Nestor

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Nestor
Nestor e sos filhs sacrifican a Poseidon sus la plaja de Pilos, cratèri en calici atic de figuras rojas, 400-380 AbC., Musèu arqueologic nacional de Madrid
Foncion
Rei de Pilos (d)
Biografia
Paire
Nelèu
Maire
Cloris
Frairia
Periclimenus (d)
Conjunts
Euridici de Pilos (en)
Anaxibia (d)
Enfants
Antilòc
Pisidici (d)
Equefron (d)
Stratius (en)
Persèu (d)
Pisistrat
Policasta
Trasumedes
Aretus (d)
Autras informacions
Conflicte

Dins la mitologia grèga, Nestor (en grèc ancian Νέστωρ) es lo mai jove filh de Nelèu e de Cloris, rei de Pilos. Es lo sol subrevivent après lo chaple per Eracles de totes sos fraires. Doas tradicions se destrian per explicar qu'aja subrevescut al triste destin de sa frairia: que siá estat elevat a Gerenia, en Messania, luènh de sos, que siá lo sol avent refusat de participar a l'assag del panatòri dels buòus de Gerion, penosament escortat per Eracles, realizada per Nelèu e sos onze autres filhs. En escambi l'eròi li auriá escalivat sa vida e fa de Nestor lo rei de Messenia.Apollon, en rescat del murtre dels Niobids, li accòrda de viure mai de tres generacions. Vengut rei, combat mai d'un còp los Pilians e los Epèus, coupables d'incursions salvatges sus son reialme. Manca de pauc de massacrar les Molionids que son salvats per Poseidon. Venquèron Ereutalion en combat singular[1]. Participa a la caça del singlar de Calidon, al combat dels Lapits contra los centaures e es evcat a vegada son nom dins l'expedicion dels Argonautas.

Es lo mai vièlh e savi dels eròis de la guèrra de Tròia. Dins l’Iliada e l’Odissèa, es un vièlh encara valent sul camp de batalha, escochat amb respècte per totes, subretot per sos vejaires, son experiéncias e sos conselhs pendent de convocacions del Conselh per exemple. Menelas li demanda conselh après lo raubament d'Elena, e Nestor l'acompanha dins l'ensemble de la Grècia per amassar los diferents eròis que van participar al conflicte. D'esprel participa a la guèrra amb un contingent de 90 naus. S'esfòrça tanben de far tornar la concòrdia entre Aquilles e Agamemnon après la disputa entre ambedos òmes.

Passa, segon los autors, per èsser l'espós d'Anaxibia o d'Euridici. A mai d'un filhs — Antilòc, Trasimedes, Stratiquos, Persèu, Aretos, Equefron e Pisistrata —, que los dos primièrs participan amb eles a la guèrra de Tròia. A tanben doas filhas, Pisidicèa e Policasta. Segon de versions posterioras a l'Iliada, son filh Antilòc, lo melhor amic d'Aquiles après Patrocle, li salva la vida en sacrificant la sieuna contra Memnon.

Nestor es un dels rares Grècs coneissent un retorn de la guèrra sens istòria. Dins l'Iliada, es sovent designat amb l'epitèta de « vièlh menaire de carri », e dins l'Odissèa, lo filh d'Ulisses, Telemac, lo visita per prene un conselh.

Dins lo Fedra[2],[3] de Platon, Socrata fait de Palamedes lo subjècte d’un jòc de mots ont fa amb simpatia Nestor e Ulisses autors d’escrich d’art oratòri.

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • Luc Brisson (dir.), Phèdre : Platon, Œuvres Complètes, Éditions Gallimard, (1re éd. 2006) (ISBN 978-2-0812-1810-9) {{{títol}}}. Brisson. ISBN 978-2-0812-1810-9. 

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Modèl:HomIli Chant VII (136-160)
  2. Modèl:PlaPhè, 261d.
  3. Brisson 2008

Fonts[modificar | Modificar lo còdi]

  • Apollodòr, Biblotèca (I, 8, 3 ; I, 9, 9).
  • Omèr, Illiada (passim), Odissèa (III, 157 e seg.).
  • Igin, Fablas (XCVII).
  • Ovid, letafòra (VIII, 313 ; XII, 169 ; XIII, 63-64).
  • Quint, d'Esmirne, Seguida d'Omèr (III, 516).
  • Estrabon, Geografia (VIII, 3, 1 ; VIII, 13, 19).