Pòble carib

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Representacion anciana d'indians caribs

Es caribs o kalinago son ua gent en era Cariba atau coma un gran grop d'ilhes de Veneçuela e des Antilhes Petites. Son un pòble amerindi originari dera costa nòrd de Sud-America.

Parlauen ua lengua carib o lengua de comunicacion enter territoris (pidgin). Es sòns atacs en d'autes territòris heien que plan de hemelles Arawak siguessen capturades e pera eres qu'era pas malaisit de parlar Kaliphone o ua lengua maipuri (Arawak).

En eth sud dera mar Cariba tanben i auia un aute grop que parlaua carib; es Galibi. Demorauen en vilatges desseparats de Veneçuela, Granada, Tobago, Santa Lúcia, Dominica e Sant Vincent.

Istòria[modificar | modificar la font]

Es caribs se cre qu'emigraren des der arriu Orinoco en Sud-America tà demorar enes Ilhes Cariba en 1200. Pendent es dus segles auans dera arribada de Colom, desplaçaren es tainos pera guerra, era exterminacion e era assimiliacion. Es tainos auien arribat auans ara zona des deth continent.

Es ilhencs carib auien tostemps het negòcis damb es taino de l'èst des Ilhes Cariba. Es caribs produsien productes de plata. Er aur era obtingut des deth continent. Eren grans bastidors de canoés e tanben grans mariners. Dominauen era Cariba pes sues guerres.

Sigueren, ath sòn torn, desplaçats pes europeus més damb ua grana pèrdua de vida; i aueren plan d'experiències coma era veròla atau coma guerres. Quaqu'ns sigueren assimilats pendent eth periòde coloniau e uns pòcs demorauen ena Dominica. Aué que subreviuen beri uns ena Cariba e era Dominica.

Es caribs neres de Sant Vincent an coma ancessors africans esclavats que hugiren. Quaqu'ns que se maridaren damb es caribs e no siguec enquia 1795 qu'es anglesi es portaren tà era ilha de Roatan , deuant Honduras. Es sòns descendents sons aperats garifuna. Eth darrèr parlaire de carib moriguec en 1920 e aué aguesta lengua ei escandida.

Pòble[modificar | modificar la font]

Es caribs pogueren subrevíuer as europeus pr'amor qu'era Ilha dera Dominica a ua part plan montanhenca (15 Km2) conegut coma eth territori carib. Enqüera adara escolHen es sòns capmestres. Quauques centenes de caribs enqüera purs etnicaments demoren enes ilhes Virgin, St. Kitts & Nevie, Antigua & Barbuda, Guadalupa, Martinica, Dominica, Santa Lucia, Granada, Trinidad, Aruba e Sant Vincent.

Es garifuna hen ua musica plan diuersa dera resta de tribús dera America Central. Era horma més coneguda ei era punta. Es dançadoires an de móuer es malucs hent redondes damb eri. Aué era punta s'apera tanben punta rock. D'autes hormes de musica des garifunes son eth hungu-hungu, eth matamuerte a era paranda, enter autes. Era letra des cançons ei escrita soent per hemnes.

Es tambors jugen un papèr plan destacat. S'aperen eth primero e era segunda. Era mescla des tambors s'apera sisera e vien acompanhada d'aguesta fruita deth arbe dera gorda, plen dera grana.

Religion[modificar | modificar la font]

Es caribs se cre qu'an estat politeistes. Creden que i a un esperit marrit que s'apera Maybonya qu'a d'éster calmat tà evitar malures. Es sòns shamans que se diden buyeis e son plan respectats pr'amor que tanben esdevenien guerrers. Es sues querimònies eren acompanhades damb sacrificis.

Es caribs humauen tabac e era sua cultura era patriarcau. Es hemnes portauen es petits, produsien minjar e vestits e colhien eth minjar dera tèrra. En eth segle XVII viuien en ostaus desseparades des òmes. Totun, eren plan respectades e auien cert poder. Era societat carib era mès egalitara qu'era des tainos pr'amor que i auien pas capmestres de vilatge ne de guerra ne aristocracia.

Cannibals[modificar | modificar la font]

Era paraula carib karibna vole díder persona. Siguec eth origin dera paraula moderna cannibal. Enter es caribs era un rituau ligat damb minjar es enemics e quauques europeus crederen qu'eren cannibals en generau.

Es kalinango auien ua tradicion de manténer es ossi de sòns ancessors en es ostaus. Pr'amor d'açò sigueren descrits coma vicioses e violents. Se dide que Giovanni de Verrazzano siguec tuat e minjat pes caribs dera ilha Guadalupa en 1528.

Es istoriadòrs an descrit eth cannibalisme coma ligat a certi rituaus belics. En 1503 era reina de Castelha (pas d'Aragon) Isabela establiguéc que podien éster esclavats determinadi indis. Açò duguec as castelhans a esclavar molti indians damb era excusa qu'eren cannibals tà préner es sues terres. Totun, i a pas d'evidència arqueològica o d'òmes qu'an guardat e confirmat qu'es caribs minjassen umans.

Honts[modificar | modificar la font]

º Allaire, Louis (1997). "The Caribs of the Lesser Antilles", in Samuel M. Wilson, The Indigenous People of the Caribbean, pp. 180–185. Gainesville, Florida: University of Florida. ISBN 0-8130-1531-6.

º Steele, Beverley A. (2003). Grenada, A history of its people, New York: Macmillan Education, pp. 11–47

º Honeychurch, Lennox, The Dominica Story, MacMillan Education, 1995.

º Davis, D and Goodwin R.C. "Island Carib Origins: Evidence and non-evidence", American Antiquity, vol.55 no.1(1990).

º Eaden, John, The Memoirs of Père Labat, 1693–1705, Frank Cass, 1970.

º "Carib", Ethnologue

º "Kalinago", Name change announcement of November 15, 2010, by the Office of the Kalinago Council posted at Dominica News Online

º (French) Brard, R., Le dernier Caraïbe, Bordeaux : chez les principaux libraires, 1849, [1]