Mustela putorius

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
v · d · m
Puditz
Symbole-faune.png
Puditz domèstic (Mustela putorius furo)
Puditz domèstic
(Mustela putorius furo)
Règne Animal
Embrancament Chordata
Sosembr. Vertebrata
Classa Mammalia
Sosclassa Theria
Infraclassa Eutheria
Òrdre Carnivora
Sosòrdre : Caniformia
Familha Mustelidae
Sosfamilha : Mustelinae
Genre Mustela
Espècia : Mustela putorius
Mustela putorius furo
(Linnaeus, 1758)
Sinonims
  • Martes furo (L.)
  • Mustela furo L., 1758 (Clapperton, 2001)
  • Putorius putorius furo L.
Estatut CITES  : Cites III .png Annèxe III ,
Revision del 22/04/76

Wikispecies-logo.svg Retrobatz aquel taxon sus Wikispecies

Percorrètz la zoologia sus Wikipèdia:
AlphaHelixSection (blue).svg
Symbole-faune.png
Salmobandeau.jpg
PCN-icone.png
Icone botanique01.png
P agriculture.png
Patates.jpg
Extracted pink rose.png


Lo pudre o puditz es un mamifèr que son nom scientific es Mustela putorius; aparten a la familha dels mustelidats.

Descripcion fisica [modificar]

Lo pudre mesura de 35 a 45 cm (fins a 60 cm amb la coa), la femèla es pus pichòta que lo mascle. Lo mascle pesa entre 1 e 1,5 kg, la femèla solament de 500 a 600 g. A un pelatge brun sorne a brun negre. Es pus sorne d'estiu que d'ivèrn.

Costumas de vida [modificar]

Es nocturne, mas lo podèm veire de còps lo jorn. Lo pudre es silenciós, furtiu e discret. Dins la jornada dormís dins sa tuta. Monta rarament als arbres, mas nada fòrça plan. Viu dins las planas, los camps, los prats. Cava sa tuta dins de vièlhas garenas o dins una ròca tapissada amb de mossa. Sos predators son lo tais, los rainals, los martres, los chòts grand duc.

Noiridura : Se noirís de batracians, peisses, reptils, insèctes, vèrs e tanben de frucha en auton.

Reproduccion [modificar]

L’acoplament a luòc entre febrièr e abril. Probable que lo mascle estimula l’ovulacion. Aprèp una gestacion de 41 a 42 jorns, la femèla dona naissença a una portada annala de tres o quatre pichòts.