Parietaria officinalis

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar


Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
v · d · m
Paredalha
Espècia
Icone botanique01.png
Cleaned-Illustration Parietaria officinalis.jpg
Parietaria officinalis
Règne Plantae
Sosrègne Tracheobionta
Division Magnoliophyta
Classa Magnoliopsida
Sosclassa Hamamelidae
Òrdre Urticales
Familha Urticaceae
Genre Parietaria
Parietaria officinalis
L., 1753
Òrdre Rosales
Familha Urticaceae
Identificacions d'autoritats
Symbole-faune.png
GND [1]
ISNI [2]
LCCN [3]
ULAN
BNF [4]
SUDOC [5]
CALIS
CiNii
NDL
ISO standard
link=//commons.wikimedia.org/wiki/Category:Parietaria_officinalis?uselang=oc Parietaria officinalis Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Parietaria officinalis.
Percorrètz la zoologia sus Wikipèdia:
AlphaHelixSection (blue).svg
Symbole-faune.png
Salmobandeau.jpg
PCN-icone.png
Icone botanique01.png
P agriculture.png
Patates.jpg
Extracted pink rose.png

La Paredalha es una planta erbacèa de la familha de las urticacèas.

Somari

Etimologia[modificar]

Lo nom, que deriva del latin paries (muralha, paret), fa referéncia al biais que creis la planta sus de parets o murs vièlhs.

Ecologia[modificar]

S'encontra en Euròpa Centrala e Meridionala, nòrd d'Africa e Asia Occidentala. Creis sobre murs, parets, esclats de ròcas, terrens per bastir, ostals vièlhs o broas de camins. Preferís los sòls nitrificats, per aquò apareis sovent ont i a de preséncia umana o d'animals.

Descripcion[modificar]

Es una planta vivaça (las partidas aerianas son annalas e las sosterranhas son persistentas). Ten una forma de mata pauc compacta amb una basa lenhosa, de 20 a 50 cm d'alçada, las tijas son fòrça ramificadas e son cobèrtas de pels non urticants (fissan pas) malgrat que la planta apertenga a la familha de las urticacèas coma las ortigas. Las fuèlhas son altèrnas amb peciòl e de forma ovoïda acabadas en punta, presentan dos parelhs de nèrvis laterals e son cobèrtas de pels (pubescentas) coma tota la planta. S'agafan aisidament als vestits. Las flors apareisson de març a octobre, son verdas e se presentan agropadas en inflorescéncias globularas (glomeruls) que las del centre son femes e la rèsta ermafroditas. Son pollèn provòca de reaccions allergicas : es l'allergèn mai important de la còsta mediterranèa. Lo fruch es oval de color negre brilhant que s'agafa fòrtament als vestits o als pels dels animals, çò que contribuís a sa propagacion e li permet de colonizar rapidament los ermasses pro nitrificats. Es una planta rica en potassi que s'utiliza contra las malautiás de las vias urinàrias per sas proprietats diüreticas.

Ligams extèrnes[modificar]