Lusitània

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar


Lusitània dins las provincias romanas

Lusitània foguèt una region e après província romana poblada pels lusitans. La region èra limitada dins lo país dels lusitans, mas la província tenián limits mai amples.

Lo país dels lusitans o la primièra Lusitània ocupava lo territòri entre lo Tage e lo Douro.

La província ocupava per contra la part occidentala de la peninsula a l'oèst del riu Anas (Guadiana) e cap al nòrd, en ocupant dos tèrces de la còsta occidentala, en arribant al nòrd fins al Durius (Douro). Cap a l'èst compreniá la província de Salamanca e la region de l'Extremadura, ont vivián los vètons. Aviá a l'èst los carpetans, vètons o vèttons, vacceus e callaici (galhècs); e al sud los turdetans.

Capitala e de divisions administrativas[modificar | modificar la font]

La capitala èra Emèrita o Emèrita Augusta (Mèrida). Judicialment Se dividissiá en 3 convents juridics:

  • Emèrita Augusta
  • Pax Julia
  • Scalabis

Èra formada de 46 vilas, que 5 èran de colonias, 1 municipium civium Romanorum (vila amb plen drech de ciutadania romana), 3 amb drech de ciutadania latina, e 36 estipendiaries (tributaries). Vespasian donèt dins totas las vilas lo drech latin.

Istòria[modificar | modificar la font]

Lusitània serà creada província el 27 AC separada de Hispania Ulterior. La resta de la província serà nomenada Betica. Lusitània foguèt província imperial, e governada per propretors. Las finanças èran administradas per un procurador imperial (procuratores caesaris).

Lo pòble lusità ofriguèt feròç resisténcia als romans, merces a caps como Viriat.

A comptar del sègle V e fins al sègle VIII foguèt una província visigoda.

Pòbles[modificar | modificar la font]

dins lo país i aviá cinc grands pòbles e fòrça pichonas tribús.

Los cinc pòbles principals foguèron:

  • Los lusitans (lusitani), sus la còsta oèst entre Douro e Tage
  • Los vetons (vettones), a l'èst entre Douro e Anas
  • Lo turduls vièlhs (turduli vetere), al sud-èst
  • Los turdetans (turdetani) al sud entre lo Anas e la còsta oèst
  • Los cèltas (celtici), distribuits dins la província mas principalament al sud e sud-èst de Tage fins Anas

Lo districte pus meridional se nomenava Cuneus (uèi Algarve) e una de las principalas tribús de la zòna èra los conis (conii).

Montanhas e rius de Lusitania[modificar | modificar la font]