Passeriformes

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
v · d · m
Passeriformes
(Passerats o Passerons)
Òrdre
Animalia
Òrdre
Symbole-faune.png
Passerat o Passeron o Muralhièr(Passer domesticus)
Passerat o Passeron o Muralhièr
(Passer domesticus)
Règne Animal
Embrancament Chordata
Sosembr. Vertebrata
Classa Aves
Passeriformes
Linnaeus, 1758
Taxons de reng inferior
Symbole-faune.png
de 48 a mai de 85 familhas
segon los autors (Veire tèxt)
Posicion filogenetica
Symbole-faune.png
Posicion :
d'aprèp Classificacion filogenetica del vivent
(vejatz arbre filogenetic)
Identificacions d'autoritats
Symbole-faune.png
BNFC 509
GND [1]
ISNI [2]
LCCN [3]
ULAN
BNF [4]
SUDOC [5]
CALIS
CiNii
NDL
ISO standard
link=//commons.wikimedia.org/wiki/Category:Passeriformes?uselang=oc Passeriformes Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Passeriformes.
Percorrètz la zoologia sus Wikipèdia:
AlphaHelixSection (blue).svg
Symbole-faune.png
Salmobandeau.jpg
PCN-icone.png
Icone botanique01.png
P agriculture.png
Patates.jpg
Extracted pink rose.png

L'òrdre dels Passeriformes es lo mai grand de la classa dels ausèls : mai de la mitat de las espècias d'ausèls son en efièch de passerats.

Autres còps apelats ausèls jocaires o ausèls cantaires (çò qu'es mens apropriat), los passeriformes son demest los vertebrats qu'an mai de succès : n'i a environ 5900 espècias, siá a pauc prèp lo doble del nombre d'espècias de l'òrdre pus vast demest los mamifèrs, los rosegaires.

Lo grop es nomenat d'aprèp lo nom latin del passerat domestic, Passer domesticus.

Solas cèrtas varietats de passeriformes son reconegudas coma domesticas per la legislacion francesa dins la lista oficiala del Ministèri de l'Environament.

Somari

Caracteristicas[modificar]

Fòrça passerats son d'ausèls cantaires qu'an de muscles complèxes per contraròtlar lor sirinx; totes dobrisson lor bèc per se far noirir quand son al nis. An quatre dets, tres vèrs l'abans e un vèrs l'arrièr (lo poce).

La màger part dels passerats son de talha mendre que los ausèls dels autres òrdres.

Lista de las familhas[modificar]

Classificacion tradicionala (d'aprèp Howard e Moore)[modificar]

 

  • Òrdre dels Passeriformes

 

 

  • Sosòrdre dels Furnarii
    • Conopofagids : conofages (8 espècias)
    • Dendrocolaptids : grimpars (52 espècias)
    • Formicariids : formiguièrs terrèstres, grallaires, tetemas (63 espècias)
    • Furnariids : fornièrs, sinallaxes, anabates, etc. (236 espècias)
    • Rinocriptids : tapaculos, merulaxes, torcos, cordons-negres (55 espècias)
    • Tamnofilids : formiguièrs, alapis, mirmidons, grisins, bataras (209 espècias)

 

  • Sosòrdre dels Tyranni
    • Cotingids : oxirinc, raras, cotingas, piauhaus, coracinas, arapongas, gals de ròca (71 espècias)
    • Piprids : manakins, piprites, sapayoa, antriades (58 espècias)
    • Tirannids : tirannèls, elenias, taurillons, doradites, coritopis, calandrites, pipromorfes, microtirans, bècs en arc, todirostres, platirincas, pòrta ventalh, mocherolles, piouis, lessonias, adas, pitajos, pepoazas, gauchos, dormilons, tyrans, casiornes, attilas, aulias, titires, becardas (429 espècias)

 

  • Sosòrdre dels Acanthisittae

 

  • Sosòrdre dels Menurae

 

Classificacion de Sibley, Ahlquist e Monroe[modificar]

Es basada sus de tecnicas d'ibridacion de l'ADN.

 

  • PASSERIFORMES. 2 Sosòrdres. 48 familhas. 1194 genres. 5906 espècias.

 

 

Ligams[modificar]