Prilidiano Pueyrredon

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Autopertrèit de Pueyrredon

Prilidiano Pueyrredon (Buenos Aires, 24 de gener de 18233 de noveme de 1870) pintre, arquitècte e engenhaire argentin d'originas bearnesas e hilh de Joan Martin Pueyrredon (purmèr cap d'Estat argentin). Que ho un precursor de la pintrura nacionau argentina dab temas de salon e tablèus costumbristas (representant la vita vitanta e las tradicions locaus).

Ua estancada en la pulpería

Educacion[modificar | modificar la font]

Qu'èra lo sol hilh de l'ancian Director Suprem de las Províncias Unidas deu Rio de la Plata e de María Calixta Tellechea y Caviedes, originària de Buenos Aires. Mainatge que ho educat dens l'establiment oligarquic Colegio de la Independencia on e seguí lo cursus primari. En 1835 los Pueyrredons que's mudèn a París on Juan Martin e's dedicava a l'importacion de cuers argentins. Prilidiano, alavetz, que s'estava a París durant l'annada escolara e que passava las vancanças d'estiu en Espanha, a Cadix.

Seis ans arron, que i avó los famós Conflicte Argentino Francés dab lo regim de Juan Manuel de Rosas qui obliguè los Pueyrredons a deishar França per Brasil e anar installà's a Rio de Janeiro on Prilidiano desenvolopè la soa vocacion artistica. Qu'obtiengó permission pairau per estudiar a l'Institut Politecnic de París.

Tornat a Buenos Aires[modificar | modificar la font]

Los Pueyrredons que tornèn a Buenos Aires en 1849. Joan Martin qu'èra malaut e que's morí l'annada seguenta dens la proprietat familiau a San Isidro.

Lo joen Prilidiano que savó pintrar e integrà's dens la societat de Buenos Aires au maugrat d'ua certa reputacion de moralitat flaquejanta qui l'autregèn ; que pintrè los purmèrs nuds femenins argentins ; dus d'aqueths, La siesta e Lo banh que demoran en lo Musèu de las Bèras Arts de Buenos Aires).

Lo banh

N'èra, de segur, pas aisit de presentar òbras d'aquesta traca dens aquesta vila; quauques annadas arron, l'escultriz Lola Mora que patire hèra per'mor d'escultar nuds femenins. Prilidiano que pintrè tanben, en 1851 un pertrèit de Manuelita Rosas, la hilha de Juan Manuel de Rosas e cara amistosa d'aqueth regim tan estricte.

La medisha annada, après ua ruptura amorosa dab la soa cosia Magdalena Costa, que tornè entà Cadix on avó ua hilha d'ua aventura acerà.

Que tornè en 1854 e aqueth còp que ho mei que mei com engenhaire civiu qui despleguè lo son capatge en tot participar en mantuns projèctes com la construccion deu pòrt (avan l'acabament d'aqueth obratge que calèva devarar deus vaishèths en barca puish en bròs entà trepar lo sòu de Buenos Aires), las restauracions de la grana glèisa de la Recoleta, de la Piramida de Mai e de l'Ostau Arroset. Que desenhè los plans d'un parc au ras deu Paseo de Julio, deu pont de Barracas e de l'ostau de Miguel Azcuénaga qui auherire a la presidéncia de la nacion.

La annadas 50 e 60 que hon las mei productivas per la soa pintrura. Que hè numerós pertrèits mes tanben que ho un deus purmèrs de desenvolupar la tematica deus camps e deus dehòras de Buenos Aires en i bèth hica l'espiar romantic aquesit en Euròpa.

Que's morí a 47 ans a San Isidro. La soa òbra que ho plan desbrembada dinc a las annadas 30 deu sègle XXau quan començèn a'u destacat com precursor de la pintrura nacionau.


Pertrèit de Na Arredondo de la Corte
Mèste e peón

Bibliografia[modificar | modificar la font]

  • Schiaffino, E. La pintura y la escultura en la Argentina (1783-1894). Buenos Aires: Edición del autor, 1933.

Ligams[modificar | modificar la font]