Pteranodon sternbergi

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Esqueletas de Pteranodon sternbergi ath Royal Ontario Museum

Pteranodon Sternbergi' (volador de montanha shens dents)siguéc un pterosaure que demoréc enter eth miei e era fin deth cretacèu. Apertenhéc ara familha des Pteranodontidae e es sóns ossi fogueren trapats en Kansas, Estats Units. Es sues ales arribaren a éster de 9 metres d'aperaqui.

Auia ua cresta que creishia de forma brusca e èra plan ampla en naut. Era dentadura de dejós soleta d'aguesta especia èra d'1,2 metres de longada, un tèrç més longa qu'era de Pteranodon ingens. Pteranodon sternbergi siguéc ansin un des pterosaures més longs e haguéc ua longada d'ales d'aperaqui 9 metres comparat damb es 7 metres de pteranodon ingens. Sonque excedit pes azhbdarabids coma Quetzalcoatlus o Titanoptery.

En 1910 G.F.Eaton, cap deth departament d'Osteologia e Paleontologia de Vertebrats en eth Peabody Museum deth Yale College a New Haven, haguéc ua lista d'esqueletas de Pteranodon damb non mens de 465 individús.

Pteranodon éra capable de volar per temps e leva-se en gésser a mar duberta tà préner peish. Es estrats der oest de kansas mos parlen de trobalhes en ua mar que corriua per tot Nòrd-america en eth cretacèu coma ua mar continental.

Es luochs a ont es trobalhes de Pteranodon sigueren trapades eren coma minim a 160 Km dera costa. Pr'amor d'açò se pensa qu'aguests pterosaures morigueren sus o dens l'aiga, luenh des sòns nius o luochs tà posà-se, plan luenh dera costa. Maugrat es sues longes ales sóns còssos éran plan petits.


Bibliografia[modificar | modificar la font]

The illustrated Directory of Dinosaurs and other prehistoric creatures, Greenwich Editions, 2005