Pere Calders
Pere Calders i Rossinyol (Barcelona, 29 de setembre de 1912 - 21 de julhet de 1994) foguèt un escrivan catalan. Escriguèt, mai que mai, de contes. Es un dels escrivans catalans pus importants del sègle XX. Aprèp la Guèrra Civila Espanhòla deguèt s'exilhar en Mexic. Tornèt en Catalonha l'an 1962. Recebèt lo Premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'an 1986.
Biografia[modificar | Modificar lo còdi]
Òbras[modificar | Modificar lo còdi]
- El primer arlequí (1936)
- La glòria del doctor Larén (1936)
- Unitats de xoc (1938)
- Cròniques de la veritat oculta (1955)
- Gent de l'alta vall (1957)
- Demà a les tres de la matinada (1959)
- L'ombra de l'atzavara (1964)
- Ronda naval sota la boira (1966)
- Aquí descansa Nevares (1967)
- Invasió subtil i altres contes (1978)
- Antaviana (1979), amb Dagoll Dagom
- Tot s'aprofita (1983)
- El sabeu, aquell? (1983)
- De teves a meves: trenta-dos contes que acaben més o menys bé (1984)
- Els nens voladors (1984)
- Tres per cinc, quinze (1984)
- La cabra i altres narracions (1984)
- Un estrany al jardí (1985)
- El desordre públic (1984)
- El barret fort i altres inèdits (1987)
- Raspall (1987)
- Kalders i Tísner, dibuixos de guerra a L'Esquella de la Torratxa (1991)
- L'honor a la deriva (1992)
- Mesures, alarmes i prodigis (1994)
- La lluna a casa i altres contes (1995)
- Cartes d'amor (1996)