Polyptychodon

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Polyptychodon siguec un plesiosaure, aué escantit, que subervisquèc eth cretacèu e demorèc enquiath jurassic, hè demest 102-90 milions d'ans.

Polyptychodon ei un genre de reptil marin escantit apartenhent ara familha des pliosaures. Demorèc pendent eth cretacèu inferior e eth cretacèu superior, hè d'aperaquí demest 102-90 milions d'ans. Es sues despulhes sigueren trapades en Euròpa e en America del Nòrd.

Descripcion[modificar | Modificar lo còdi]

Aguest reptil ei conegut per quauques fossils pas sancers qu'includissen dents, troçi deth cran e vertèbres. Se pensa qu'ère un pliosaure tipic, damb un cran long e robust, dents coniques e còth cuert. Es aletes tanben èren robustes e èren utilizades tà mòir-se dens era aigua. Eth cran avia ua cresta utilizada tà ancorar es musculs plan potents dera maishèra. Se crè que hèia demest 10-11 m de longada e eth cran solet quasi 2 m.

Classament[modificar | Modificar lo còdi]

Polyptychodon siguec descrit per prumèr còp per Richard Owen en 1841 sus era base de quauques dents granes e estriades. Owen non sabie pas s'èren d'un crocodil, un plesiosaure o un aute reptil.

Dempús es classaren grani uassi trapats en Kent, Anglatèrra, deth madeish genre. En 1851 Owen descriguèc dues espècies d'aguest animal: Polyptychodon continuus e Polyptychodon interruptus. Sonque en 1861 confermèc Richard Owen qu'aguest animal ère un plesiosaure.

En 1963 Welles e Slaughter consideraren un troç de cran coma er olotipe deth genre. Aué ei considerat coma er olotipe. En eth madeish estudi es dus scientifics confermaren que i avia ua auta espècia que demorèc en Tèxas, Polyptychodon hudsoni, mès petita qu'era europea e damb ua cresta sus eth cran. D'autes rèstes que se pensava qu'èren d'un dinosaure sauropòd sigueren trapades en França e son d'un animal que hèia 7 m e qu'aué se pensa qu'ei un Polyptychodon. Tanben s'an trapat d'autes fossils dera madeisha espècie en Russia.

Aué Polyptychodon ei considerat coma un pliosaure, uns plesiosaures damb eth còth cuert e eth cap gran. Ei ua espècia que subervisquèc eth cretacèu enquia eth jurassic tot evolucionant copma un pliosaure gigant damb dents coniques.

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

· Owen R. (1840-1845 [1841]). Odontography. Hippolyte Baillière, London, 655 p. Welles SP, Slaughter BH. 1963. The first record of the plesiosaurian genus Polyptychodon (Pliosauridae) from the New World. Journal of Paleontology 37 (1):131-133.

·Buffetaut E, Colleté C, Dubus B, Petit J-L. 2005. The "sauropod" from the Albian of Mesnil-Saint-Père (Aube, France): a pliosaur, not a dinosaur. Association Géologique Auboise, Bulletin Annuel, Sainte-Savine 26: 3-8.