Miquèl de Nòstra Dama

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Nostradamus)
Retrach original de Miquèl de Nòstra Dama per son filh Cesar

Miquèl de Nòstra Dama (Sant Romieg de Provença, 14 de decembre de 1503Selon de Provença, 2 de julhet de 1566), pus conegut jol nom latinizat de Nostradamus foguèt un mètge e astrològ provençal[1] Mai que mai conegut pel seu libre Les Propheties, que foguèt editat pel primièr còp en 1555, e que dempuèi daissèt practicament pas d'èsser publicat. Sas profecias suscitèron un fòrt interès dins lo public, que représ per la premsa populara faguèt que li foguèsse atribuida la prediccion de mantun eveniment mondial màger. Fòrças fonts academicas mantenon que las associacions faitas entre aquestes eveniments mondials e los quatrins de Nostradamus son largament lo resultat de malas interpretacions (de còps que i a deliberadas) o alara son tròp teunhas per que pòscan constituir de pròvas d'un que que siá poder predictiu genial. En mai, cap de las fonts citadas a pas jamai provesit d'evidéncia que qualqu'un auriá interpretat los quatrins de Nostradamus pro especificament per permetre d'identificar clarament un eveniment qual que siá per avança[2].

Biografia[modificar | Modificar lo còdi]

Luòc de naissença supausat de Nostradamus abans son adobament recent, a Sant Romieg de Provença

Enfància[modificar | Modificar lo còdi]

Nascut lo 14, o lo 21 de decembre de 1503 a Sant Romieg de Provença, que son luòc de naissença supausat i existís totjorn, Miquèl èra un dels nòu enfants de Reinièra de Sant Romieg e del mercant de gran e notari Jaume de Nòstra Dama. La familha de Jaume èra josieva, mas son paire Gui Gassonet, se convertiguèt al catolicisme cap a 1455, e prenguèt lo nom crestian de Pèire de Nòstra Dama (d'après lo sant del jorn de la conversion)[3]. Sos fraires e sòrres coneguts son Delfina, Joan I (a l'entorn de 1507–77), Pèire, Ector, Loís (nascut en 1522), Bertrand, Joan II e Antòni (nascut n1523)[3][4][2].

Se coneis paucas causas de mai de l'enfància de Nostradamus, e mai que i aja una cresença fèrma que foguèsse educat pel sieu rèire-grand mairal Joan de St. Romieg[5], fait que es discutible amor de la desaparicion de las donadas istoricas après 1504, quora l'enfant aviá sonque un an[6].

Ans d'estudis[modificar | Modificar lo còdi]

A l'edat de quinze ans, Nostradamus dintrèt a l'Universitat d'Avinhon per estudiar lo bachelierat. Après un pauc mai d'un an (quora deviá ja aver estudiat lo trivi classic en retorica, gramatica e logica, pus segurament que lo quadrivi posterior de geometria, aritmetica, musica e astronomia/astrologia), se vegèt obligat d'abandonar Avinhon quand l'universitat tanquèt sas pòrtas davant l'irrupcion de la pèsta negra. Après aver daissat Avinhon, Nostradamus viatgèt a travèrs lo país uèit ans per cercar d'èrbas medicinalas. En 1529, après qualques annadas coma apoticari, dintrèt a l'Universitat de Montpelhièr. Ne foguèt forabandit pauc après pel procurador de l'universitat, Guilhèm Rondelet, quora se descubriguèt qu'aviá exercit coma apoticari, un mestièr manual, expressament defendut pels estatuts de l'universitat[7]. Lo document del faidiment (BIU Montpellier, Register S 2 folio 87) existís totjorn a la bibliotèca de la facultat[2]. Pasmens, d'unes de sos publicadors e correspondents lo diguèron encara "Doctor". Après son fòrabandiment, Miquèl contunhèt de trabalhar, benlèu sempre coma apoticari, e venguèt celèbre en crear la "pilula ròsa" supausada de protegir de la pèsta negra[8].

Maridatge e profession[modificar | Modificar lo còdi]

En 1531 Miquèl de Nòstra Dama foguèt convidat per Juli Cesar Scaliger, un saberut d'origina italiana, a venir a Agen[3]. Ailà, esposèt una femna que son nom es pas segur (benlèu Enrieta d'Encausse), que li donèt dos mainatges[9]. En 1534 sa molhèr e sos enfants defuntèron, possiblament de la pèsta. Après sas mòrt, contunhèt de viatjar, traversèt França e benlèu Itàlia[3].

L'ostal de Nostradamus a Selon de Provença, coma foguèt tornar bastit après lo tèrratremol de Lambesc de 1909
Nostradamus a Selon de Provença

A son retorn en 1545, assistiguèt lo famós mètge Loís Serre dins son combat contra l'epidemia de pèsta a Marselha puèi s'ataquèt de son costat a l'epidemia a Selon de Provença e a Ais de Provença. Finalament, en 1547, s'installèt a Selon de Provença dins l'ostal qu'existís uèi, que i esposèt una rica veusa nomenada Anna Ponsarda, amb qui aguèt sièis enfants – tres filhas e tres filhs[3]. Entre 1556 e 1567 el e sa molhèr crompèron un tretzen de las parts d'un projècte de canal gigantesc organizat per Adam de Crapona per irrigar largament Selon de Provença e la Crau vesina amb l'aiga de Durença[6].

Endevinaire[modificar | Modificar lo còdi]

Après una autra visita en Itàlia, Nostredama comencèt de s'alunhar de la medecina cap a l'oculte. Seguissent la tendéncia populara, escriguèt un almanac en 1550, pel primièr còp latinizèt son nom de Nostredama a Nostradamus. Foguèt tant encoratjat pel succès de l'almanac, que decidiguèt de n'escriure un cada an.

Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Enciclopedia.cat
  2. 2,0 2,1 et 2,2 Lemesurier, Peter, The Unknown Nostradamus, 2003
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 et 3,4 Leroy, Dr Edgar, Nostradamus, ses origines, sa vie, son oeuvre, 1972, ISBN 2-86276-231-8
  4. Lemesurier, Peter, 'The Nostradamus Encyclopedia, 1997 ISBN 0-312-17093-9
  5. Chavigny, J.A. de: La première face du Janus françois... (Lyon, 1594)
  6. 6,0 et 6,1 Brind'Amour, Pierre, Nostradamus astrophile, 1993
  7. Benazra, R, Espace Nostradamus
  8. Nostradamus, Michel, Traite des fardemens et des confitures, 1555, 1556, 1557
  9. Maison de Nostradamus at Salon