Peirarua

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Flag of Occitania.png Vilatge d'Occitània Blason Languedoc.svg
Donadas
v · d · m
Peirarua
Pierrerue
Comuna francesa
Blason Pierrerue.svg
Clocher de l'Eglise - Pierrerue (04).jpg
Campanal de la glèisa de Peirarua
Geografia fisica
Localizacion de {{{tèxt}}}
{{{tèxt}}}
Coordenadas 43° 57′ 25″ N 5° 50′ 01″ E / 43.9569444444, 5.83361111111


Superfícia 10,86 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
621 m
500 m
379 m
Geografia politica


Region istorica Provença Armas de Provença
Estat Flag of France.svg França
Region
93
Provença-Aups-Còsta d'Azur Armas de Provença
Departament
4
Aups d'Auta Provença Armas dau Departament deis Aups d'Auta Provença
Arrondiment
Forcauquier
Canton
Forcauquier
Intercom
240400440
Pays Forcalquier et Montagne de Lure
Cònsol

Éric Jean (2008-2014)

Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2010)
532 ab.
Evolucion de la populacion

545 ab.
Densitat 48,99 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Pierreruriens (en francés)
Còde postal 04300
Còde INSEE 04151
Sit web pierrerue.com


Identificacions d'autoritats
GND [1]
ISNI [2]
LCCN [3]
ULAN
BNF [4]
SUDOC [5]
CALIS
CiNii
NDL
ISO standard
link=//commons.wikimedia.org/wiki/Category:Pierrerue_(Alpes-de-Haute-Provence)?uselang=oc Peirarua Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Peirarua.

Peirarua (Pierrerue en francés) es una comuna provençala, situada dins lo departament deis Aups d'Auta Provença e la region de Provença-Aups-Còsta d'Azur.

Somari

Geografia[modificar]

Amb un pauc mai de 500 abitants, aquel vilatge situat a Unitat|495|m {{}} d'altitud[1] a installat sul vessant d'un tuc talhat per una crevasse (d'ont lo nom de Pierra rupta : pèira rota[1]) e ofèrta de polits panoramas suls païsatges alentours.

Avec un peu plus de 500 habitants, ce village situé à 495 m d’altitude[1] est installé sur le versant d'une colline coupée par une crevasse (d’où le nom de Pierra rupta : pierre rompue[1]) et offre de beaux panoramas sur les paysages alentours.


Istòria[modificar]

La localité apareis per las primièras fes en las chartes al Sègle XI segon Michel de la Tor[1]. Los comtes de Provence son senhor del luòc fins en 1221, quand dona lo fief a Artous de Dorchis[2]. Fa de contunh retorn al domeni comtal, fins en 1384, quand a donat a Charles de Albe. Passa de contunh als Bouliers[1]. Per en un autre luòc, Raimbaud, avesque de Sisteron, èra proprietari d'un grand domeni en la municipalitat, #que ne fa don al capítol de Forcalquier[2].

La glèisa Santa-Pierre a donat per l'avesque Ors al prieuré de Ganagobie en 967. Es de contunh probablament usurpée per chevaliers, doncas que Tassilo, #que la a per eiretatge, la dona en 1019 a la abbaye de Clunhic[3]. Es de contunh possession del capítol de Forcalquier (començament de la Sègle XII), de contunh de la avesque de Sisteron (mièg del sègle) abans de tornar a Ganagobie a Modèl:La s[2].

Pendent la Revolucion, la municipalitat compta una societat patriotique, creada après la fin de 1792[4].

La localité apparaît pour la première fois dans les chartes au Sègle XI selon Michel de la Torre[1]. Les comtes de Provence sont seigneur du lieu jusqu’en 1221, quand il donne le fief à Artous de Dorchis[2]. Puis il fait retour au domaine comtal, jusqu’en 1384, quand il est donné à Charles d'Albe. Elle passe ensuite aux Bouliers[1]. Par ailleurs, Raimbaud, évêque de Sisteron, était propriétaire d'un grand domaine dans la commune, dont il fait don au chapitre de Forcalquier[2].

L’église Saint-Pierre est donnée par l’évêque Ours au prieuré de Ganagobie en 967. Elle est ensuite probablement usurpée par des chevaliers, puisque Tassilo, qui la tient par héritage, la donne en 1019 à l’abbaye de Cluny[3]. Elle est ensuite possession du chapitre de Forcalquier (début du Sègle XII), puis de l’évêque de Sisteron (milieu du siècle) avant de revenir à Ganagobie au Sègle XV[2].

Durant la Révolution, la commune compte une société patriotique, créée après la fin de 1792[5].


Administracion[modificar]


 Donadas
v · d · m
 
Lista deus cònsols successius
French politic personality icon.svg
Periòde Identitat Partit Qualitat
2008 2014 Éric Jean
març de 2001 2008
Las donadas anterioras son pas encara conegudas.

Demografia[modificar]


 Donadas
v · d · m
 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2010): 532, totala: 545
Picto infobox character.png
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
603 506 604 564 621 615 655 680 683
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
647 691 615 620 585 568 537 529 516
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
507 503 453 339 338 336 306 258 255
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
258
245
222
275
342
404
521
521
521
2009 2010
521
534
532
545

Fonts
Picto infobox character.png
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments[modificar]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar]

Véser tanben[modificar]

Ligams extèrnes[modificar]

Nòtas[modificar]

  1. Error de citacion : Balisa <ref> incorrècta ; pas de tèxte per las referéncias nomenadas La_Torre.
  2. Error de citacion : Balisa <ref> incorrècta ; pas de tèxte per las referéncias nomenadas archeo-provence.
  3. 3,0 3,1 Parc natural del Luberon, A l'entorn de l'An Mil dins país de Forcalquier, catalòg d'exposicion, 2007, p 21
  4. Patrice Alphand, « Las Societats popularas», La Revolucion en las Bassas-Alpes, Anals d'Anautita-Provence, bulletin de la societat scientifica e literària de las Alpes-de-Anautita-Provence, pas 307, 1er trimèstre 1989, 108en an, p 296-298
  5. Patrice Alphand, « Les Sociétés populaires», La Révolution dans les Basses-Alpes, Annales de Haute-Provence, bulletin de la société scientifique et littéraire des Alpes-de-Haute-Provence, no 307, 1er trimestre 1989, 108en année, p 296-298