Pression atmosferica

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Baromètre
Barograf

La pression atmosferica es la pression presenta en cada ponch de l'atmosfèra terrèstra. Dins la màger part dei cas la pression atmosferica es equivalenta a la pression idrostatica exercida per lo pes de l'aire present au dessús dau ponch de mesura.
Lei zonas de bassa pression an una massa atmosferica netament mens importanta au dessús d'elei, e inversament lei zonas d'auta pression an una massa atmosferica superiora. Parierament, la pression demenís quand l'altitud aumenta.
Au nivèu de la mar lo volum d'una colomna d'aire de la seccion d'1 cm2 a un pes d'aperaquí 1,03 kg. Per ansin, una colomna d'aire que sa seccion es d'1 m2 pesa aproximativament 10,3 t.
La pression atmosferica varia tanben en foncion de la latitud, de la temperatura e de la quantitat de vapor d'aiga contenguda dins l'atmosfèra.

Pression normala[modificar | modificar la font]

La pression atmosferica normala, o estandard, es aquela que se mesura a la latitud de 45°, au nivèu de la mar e a una temperatura de 15 °C; correspònde a una colomna de mercuri de 760 mm d'autor. Dins leis autreis unitats de mesura correspònde a:

1 atm = 760 mm Hg = 101 325 Pa = 1013,25 mbar

Ambé la difusion de l'usança dau Sistèma Internacionau d'Unitats, comprés dins lo domeni meteorologic, la pression atmosferica se mesura en ectopascals (centenaus de pascals), unitat qu'a per simbòl hPa. Estent que 1013,25 mbar = 101 325 Pa = 1013,25 hPa, l'ectopascal e lo millibar son doas unitats equivalentas.

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]