Puput

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar


La puput (var. peput, pepuda, aucèl de Sant Martin, pupa, gaje-pube[1]) o en latin Upupa epops es un aucèl de la familha dels upupids.

Es de color marron rosat amb las alas e la coa raiada de blanc e negre.

Lo bèc es prim, corbat e long. Ten una cresta que se pòt dobrir e tancar, amb las puntas negras. Sovent après d'aterrar la dobrís e la torna tancar de seguida.

Lo seu cant es fòrça facil d'identificar, fa "pu-pu-put" e o repetís fòrça vegadas.

Alimentacion[modificar | modificar la font]

Manja sautarèlas, formigas, grelhs, erugas, aranhas, vèrmes e larvas d'insèctes.

Reproduccion[modificar | modificar la font]

Fa lo nis dins de traucs d'arbres vièlhs o de murs o d'ostals arroïnats. Lo nis es fòrça simple, fach amb sonque qualques èrbas o branquetas. La feme pond entre 5-7 uòus e los coa durant 16 a 19 jorns. Los puputons començan de volar al cap de 4 setmanas.

Viu en zonas dobèrtas, òrts e bòsques.

Abituds[modificar | modificar la font]

A costuma de manjar pel sòl, caminant dapasset d'un luòc a l'autre tot en picotejant. A la tardor migra cap a Africa, e torna en febrièr seguent.

Galariá de fòtos[modificar | modificar la font]

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. http://thesaurus.unice.fr/recMot/indexMot.html Thesoc

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]