Palestina (istorica)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
v · d · m
Palestina (istorica)


Geografia fisica
Geografia politica
Geografia umana
Còdes


Identificacions d'autoritats
GND [1]
ISNI [2]
LCCN [3]
ULAN
BNF [4]
SUDOC [5]
CALIS
CiNii
NDL
ISO standard
link=//commons.wikimedia.org/wiki/Category:Palestine?uselang=oc Palestina (istorica) Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Palestina (istorica).
Pagina d'ajuda sus l'omonimia Pels articles omonims, vejatz Palestina (omonimia).
Imatge per satellit de la Palestina istorica

Palestina (Παλαιστίνη Palaistine en grèc ancian; Palæstina en latin; فلسطين Filastīn en arabi, פלשתינה Palestina en ebrieu modèrne) es una region de l'Orient Mejan, situada entre la mar Mediterranèa e lo desèrt a l'èst del riu de Jordan. Los josieus l'apèlan ארץ ישראל Eretz Israèl 'Tèrra d'Israèl' e los crestians 'Tèrra Santa'. L'emperaire roman Adrian, après la rebellion de Simon bar Kokhba (132-135) o Segonda Guèrra Judèoromana, suprimiguèt administrativament la província romana de Judèa fusionada amb d'autras en Syria Palæstina, en prene lo nom dels filistèus, que foguèron d'ancians enemics dels josieus.

Palestine-Mandate-Ensign-1927-1948.svg
Flag of Palestine - long triangle.svg
Palestinearab.jpg

Lo gentilici es palestinian -a.

Abans lo desmembrament de l'Empèri Otoman la populacion de Palestina èra pas exclusivament musulmana. Vèrs 20% dels arabofòns èran crestians e aperaquí 15-20% josieus. Abans la fondacion de l'estat d'Israèl en 1948 lo tèrme de palestinian se referissiá a totes los abitants independentament de lor etnicitat. Après la naissença de l'Estat modèrne d'Israèl, gaireben tot palestinian josieu natiu veniá ciutadan d'Israèl.

Los arabis palestinians, musulmans o crestians còmptan tanben una diaspòra dispersada dins lo mond arabomusulman, particularament en Jordania, e dins d'autres païses del mond. L'identitat del pòble arabi palestinian s'es progressivament afirmada dempuèi lo començament del sègle XX, e s'es essencialament precisada al cors del conflicte apelat israeloarabi. Revendican uèi un Estat independent.