Postura de combat

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Tipe d'actitud (laterala e inclinada) pendent un jab, aqui en lethwei
Cal melhorar l'escritura d'aquel article.
L’ortografia, la gramatica, lo vocabulari, la sintaxi o autres aspèctes lingüistics incorrèctes son a verificar. Podètz corregir o crear la discussion.

Una postura, en los espòrts de combat, es la manièra de se metre, de s'aver, de s'orientar, d'èsser protegit o en "gàrdia", eca, en lo combat. Se parla mai a l'ora d'ara de gàrdia, d'actitud o de posicion de combat.

Exemple de postura, la gàrdia en bòxa[modificar | Modificar lo còdi]

En bòxa, los parladors d'anglés parlan puslèu de posicion" que de "gàrdia". La gàrdia per aqueles primièrs es lo naut del còrs e egalament los supòrts sul sòl, aital eles usan lo tèrme upright stance per una posicion verticala de bust e fuèlha crouch per una actitud contractada.

En França, s'usa lo tèrme d'actitud de combat quand s'indica la totalitat del còrs. En consequéncia quand se parla de gàrdia" a l'escòla francés, se pensa sovent de la posicion dels braces a particular per se protegir. Mas fòrça mai, aquela indica una organizacion de còrs que permet al combatent de se preparar a se defendre e d'autra banda passar a l'ofensiva, en una configuracion qu'ofrís lo maximal de seguretat e d'eficacitat. Divèrsas posicions permeton d'afrontar un adversari abans d'e pendent l'escaramuza e son cridada "gàrdia". Coma lo sieu nom indica, "èsser sus los sieus gàrdias" - aiçò es se metre n'alèrta permanent e adoptar una posicion favorabla per reaccionar. Nombrosas actituds de gàrdia existisson: gàrdia de tres cambras de cara, de perfil, mixta, nauta, bassa, avançada, eca. Segur que fòrça important "d'èsser guardiado" (hermètic), mas cal egalament adoptar una actitud que permetre d'agir e de reaccionar rapidament e amb eficacitat (en consequéncia adoptar una postura eficaça). Al contrari un boxador pas adoptante d'actitud definida o tinenta lo braç "es" bas cridat "pas guardiado". De la rèsta, qualques boxadors fan aquela preferéncia en la perspectiva de bastir lo sieu jòc sus la basa de contrainformacions (fraudas).

S'explica de divèrsas actituds de combat en bòxa: gàrdia de tres cambras de cara, de perfil, en crouch, bassa, pes sus camba avançada, pes sus camba posteriora, en supòrts fòrça distant, eca. De tant en tant, la posicion del còrs pòt indicar las intencions d'un combatent per rapòrt a lo sieu adversari. Exemple: una actitud de perfil pòt èsser lo signe d'un trabalh de evitació e contraatac del braç avançat aital que de contra.

Fuentes[modificar | Modificar lo còdi]

  • Georges Blanchet, Boxe te sports de combat en éducation physique, Ed. Chiron, Pares, 1947
  • Alain Delmas, 1. Lexique De la boxe te dempuèi autres bòxas (Document fédéral de formation d'entraîneur), Aix-en-Provence, 1981-2005 - 2. Lexique De combatique (Document fédéral de formation d'entraîneur), Toulouse, 1975-1980.
  • Jack Dempsey, Championship fighting, Ed. Jack Cuddy, 1950
  • Fédération française d'escrime, Las cahiers de la commission pédagogique nationale d'escrime, INSEP, Pares, 1981
  • Gabrielle & Roland Habersetzer, Encyclopédie dempuèi arts martiaux de l'Extrême-Orient, Ed. Amphora, Pares, 2000
  • M. Imhauss, R. Chapelot, Langage De l'escrime, Ministère de la Guerre, 1908
  • Louis Lerda, J.C. Casteyre, Sachons boxer, Ed. Vigot, Pares, 1944

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Boxing.

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]