Monte Verde

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Monte Verde ei un lòc arqueologic en eth sud de Chile aprep de Puerto Montt. Aguestes trobalhes an sigut datades en hé 14.800 ans (1). Açò mostra qu'es umans ja auien arribat a Chile auans qu'era cultura de Clovís pr'amor que son 1000 ans mès ancianes. Aguestes trobalhes neguen eth model de Clovís prumèr que mantien qu'era poblamentason d'America comencec hé sonque 13.500 ans (2).

Quan i aguec eth descurbiment, era comunautat scientifica neguec es resultats mès adara s'an trapat mès evidéncies arqueologiques qu'evidencien qu'es umans arribaren a Monte Verde 1800 ans auans qu'er Estrech de Bering arribés a desapareisher hé 13000 ans.

Açò arremerca qu'es òmes que viatjauen ena epòca ac agueren de hér peth correder der oèst, ena còsta, enquia Monte Verde. De hét, i auia pro de minjar ta toti en aquera epòca (3)(4)(5).

Eth descurbiment[modificar | modificar la font]

Aguest lòc siguec descurbit en 1975 quan un veterinari visitaua er airau de Monte Verde. Er estudiant descurbiguec un os de vaca plan estranh qu'auien pres es pagesi dera zona. Aguesti digueren que l'auien pres en eth rierol de Chinchihuapi. Dempús se sabec qu'era un os de mastodon. Mario Pino, un geològ chilen e Tom Dillehay, un antropològ american, ensenhaires ena Universidad Austral de Chile, iniciaren es excavacions en Monte Verde en 1977.

Eth lòc ei plaçat a 58 Km der ocean Pacific. Monte Verde era en bon estat pr'amor que i auia un entorn anaerobic aprep deth rierol. Pauc dempús sòn ocupacion, es aigues deth rierol creisheren e un palut se formec que preservec plan ben es artefactes peribles pendent milièrs d'ans.

Eth radiocarbon diguec qu'eth lòc auia 14.800 ans (1)(6). Se traparen dus grani horats e tanben plan de petits. Restes de bèsties ath torn de hustes tà enauçar 12 tendes. Açò permetec díder qu'era poblason era de 20 a 30 persones. Tanben se trapec ua clava, es recercaires traparen tanben un tròs de carn damb sòn DNA. Se trapec qu'era de mastodont.

Era data mès anciana non siguec pas acceptada enquia 1997. Se credeva, ena epoca, qu'era dintrada en America auia estat per Estrech de Bering qu'ei a 12.000 Km de Monte Verde. Eth grop de scientifics concluderen qu'es persones de Monte Verde auien demorat aquiu auans dera cultura de Clovis. Eth doctor Marino Pino confirmec que Monte Verde auia 33.000 ans. Era husta cremada deth lòc ac didia atau. Mès d'autes recercaires an volgut éster més prudents e aguesta data a sigut pas acceptada per tota era comunautat scientifica (7)(8).

Interpretacions[modificar | modificar la font]

Eth radiocarbon (9)(10)(11) a confirmat que Monte Verde aguec òmes enter 14.800 e 33.000. Açò ac converteish en eth loch més ancian d'America. Es trobalhes de Clovis adara se cre que son d'enter 13.500 -13.000 ans (12)(13)(14).

Auans deth descurbiment de Monte Verde, plan de recercaires credeuen qu'era rota uilisada pes òmes tà Chile siguec ua rota de tèrra. Més Monte Verde dide pas açò. Auans de -13.000 es cadies de glacers encara eren plan nautes e permetien pas eth sòn pas a trauers. Eth radiocarbon de Monte Verde ditz qu'es trobalhes son d'auans de 13.000 ans. Més eth païsatge auia d'éster plan desertic auans d'aguesta data tà susténer manades de bèsties (15).

