra a recebut divèrses prèmis, entre eles lo Prèmi Prudenci Bertrana de roman l'an 1976 per L'udol del griso al caire de las clavegueres, lo Prèmi de la Critica Serra d'Or l'an 1981, 1986, 1994 e 1997 per Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury, L'illa de Maians, El perquè de tot plegat e Guadalajara respectivament, lo Prèmi de Roman El Temps l'an 1989 per La magnitud de la tragèdia, lo Prèmi Ciutat de Barcelona l'an 1993 per El perquè de tot plegat, lo Prèmi Lletra d'Or e lo Prèmi Nacional de Literatura l'an 2000 per Vuitanta-sis contes, e lo Prèmi Maria Àngels Anglada l'an 2008 per Mil cretins.

Òbra[modificar | Modificar lo còdi]

Romans, contes e racontes[modificar | Modificar lo còdi]

  • 1976: L'udol del griso al caire de les clavegueres
  • 1977: Self Service, amb Biel Mesquida
  • 1978: Uf, va dir ell
  • 1980: Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury
  • 1983: Benzina
  • 1985: L'illa de Maians
  • 1989: La magnitud de la tragèdia
  • 1993: El perquè de tot plegat
  • 1996: Guadalajara
  • 1999: Vuitanta-sis contes
  • 2001: El millor dels mons
  • 2003: Tres Nadals
  • 2007: Mil cretins

Assag[modificar | Modificar lo còdi]

  • 1984: El dia del senyor
  • 1987: Zzzzzzzz
  • 1990: La maleta turca
  • 1991: Hotel Intercontinental
  • 1994: No plantaré cap arbre
  • 1998: Del tot indefens davant dels hostils imperis alienígenes
  • 2000: Tot és mentida
  • 2003: El tema del tema
  • 2004: Catorze ciutats comptant-hi Brooklyn
  • 2010: Esplendor i glòria de la Internacional Papanates

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]