Mosterian

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Abric superior del Mostièr, site eponim del Mosterian

Lo Mosterian es la principala manifestacion culturala del Paleolitic mejan en Eurasia (aperaqui 300 000 a 30 000 abans lo present), pendent los periòdes glaciaris Würm I e Würm II e pendent lor periòde interglaciari. Recep aquel nom del jaciment del Mostièr, situat al limit de Paisac e Lo Mostièr, en Peiregòrd, dins lo departament de Dordonha. Sembla derivar dirèctament de l'Acheulean e de lors contemporanèas. Presenta de pigassas bifacialas, de triangularas o cordifòrmes, de puntas, de pèças amb de moscas, de gratadors, de pèças denticuladas, de cotèls rebaissats talhats sus d'asclas grandas de pèira, de burins, de raspadors e de perforadors.

Los cercaires Henri Breuil, Denis Peironin, Francés Bòrdas, L. e S. Binford, P. Mellars, N. Rolland, Ora Dibble e E. Böeda analisèron aquel periòde e fin finala s'establiguèt un classament del Mosterian amb cinc tipes: Mosterian de tradicion Acheulean (A e B), Mosterian tipic, Charentian o Quina Ferrassie, Mosterian de denticulats e Vasconian o Olha.