Aué se cre qu'aguesta rota se héc pera còsta (16). Aguesta auia pas de gèu (17). En Monte Verde tanben se cre que sòns abitants auien un coneishement prohond des hont marines (18)(19). Açò indica qu'aqueri òmes eren caçaires, colhien de frutes deth bòsc e tanben eren pescaires. Viatjauen pera còsta en canoé e viuien tanben de honts marines (20)(21).

Totun, cau que plan més lochs coma Monte Verde sigan trapats tà poder hér ua teoria mès generau, mès açò ei pas possible aué pr'amor que plan de lòcs son sos era aiga der ocean, a 200 metres de prohonditat (15)(22). Damb tot, i auia comèrci (23).

Monte Verde II[modificar | modificar la font]

Dillehay e era sua equipa confirmeren que Monte Verde II siguec aucupat enter hé 14.800 ans e 13.800 ans. Auia enter 20 e 30 abitants. I auia tanben ua estructura de husta e de pèths de bèstia que heia més de 200 passes. Aguesta qu'era aprep deth rierol. Laguens, es òmes divisauen er espaci damb pèths tà crear espacis diuersi. Dehora i auien dus huecs grani tà bastir utís e rostir (24)(25)(26).

Laguens de cada espaci ena tenda grana i auia tanben un petit huec. Ath torn d'aguest i auia plan d'utís de peira, nodes, baies, etc. Tanben se trapec un especimen de patata damb 13.000 ans. Non se sabe se siguec plantada o pas (27). Tanben i auia 45 plantes diuerses tà minjar. Quauques sigueren colhides a 240 KM de Monte Verde. Pr'açò se cre que tanben i auia rutes de comèrci.

Era clava que se trapec, se cre que siguec heta per un mainatge qu'auia damb eth utís de peira e còrdes. Tanben se traparen restes d'algues tà minjar (28). D'autes lòcs son egals a Monte Verde en Chile. Aguesti son era Cueva del Milodón, Pali Aike Crater (29)(30)(31) e Chan-Chan, a 200 Km.

Véder tanben[modificar | modificar la font]

º Paleoindians

Referències[modificar | modificar la font]

1.- ^ a b c "Monte Verde Archaeological Site". Tentative List of Properties of Outstanding Universal Value. World Heritage - United Nations Educational, Scientific, and Cultural Organization. Retrieved 1 November 2010.

2.- ^ "Ancient seaweed chews confirm age of Chilean site". Reuters. 2008-05-08.

3.- ^ Dillehay TD et al. "On Monte Verde: Fiedel's Confusions and Misrepresentations". University of Kentucky. Retrieved 2010-11-02.

4.- ^ Mandryk, C. A. S.; Josenhans, H.; Fedje, D. W.; Mathewes, R. W. (2001). "Late Quaternary paleoenvironments of Northwestern North America: Implications for inland versus coastal migration routes". Quaternary Science Reviews 20: 301. doi:10.1016/S0277-3791(00)00115-3. edit

5.- ^ Meltzer, David J. First Peoples in a New World Berkeley: University of California Press, 2009, pp. 129-130

6.- ^ "Monte Verde Excavations To Resume." Archaeology Magazine. Web. 08 Dec. 2011. <http://www.archaeology.org/online/news/verde.html>.

7.- ^ R. E. Taylor, C. Vance Haynes Jr., Donna L. Kirner and John R. Southon (July 1999). "Radiocarbon Analyses of Modern Organics at Monte Verde, Chile: No Evidence for a Local Reservoir Effect". American Antiquity (Society for American Archaeology) 64 (3): 455-460. JSTOR 2694145.

8.- ^ http://www.unl.edu/rhames/monte_verde/MonteVerde.htm

9.- ^ http://www.archaeology.org/online/news/verde.html

10.- ^ http://www.unl.edu/rhames/monte_verde/monte_verde1.htm

11.- ^ Waguespack, Nicole M. (2007). "Why We're Still Arguing About the Pleistocene Occupation of the Americas". Evolutionary Anthropology 16: 63–74.

