Menneval

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Menneval
Menneval
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 49° 05′ 53″ N, 0° 37′ 29″ E
Superfícia 6,63 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
164 m
90 m
Geografia politica
Region istorica Normandia Armas de Normandia
Estat França
Region
28
Normandia
Departament
27
EureBlason d'Eure
Arrondiment Bernay
Canton Bernay-Est
Intercom
242700581
de Bernay et ses environs
Cònsol Françoise Canu (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Gentilici (en francés)
Còde postal 27300
Còde INSEE 27398

Menneval en normand (Menneval en francés) es una comuna normanda, situada dins lo departament d'Eure e la region de la Nauta Normandia.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Partida eissida de l'article francés

Menneval A situat al limit entre la region naturala del Lieuvin e lo País de Ouche.

Ocupa lo extremitat d'un vast scenari entaillé per la vallée de la Charentonne.

Lo centre originel agropat a l'entorn de la glèisa a situat al limit del bòsc. Contribuissi a crear amb la vallée un luòc de granda qualitat.

Menneval A traversat per dos aisses de comunicacion màger : la RN 2138 e la RD 133.

Géographiquement, Menneval Fa partida de l'unitat urbana de Bernay ; administrativement, es incluse en lo costat de Bernay-Es [1].

Tèxte originau de l'article francés

Menneval est située à la limite entre la région naturelle du Lieuvin et le Pays d'Ouche.

Elle occupe l'extrémité d'un vaste plateau entaillé par la vallée de la Charentonne.

Le centre originel groupé autour de l'église est situé à la limite de la forêt. Il contribue à créer avec la vallée un site de grande qualité.

Menneval est traversée par deux axes de communication majeurs : la RN 2138 et la RD 133.

Géographiquement, Menneval fait partie de l'unité urbaine de Bernay ; administrativement, elle est incluse dans le canton de Bernay-Est [2].

Comunas vesinas[modificar | Modificar lo còdi]

Distanças e posicion relativa
Distanças e posicion relativa
MennevalMenneval
Comuna amb 10434 abitants (2000)Bernay (2,5km)
Comuna amb 370 abitants (2000)Valailles (3,3km)
Comuna amb 610 abitants (2000)Plasnes (4,4km)
Comuna amb 270 abitants (2000)Carsix (5,6km)
Comuna amb 660 abitants (2000)Courbépine (5,7km)

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Partida eissida de l'article francés

Jol regna de Richard II, primièr dels caps de la Normandie a s'intitular pòrti, un document #que s'informa a un don per Judith de Bretanha (982-1017) a La nòstra-Madama de Bernay menciona "Manneval". Jol regna de Louis IX, lo comèrci e l'indústria se #desvolopar fòrça a Menneval ont #èsser de creadas fabricas de teles e de lana. Menneval Èra un centre llençolier réputé en tota la França.

A Modèl:La s-, après la mòrt de Mathieu de Varennes, la familha de Bréauté accedís a la possession del vilatge per matrimòni[3]. Roger III de Bréauté, senhor de Néville e de Menneval, châtelain de Bernay, èra chambellan de Charles VI (1368-1422) e de Charles VII (1403-1461). Lo banc de Harfleur lo #metre en dificultat financièra, doncas que li calguèt pagar una rançon als Angleses. Tanben #dever vendre Menneval en 1413, las siás possessions a Bernay e en d'unas autras vilas de la region, al comte Jean VII de Harcourt. Se #reservar malgrat aiçò lo drech de rescat. Dos ans mai tard, lo rei #clamar la tèrra sus la venta: Menneval fasiá partida del domeni reial. Henry V (1387-1422) se #apropriar Menneval per la siá invasion de la Normandie.

En 1548 Adrien de Bréauté #vendre lo sieu drech de rescat al sieur de Mainteterne, #que la familha conserval Menneval a Modèl:La s-. Henri II (1519-1559) racheta Menneval.

En 1648, Claude de Erneville n'èra senhor de Menneval. Lo proprietari seguent, Louis-Jacques Grossin de Bouville (1759-1838), #viure dins lo sieu castèl de Roan e #donar Menneval a la siá sœur, #que i aviá épousé l'an 1781 Pierre-Alexandre Dauger. Dauger Èra a l'epòca de la Restauracion president del Conselh general de l'Eure [3].

Abans la Revolucion francesa Menneval èra lo banc d'un tribunal seigneuriale, #que i aviá lo drech d'anautita justícia e podiá decretar la pena de mòrt. En 1793 Menneval recebut en lo sillage de la Revolucion francesa l'estatut de municipalité, e en 1801 lo drech a l'autonomia locala.

Tèxte originau de l'article francés

Sous le règne de Richard II, premier des chefs de la Normandie à s'intituler duc, un document qui se rapporte à un don par Judith de Bretagne (982-1017) à Notre-Dame de Bernay mentionne "Manneval". Sous le règne de Louis IX, le commerce et l'industrie se développèrent beaucoup à Menneval où furent créées des fabriques d'étoffes et de laine. Menneval était un centre drapier réputé dans toute la France.

Au sègle XIV, après la mort de Mathieu de Varennes, la famille de Bréauté accède à la possession du village par mariage[3]. Roger III de Bréauté, seigneur de Néville et de Menneval, châtelain de Bernay, était chambellan de Charles VI (1368-1422) et de Charles VII (1403-1461). Le siège de Harfleur le mit en difficulté financière, puisqu'il dut payer une rançon aux Anglais. Aussi dut-il vendre Menneval en 1413, ses possessions à Bernay et dans d'autres villes de la région, au comte Jean VII d'Harcourt. Il se réserva cependant le droit de rachat. Deux ans plus tard, le roi clama la terre sur la vente: Menneval faisait partie du domaine royal. Henry V (1387-1422) s'appropria Menneval par son invasion de la Normandie.

En 1548 Adrien de Bréauté vendit son droit de rachat au sieur de Mainteterne, dont la famille conserval Menneval au sègle XVIII. Henri II (1519-1559) racheta Menneval.

En 1648, Claude d'Erneville était seigneur de Menneval. Le propriétaire suivant, Louis-Jacques Grossin de Bouville (1759-1838), vécut dans son château de Rouen et donna Menneval à sa sœur, qui avait épousé en 1781 Pierre-Alexandre Dauger. Dauger était à l'époque de la Restauration président du Conseil général de l'Eure [3].

Avant la Révolution française Menneval était le siège d'une cour seigneuriale, qui avait le droit de haute justice et pouvait décréter la peine de mort. En 1793 Menneval reçu dans le sillage de la Révolution française le statut de municipalité, et en 1801 le droit à l'autonomie locale.

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Françoise Canu    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
367 509 616 521 609 579 599 675 671

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
801 790 852 831 815 706 689 870 840

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
841 769 838 801 729 714 724 796 864

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
963
1 073
1 135
1 325
1 338
1 322
1 413
1 423
1 433
2009 2010
1 461
1 522
1 472
1 536
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Véser tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Ficha de la municipalitat sul luòc de la comunitat aquelas municipalitats de Bernay
  2. Fiche de la commune sur le site de la communauté ce communes de Bernay
  3. 3,0 3,1 3,2 et 3,3 Franck Beaumont, Philippe Seydoux, Gentilhommières dels païses de l'Eure, París, Editions de la Morande, 1999, 284 pàg. Error de citacion : Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «gentil» està definit diverses vegades amb contingut diferent.