Mir (comunautat)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Lo tèrme de mir èra utilizat dins l'Empèri rus per designar l'autonomia locala de las comunautats païsanas. Mai precisament, aquel mot fa referéncia a una comunautat vilatgesa ont cadun deviá trabalhar ensems per assegurar la subrevida mutuala pel partatge del trabalh e de la noiridura.

Istoric[modificar | Modificar lo còdi]

L'origina del mir es desconeguda, aquel sistèma s'acabèt amb las reformas agràrias de Piotr Stolipin entre 1906 e 1911.

Foncionament[modificar | Modificar lo còdi]

Dins la Russia imperiala, la granda majoritat dels païsans de Russia tenián lors tèrras en proprietat collectiva mejans una mir qu'agissiá coma una cooperativa. Las tèrras lauradissas èran divisadas en parcèlas basadas sus la qualitat del sol e la distància del vilatge. Cada fogal aviá lo drech de clamar una o mai parcèlas en foncion del nombre d'adults dins lo fogal. Aquelas parcèlas èran periodicament destriadas pel conselh del mir, compausat dels caps de familhas, sus la basa d'un cens per assegurar una reparticion equitabla de las tèrras. Lo mir gerissiá tanben los impòsts de biais collectiu. Lo mir podava contenir de sèrvs que trabalhavan e vivián al costat dels autres païsans, sens granda diferéncia fòrça de lor ligams morals e financièrs amb lors proprietaris.