12.- ^ Collins, Michael, and Tom Dillehay. "Early cultural evidence from Monte Verde in Chile." Nature. 332. (1988): 150-152. Web. 8 Dec. 2011.<http://www.nature.com/nature/journal/v332/n6160/abs/332150a0.html>

13.- ^ Wilford, John. "Chilean Field Yields New Clues to Peopling of Americas." New York Times 25 Aug 1998, n. pag. Print.

14.- ^ a b Rose, Mark. "The Importance of Monte Verde."Archaeology. 18 Oct 1999: n. page. Web. 8 Dec. 2011.

15.- ^ a b Wayman, Erin. "Seaweed confirms Monte Verde dates, but also migration patterns?." Geotimes. Jul 2008: n. page. Web. 8 Dec. 2011.<http://www.geotimes.org/july08/article.html?id=nn_seaweed.html>.

16.- ^ Surovell, Todd. "Simulating Coastal Migration in New World Colonization." Current Anthropology. 44.4 (2003): 580-589. Web. 8 Dec. 2011.<http://uwacadweb.uwyo.edu/surovell/pdfs/coastal%20migration.pdf>.

17.- ^ Dickinson, W.R. 2011. Geological perspectives on the Monte Verde archeological site in Chile and pre-Clovis coastal migration in the Americas. Quaternary Research, 76, pp. 201-210.

18.- ^ a b c Dillehay TD, Ramírez C, Pino M, Collins MB, Rossen J, Pino-Navarro JD (May 9, 2008). "Monte Verde: seaweed, food, medicine, and the peopling of South America". Science 320 (5877): 784–6. doi:10.1126/science.1156533. PMID 18467586.

19.- ^ "Monte Verde, Chile." Native Peoples of North America. Cabrillo Anthropology Department, 18 Feb 2000. Web. 8 Dec 2011.<http://www.cabrillo.edu/~crsmith/mverde.html>.

20.- ^ Dixon, E.J. 2001. Human colonization of the Americas: timing, technology and process. Quaternary Science Reviews, 20, pp. 277–299.

21.- ^ "Monte Verde Excavation: or Clovis Police Beat a Retreat ." Cabrillo Anthropology Department, n.d. Web. 26 Nov 2011.

22.- ^ Dickinson, W.R. 2011. Geological perspectives on the Monte Verde archeological site in Chile and pre-Clovis coastal migration in the Americas. Quaternary Research, 76, pp. 201-210.

23.- ^ "Monte Verde, Chile." Native Peoples of North America. Cabrillo Anthropology Department, 18 Feb 2000. Web. 8 Dec 2011.<http://www.cabrillo.edu/~crsmith/mverde.html>.

24.- ^ Mithen, S. After the Ice: A Global Human History 20,000-5000 BC. Orion Books, 2003. ISBN 0-7538-1392-0.

25.- ^ Dillehay, Tom D. (11 May 1999). "The Late Pleistocene Cultures of South America". Evolutionary Anthropology 7 (6): 206–216. doi:10.1002/(SICI)1520-6505(1999)7:6<206::AID-EVAN5>3.0.CO;2-G.

26.- ^ Dillehay, Tom D. (2000). The settlement of the Americas: a new prehistory. Basic Books. p. 167.

27.- ^ Donald Ugent, Tom Dillehay, and Carlos Ramirez, Potato remains from a late pleistocene settlement in southcentral Chile, Economic Botany, 41(1), 17-27, January 1987

28.- ^ Salisbury, David F. "New Evidence About Earliest Americans Supports Coastal Migration Theory". Vanderbilt University. Retrieved 1 November 2010.

29.- ^ Tom D. Dillehay and Michael B. Collins. "Early cultural evidence from Monte Verde in Chile". Nature.com. Retrieved 1 November 2010.

30.- ^ Wilford, John Noble. "Chilean Field Yields New Clues to Peopling of Americas". New York Times. Retrieved 1 November 2010.

31.- ^ Hogan, C. Michael. "Pali Aike Cave or Rock Shelter". Megalithic Portal. Retrieved 1 November 2010.