Modèl:Portal del Reialme Unit/Torisme

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Stonehenge

Stonehenge es un monument megalitic del Edat del Bronze e del neolitic situat situat prèp d'Amesbury dins lo comtat anglés de Wiltshire, a pauc près a 13 km al nòrd de la vila de Salisbury.

Stonehenge es format de quatre cercles concentrics de pèiras. Lo cercle exterior, un cercle central de 30 m de diamètre, constituit de trenta monolits de crès sonats Sarsen e portats del sit de Malborough Downs situat 40 km al nòrd. Mesuran dins los 4 m per en mejana 25 tonas caduna e son religadas per mantun lindèls pausats a lor somal. Es un doble cercle concentric de setanta sièis pèiras ficadas que foguèron quilhadas vèrs 2600 ans abans lo Crist. Quaranta tres d'aquelas pèiras foguèron portadas de la region de Pembrokeshire dins lo País de Galas actual, a mai de 250 km pus luènh. Lo primièr monument foguèt pas qu'un enclaus circular delimitat per una levada de tèrra e un valat exterior (7 et 8), mesurant a pauc près 110 m de diamètre, amb una dintrada principala orientada cap al nòrd-èst, e una autra mai pichona cap al sud (14). Aquò se trapava dins un camp penjarut (3100 abans lo C).

Es compausat d'un grand cercle de grands megalitics lo bastiment que se'n data entre 2500 e 2000 aC. Lo cercle de sable qu'environa als megalits es considerat la part mai anciana del monument en essent datada sul 3100 aC.

La tòca de la bastison d'aquel grand monument es desconeguda, mas se supausa que s'utilizava coma temple religiós, monument funerari o observatòri astronomic que servissiá a predire d'estacions. Durant lo solstici d'estiu, lo solelh sortiá just en traversant l'ais del bastiment, causa que fa supausar que los constructors avián de coneissenças d'astronomia. Lo meteis jorn, lo Solelh s'amagava en traversant l'ais del Woodhenge, ont se son trobats una multitud d'òsses d'animals e d'objèctes que fan pensar que s'i celebravan de grandas fèstas, probablament lo vèspre.