Mongeta mungó

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Se deu pas confondre amb Sòja. Confusion.svg
Vigna radiata

La mongeta mungó (chinés : 绿豆, pinyin: lùdòu) es una planta annadièra de la familha de las fabaceae originària del soscontinent indian e cultivada coma ortalécia per sas granas consomidas coma legum. Es un ingredient corrent de la cosina asiatica.

Aquela mongeta es reputada per aver de proprietats fortificantas e lutar contra la fatiga.

Utilizacion[modificar | modificar la font]

Joves grelhs de mongetas mungó

Dins de regions de China, se manja lo mungó en sopa.

La farina de mungó es utilizada dins l'Andhra Pradesh, en Índia, per ne far de pescajons: los Pesarattu. En China la farina permet de far de vermicèli e de pastas.

Se manja tanben los joves grelhs eissits de granas aprèp germinacion, sovent conegudas jol nom fals de « grelhs de sòja » o « brots de sòja ».

Cultura[modificar | modificar la font]

Lo mungó es una planta tropicala (o sostropicala) que sa cultura demanda de temperaturas caudas (30 a 35 °C). Pòt butar dins d'aiga destillada.

creissença de la mongeta mungó (grelhs de sòja) en dètz jorns

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]