Moammar al-Gaddafi

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Mouammar Kadhafi)
Moammar al-Gaddafi en 2009

Moammar al-Gaddafi[1] (en arabi معمر القذافي, Muʿammar Al-Qadhāfy[2]), nascut lo 19 de junh 1942 a Qasr Abo Hadi e mòrt lo 20 d'octòbre de 2011 a Sirte, comunament apelat Colonel Gaddafi o Fraire Guida, èra un militar e politican libian.

Biografìa[modificar | Modificar lo còdi]

Moammar al-Gaddafi es lo pus jove enfant d'una familha de bedoïns del clan de Ghous, un clan de la tribú de Kadhafa. En 1962 estudièt lo dret e l'istòria a l'Universitat de Libia, mas la daissèt per far una educacion militara a Benghazi e tanben al Reialme Unit per tal d'acabar son entraïnament oficial.

Lo 1èr de setembre de 1969, Gaddafi faguèt un còp d'estat contra lo rei Idris Sanossi, qu'èra alara en Turquia per un tractament medical. Son nebot prince Hassan Reda foguèt enviat en preson. Entre 1969 e 2011 Gaddafi foguèt lo cap de l'estat libian. D'aquel temps escriguèt Lo libre Verd, que i explica sas idèas politicas. Conten d'elements socialistas e panarabismes, un movement nacionalista arabi. Mentre son regne, Gaddafi sostenguèt divèrsas organizacions terroristas, coma la RAF, l'IRA o l'ETA, çò qu'isolèt Libia diplomaticament dins lo mond. En 1986 las fòrças de l'intelligéncia libiana botèron una bomba dins la discotèca La Belle a Berlin, dos soldats americans e una femna moriguèron. En 1988 un ataca terrorista contra un avion de linha american (Pan-Am Flight 103) dessubre Lockerbie en Escòcia tuèt 270 personas. Après aqueste atemptat, los Estats Units bombardèron Tripoli e Benghazi.

Entre 1990 e 2000 Gaddafi restabliguèt las relacions diplomaticas amb los païses occidentals. En 2002 Gaddafi formèt l'Union Africana, successora de l'Organizacion de l'Unitat Africana. En 2008 Libia e Soïssa aguèron una disputa politica quand Hannibal al-Gaddafi foguèt arrestat, acusat de maltractança dels servents dins una ostalariá de Genèva. En responsa, Gaddafi mantenguèt dos comerçants soïsses coma ostatges.

En 2011 lo pòble libian se revòltèt contra lo regim dictatorial de Gaddafi. Après la guèrra civila, Gaddafi foguèt retrobat a Sirte. Lo 20 d'octòbre de 2011 foguèt tuat dins de condicions mal conegudas.

Familha[modificar | Modificar lo còdi]

Gaddafi es estat maridat dos còps. Aguèt un filh amb sa primièra molher e sèt enfants amb sa segonda Safaja Farkash.

  • Mohammad al-Gaddafi (1970): Es lo filh ainat de Moammar al-Gaddafi.
  • Saïf al-Islam al-Gaddafi (1972): Es lo filh qu'aviá mai d'influéncia politica.
  • Al-Saadi al-Gaddafi (1973 - 2011): fotbolaire professional en Libia e Itàlia.
  • Motasim-Billah al-Gaddafi (1975 - 2011): Es mòrt amb son paire en Sirte.
  • Hannibal al-Gaddafi (1977): Son Arrestacion foguèt la rason de las disputas politicas entre Libia e Soissa.
  • Saïf al-Arab al-Gaddafi (1982 - 2011): Moriguèt dins un bombardament a Tripoli en Abril de 2011.
  • Xamis al-Gaddafi (1983 - 2011): 7ra lo commandant d'una brigada elitari.
  • Aïsha al-Gaddafi (1976): èra avocat al procès de Saddam Hossain.
  • Hana al-Gaddafi (1985), adoptat.

Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Egalament retranscrit Kadafi, Kaddafi, al-Kadhafi, Algathafi, al-Gaddafi, Al Qadafi, Qadhafi, Gaddafi, Gueddafi, Ghatafi, Gheddafi, ou El-Gueddafi.
  2. Transliteracion ALA-LC 1997