Pterosaures deth Jurassic
Era desseparacion mieja dera Edat deth Mesozoïc ei eth periode Jurassic. Segueish eth periode deth Trias e s'iniciéc hé 213 milions d'ans. Finisquéc hé 144 milions d'ans e açò vòl díder que durec 69 milions d'ans.
Eth Jurassic ei generauments desseparat demest eth Lias (Baish o Ancian Jurassic), Dogger (Miei Jurassic) e Malam (Naut o Tardièr Jurassic). Se pòt díder qu'ua caracteristica dera epoca son es enaigacions progressives des continents peth mar. Pr'amor d'açò plan d'organismes que viuien en terra an sigut trapats aprèp des depausi marins. açò ei especiauments vertat en eth cas des pterosaures.
Er ocean Atlantic comencec a desseparar-se pendent eth miei Jurassic, més encara i auia supercontinents coma es qu'amassauen Sud America, Africa, Índia, Austràlia e era Antartica. Asia era desseparada d'Euròpa per ua grana mar. Eth clima comencec a éster disparièr pendent eth cors deth Jurassic, més encara erá caud e equilibrat.
Es pterosaures deth Trias demorauen en Euròpa més se cre qu'en America tanben. Sustot, en Nòrd America. Pendent eth Jurassic, totun, es pterosaures eren distribuits peth tot eth monde e es condicions eren bones tara fossilisacion. Es fossils de pterosaure trapats pendent eth Jurassic son d'Euròpa, Africa, Asia, Nòrd America, America Central e Sud America. Diuerses formes de pterosaure se desvoloparen e adaptaren tàs condicions environmentals e de vida plan diuerses.
Pterodactylus siguec eth prumèr pterosaure damb era coa cuerta fossil.Es pterosaures més ancians deth Jurassic sigueren discurberts en eth Baish Lias aprèp Lyme Regis, Dorset. Era prumèra colhidora de fossils professional, Mary Anning, trabalhec intensament e capitet plan pendent es prumèrs ans deth segle XIX. Es sues trobalhes eren esqueletes de grans reptils marins coma es ichtyosaures e plesiosaures.
Alavetz, en 1928 arribec eth prumèr des pterosaures deth Lias, en principi descrit peth professor d'Oxford William Buckland coma Pterodactylus macronix. Eth nom parla de granes ungles en es dits dera man. Totun, er cran d'aguest pterosaure erá pas encara conegut. Non siguec pas enquia 1858 que Richard Owen deth Museu Britanic en Londres qu'aguest arrecebec més ossi de pterosaure d'aguesta epoca e region. Adara tanben i auia restes d'esqueleta damb crans de diuersi especies.
Owen confirmec qu'eth cran deth genre Pterodactylus, auans conegut sonque peth Jurassic tardièr de Solnhofen, Alemanha, erá plan disparièr. Alavetz, aperec eth pterosaure de Lyme Regis coma Dimorphodon, ua referencia as dues classes de dents qu'auia aguest genre.
I a tanben plan d'especies de peish e amonitas deth Lias de Lyme Regis ath delà des ossi de pterosaure. Açò mostra qu'aguesti estrats eren ancians depausi marins. An ua edat d'enter 200 a 205 milions d'ans.
Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]
Hont: The illustrated directory of Dinosaurs and Other Prehistoric Creatures, Greenwich Editions, 2005.
