Peresós

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar


Lo peresós o ai es lo nom vernacular balhat a d'unes mamifèrs d'America tropicala que fan partida del superòrdre Xenarthra.

Deu son nom al lent anar de sos movements e a sa capacitat de dormir d'oradas, lo cap en bas. S'arrapa solidament a las brancas gràcias a sas arpas longassas, de 8 a 12 cm.

Es vegetarian, mastega amb sas 18 dents de fuèlhas duras e de mal digerir. Aquela noiridura l'obliga a aver una digestion fòrça lenta. En mai d'aquò es pauc calorica e l'obliga a estalviar totes sos movements : avança de mens de 4,5 metres per minuta dins los arbres.

Davala dels arbres solament un còp per setmana, per anar daissar sos excrements al sòl. Aquí es una preda aisida per lo jaguar, son principal predator.

Lo peresós ten una pelissa d'un brun verdós que li permet de s'escondre dins lo fuelhum. Deu aquesta color a de mossas microscopicas que li cobrisson lo còrs.