Puput

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Cossí legir una taxobox Upupa epops
Puput (Upupa epops)
Puput (Upupa epops)
Classificacion classica
Règne Animal
Embrancament Chordata
Sosembrancament Vertebrata
Classa Aves
Òrdre Coraciiformes
Òrdre Upupiformes
Familha
Upupidae
Leach, 1820
Genre
Upupa
Linnaeus, 1758
Nom binominal
Upupa epops
Linnaeus, 1758
Reparticion geografica
Upupa epops distribution.png

     /    abitat permanent
     /    zòna de nidificacion
     /    zòna d’ivernatge

Estatut de conservacion IUCN :

Status iucn3 1 LC-oc.png
LC  : Preocupacion menora

Wikispecies-logo.svg Retrobatz aquel taxon sus Wikispecies

Commons-logo.svg D'autres documents multimèdia
son disponibles sus Commons
Percorrètz la biologia sus Wikipèdia :
AlphaHelixSection (blue).svg
Symbole-faune.png
Salmobandeau.jpg
PCN-icone.png
Icone botanique01.png
P agriculture.png
Patates.jpg
Extracted pink rose.png

La puput (reg. peput, pepuda) o en latin Upupa epops es un aucèl de la familha dels upupids.

Es de color marron rosat amb las alas e la coa raiada de blanc e negre.

Lo bèc es prim, corbat e long. Ten una cresta que se pòt dobrir e tancar, amb las puntas negras. Sovent après d'aterrar la dobrís e la torna tancar de seguida.

Lo seu cant es fòrça facil d'identificar, fa "pu-pu-put" e o repetís fòrça vegadas.

Somari

[modificar] Alimentacion

Manja sautarèlas, formigas, grelhs, erugas, aranhas, vèrmes e larvas d'insèctes.

[modificar] Reproduccion

Fa lo nis dins de traucs d'arbres vièlhs o de murs o d'ostals arroïnats. Lo nis es fòrça simple, fach amb sonque qualques èrbas o branquetas. La feme pond entre 5-7 uòus e los coa durant 16 a 19 jorns. Los puputons començan de volar al cap de 4 setmanas.

Viu en zonas dobèrtas, òrts e bòsques.

[modificar] Abituds

A costuma de manjar pel sòl, caminant dapasset d'un luòc a l'autre tot en picotejant. A la tardor migra cap a Africa, e torna en febrièr seguent.

[modificar] Galariá de fòtos

[modificar] Ligams extèrnes