Numancia (Hispania)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Numancia o Numantia en latin es una vila antica del nòrd d'Hispania (près de l'actuala Soria) que resistèt pendent vint ans a la conquiste romana, entre -153 e -133. Aquela luta ferotge, que los romans arrivèron pas a capitar, se plaça dins l'ecastre de la Tresena Guèrra Punica. Mai d'un general aboquèt per la prene abans que le Senat i envie lo seu melhor cap, Escipion Emili, lo venceire de Cartage.

Lo sèti de la vila[modificar | Modificar lo còdi]

Article detalhat: Guèrra de Numancia.

Aprèp un sèti implacable de quinze meses, los Romans fin finala venquèron de la vila en -133 : vencuts par la fam, los numancians se suicidèron e incendièron la ciutat. Lo general roman i ganhèt l'escais de "Numantinus".

Aquel episòdi istoric inspirèt, entre autres, una tragedia a Miguel de Cervantes : Lo sèti de Numancia (1585). Carlos Fuentes tanben l'evòca dins lo recuèlh de novèlas istoricas : "L'irangièr".

Nòtas et referéncias[modificar | Modificar lo còdi]